En una era digital dominada pels mòbils i les xarxes socials, per què la gent encara rep diaris impresos? Són molts menys que en la dècada anterior, però encara sumen milions arreu del món. Un estudi a la revista New Media & Society, que inclou entrevistes a 488 consumidors de notícies, suggereix que hem estat pensant sobre aquesta qüestió de manera equivocada.
En bona part de la investigació sobre la comunicació –i, afegiríem, gran part de la conversa de la indústria sobre la transformació de les notícies– es posa molt èmfasi en factors “centrats en els mitjans”, com ara el contingut i la tecnologia,;per exemple, en la manera com responen les persones a diferents tipus d’informació o sobre com diverses eines i plataformes poden influir en les experiències que tenen els lectors i les preferències expressades sobre l’ús dels mitjans.
Al centrar-se en “l’experiència tàctil, social i ritual” del producte de premsa impresa en lloc de fer-ho en substitucions digitals brillants que reben la major part de l’atenció en aquests dies, l’estudi a què fem referència ofereix un recordatori important: què hi ha valor a l’hora d’examinar com i per què “els vells mitjans de comunicació (i els rituals i les pràctiques que hi estan relacionades) tendeixen a ser tossudament persistents, sí, fins i tot durant els períodes en què els ‘nous’ mitjans són ascendents”. Al cap i a la fi, assenyala l’estudi, “encara hi ha una part considerable de la població que llegeix diaris impresos i consumeix mitjans de difusió. La comprensió de les seves pràctiques pot ajudar a il·luminar valuoses dinàmiques de recepció de mitjans”.
L’estudi revela “la presència de dinàmiques generacionals i de gènere relatives a l’elecció i la prevalença de la lectura individual”. Una vegada més, aquests patrons no són el resultat de diferències de contingut o tecnologia. Més aviat, escriuen els autors, són subproductes de forces estructurals com les tradicions familiars, les cultures nacionals i, en alguns casos, “la persistència de tendències patriarcals més grans que configuren la selecció dels mitjans”; per exemple, els nens que llegeixen allò que el seu pare els dona a llegir. “Això, al seu torn, ajuda a posar en una perspectiva conceptual més àmplia la constatació comuna que l’edat i el gènere influeixen en el consum dels diaris: el poder explicatiu d’aquests factors es deriva de com ajuden a estructurar la vida quotidiana en general, en lloc de la recepció dels mitjans de comunicació en particular”.
Com deixa clar l’estudi, “la gent visita cafeteries i llegeix els diaris que hi troba com a part de l’experiència, però no hi va principalment a fer-ho. De la mateixa manera, els joves entrevistats visiten els seus pares com a part de les rutines familiars i llegeixen el diari que troben a les seves llars, però no visiten principalment els seus pares per rebre les notícies”. Cal destacar, però, que eren els entrevistats més antics els més propensos a “sedimentar” en els seus rituals quotidians certes formes rutinàries de sentir, tocar i llegir diaris. D’aquí l’estudi treu la conclusió que és un fet gairebé natural la persistència de la impressió.
Els autors del treball, un equip multinacional format per Pablo J. Boczkowski, Facundo Suenzo, Eugenia Mitchelstein, Neta Kligler-Vilenchik, Keren Tenenboim-Weinblatt, Kaori Hayashi i Mikko Villi entenen que, en general, “tant per als mitjans antics com per als nous, allunyant l’atenció de les funcions de contingut i tecnologia i, en comptes d’això, mirant les experiències i comprensions més àmplies de les persones, es poden recollir les indicacions que potser s’han perdut en les investigacions centrades en els periòdics sobre les característiques essencials dels mitjans de comunicació en la vida quotidiana”.
Frivolitzant la persistència de la impressió
Fugint de l’autoritat i sapiència dels autors de l’estudi publicat per la revista acadèmica californiana New Media & Society, també hi poden haver altres circumstàncies que refermen la persistència del diari imprès. Per exemple, l’oportunitat de donar-li una segona vida. Quan hem acabat de llegir el diari, no el llencem. La nostra cultura llançadora està deixant un forat enorme als recursos naturals del planeta.
El diari d’ahir pot convertir-se, per exemple, en un test on començar la vocació de gaudir d’un hort urbà o ajudar-nos a netejar els vidres. Amarat en aigua i cola, també serveix per mantenir entretinguts als nens durant la desescalada, perquè amb el diari es poden modelar figures d’animals. A més, la canalla aprèn a reutilitzar materials i a reduir la despesa de recursos mentre estan la mar d’entretinguts.
La revista britànica Friends of the Hearth explica que hi ha fins a 34 maneres fantàstiques de reciclar el nostre diari. La revista ens diu que el paper és insubstituïble, amb una funcionalitat impossible d’assolir per qualsevol mitjà digital. A l’hora de ser creatius per salvar els recursos naturals de la Terra –i excuseu la frivolitat– aprofitem les 34 maneres de perllongar la vida del paper imprès, a més de llegir-lo primer: la seva finalitat prioritària.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
