En aquesta època d’enormes dificultats per als diaris, els mitjans impresos es concentren cada vegada més en aquells àmbits en què estan (encara) un pas per davant de la competència d’internet i la ràdio. Els lectors de premsa ja fa temps que estan familiaritzats amb les notícies mundials o estatals-nacionals quan apareix el número següent. No obstant això, per als temes locals actuals, el diari de proximitat continua essent la primera font. Per tant, com vam comentar aquí mateix no fa pas molt, alguns editors de premsa generalista situen cada vegada més el local en primer pla i el converteixen en una prioritat. Fixem-nos que, en poc temps, els grans editors de premsa regional i provincial de l’Estat –Vocento, Prensa Ibérica– van introduint cada vegada amb més força el mantra que aquests periòdics són de proximitat. És més, les grans agències, tant de publicitat com de notícies, estan fent seu aquest canvi sense que ningú aixequi la veu. Ideal, El Norte de Castilla, La Rioja, Levante-EMV, Información, La Opinión, etc., no són diaris de proximitat malgrat que ho vulguin fer creure.

Els editors de capçaleres locals de Catalunya, Aragó, Balears, Euskadi… s’han d’adonar que l’estratègia de les grans editores de premsa està fent forat. Un forat pel qual es perdran ajuts, publicitat i suports. Estan obrint els aparadors dels mitjans de proximitat i d’aquesta barrija-barreja el peix acabarà al cove de qui té més difusió i qui està més a prop del poder (govern central, governs autonòmics, bancs, centrals de mitjans, grans agències). La jugada d’estratègia els està sortint bé per la senzilla raó que no estan trobant oposició.

La gran tasca que ara és damunt la taula de les associacions de mitjans de proximitat i de la totalitat dels mitjans locals és impulsar de forma agressiva i seriosa la transformació de les redaccions per conviure plenament el contingut imprès i el digital, situar els equips editorials al centre d’una ofensiva relacionada amb el contingut, i convertir-se ja no només en els capdavanters de la producció de notícies locals, sinó en els seus especialistes digitals. Les associacions han d’influir en el producte dels seus associats com a desenvolupadores i optimitzadores de SEO i invertir en analistes de dades per ajudar el periodisme local –de pagament o no– a arribar a tanta gent com sigui possible en la seva comarca, ciutat o poble, marcant territori als mitjans més grans que estan a l’aguait amb la pinça a punt.

He llegit que l’investigador de mitjans Horst Röper, de l’institut Formatt de Dortmund, a Alemanya, ha estat observant l’evolució del periodisme durant la darrera dècada. Considera que els majors reptes que afronta actualment la premsa local són la reducció de llocs de treball, els acoblaments funcionals, el treball multimèdia, l’estrès per exigències i demandes excessives, i la inopinada competència dels grans mitjans territorials. A parer seu, els editors de proximitat només ho poden absorbir si “actuen de forma coral”. Això inclou que la troballa d’un tema informatiu no s’executa únicament mitjançant comunicats de premsa de la policia o qualsevol altra institució. Les informacions de contingut local han de ser “independents i profundes” en lloc de basar-se només en fets informatius. Més encara, seguir la divisa Río 1992: “Pensar globalment, actuar localment”. Trets distintius per plantar cara a la gosadia dels grans mitjans territorials.

En el treball quotidià, diu Röper, això no sempre és fàcil d’implementar: “Això significa investigació i per tant més temps i mà d’obra, que pot ser compartida. Segur que és difícil per a moltes redaccions locals, perquè han de treballar amb personal reduït (tant si són diaris com setmanals), sense gaires possibilitats de créixer en el cas de portals en línia locals”. I diu també: “Aquells de fora que intenten conquerir una plaça local han de topar-se amb una fortalesa, perquè tindran davant veritables especialistes de les notícies de proximitat.”

El periòdic local ha de defensar el seu territori amb estratègies periodístiques. Al meu parer, el tema local tractat pel mitjà de proximitat com a més destacat en portada hauria de ser elaborat intensament com a tema de fons. Fa un parell de dècades, algun periòdic local (cas de Revista de Badalona) produïa plantilles d’articles sobre temes que haurien de ser d’interès per a tots els redactors locals. Aquests “motlles” serien en el seu moment enriquits pels redactors amb informació i veus dels protagonistes, idealment a cada número. Si la redacció és feble i en part altruista, facilitar la tasca dels redactors, i en conseqüència preveure la millora de contingut, és una feina afegida i necessària que resta en mans de l’editor i el director del mitjà. Aquesta actitud forçaria el competidor forà a abstenir-se de determinades actituds i, com a mínim, es veuria obligat a citar la font que ha treballat la notícia.

A Comunicació 21 hem comentat alguna vegada estudis on es tracten els mitjans de proximitat com a actiu de confiança i demostren que les notícies locals són extremadament importants per als lectors. La Covid-19, a més, ho ha refermat. “La necessitat humana de reduir la complexitat social es pot satisfer millor a l’espai de comunicació local”, segons Wiebke Möhring, professora de l’Institut de Periodisme de Dortmund. “Les mateixes notícies també són importants per al desenvolupament d’una identitat local, per a la comunicació in situ i simplement per a l’entreteniment”.

Cert és que hi ha diferències significatives entre els informes dels grans mitjans de comunicació i els de la premsa local. Si els editors de la riquíssima premsa catalana de proximitat s’ho proposen i les associacions que les assessoren ajuden, no han de témer pel què faran “els grans”. Si les capçaleres de l’AMIC i l’ACPC ho fan bé i no s’arrossen, els diaris dels poderosos grups editorials espanyols no representarien una amenaça per als mitjans locals establerts. Però si les coses segueixen com ara, el clatellot serà fort.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.