La fascinació tecnològica ens enlluerna. El tecnologisme ha convertit la tecnologia de la informació i la comunicació en una simple ‘tecnologia de consum’, on el més important és allò que pot fer l’aparell en qüestió, més que la nostra quotidiana necessitat de comunicació.

Darrerament en jornades, congressos, tertúlies, etc. es parla molt de la comunicació del segle XXI, del que podríem anomenar la “novíssima tecnologia de la comunicació”; en definitiva dels nous gadgets, de les noves joguines. Davant d’algunes afirmacions d’experts en la tecnologia digital, la pregunta és: aquesta tecnologia ens permet estar més ben informats que en el segle passat? Dit d’una altra forma, quina tecnologia realment necessitem i per a què?

Per exemple, portem a la mà telèfons i altres dispositius mòbils de pantalla tàctil, amb grans possibilitats i grans capacitats de memòria, als quals –en la majoria del casos– no els hi trèiem ni la meitat del seu rendiment. Les dades de l’Agència Catalana del Consum, situen el primer mòbil als 10 anys. La telefonia mòbil s’ha convertit en una moda, una moda cara que fa que, en un 56,6 % dels casos, es canviï el terminal cada 2 anys.

És cert, però, que paral·lelament a l’aparició de la tecnologia de consum, apareixen noves utilitzacions socials. Recordem les mobilitzacions contra la manipulació informativa del PP, convocades entre l’11 i el 13 de març del 2004 essencialment per SMS; o les manifestacions contra la guerra d’Iraq. Recentment també cal mencionar la importància de les xarxes socials, en la revolta a Egipte i a altres països del nord d’Àfrica on la seva utilització va tenir una importància cabdal en l’organització i la difusió de la protesta.

Però al marge d’aquests excepcions alternatives de la utilització de la tecnologia, la “ideologia tecnològica” –com la qualifica Dominique Wolton– està molt present en la societat occidental. La tecnologia audiovisual ha creat una forta seducció entre el jovent, però també entre els adults. L’abaratiment de la tecnologia i l’augment de les seves possibilitats tècniques ha disparant les dades de consum. Sense cap mena de dubte podem afirmar que aquesta ideologia tecnològica ha generat en la nostra societat grans miratges mediàtics i també noves paradoxes comunicatives.

Enfront d’aquesta ideologia tecnologia apareix una ‘consciència mediàtica’ de la ciutadania, una nova consciència que emergeix tímidament i que posa en qüestió el discurs dels mitjans, que posa l’accent en el contingut i no en el suport. Una consciència que connecta amb el pensament crític, que busca l’autonomia del receptor. En el segle XXI es fa necessària una societat amb una consciència mediàtica, autònoma, crítica i activa enfront dels mitjans.

Francesc-Josep Deó. Director d’AulaMèdia.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram