Google és el motor de cerca dominant del món, i no sense raó. Proporciona respostes ràpides i eficients a gairebé qualsevol pregunta. Ara bé, la creació de valor és unilateral: mentre que la plataforma guanya milers de milions, els editors de premsa no n’obtenen res. Per tant, podem dir que el monopoli de Google està contribuint directament al declivi dels mitjans tradicionals? Els editors de premsa, què hi diuen? Hi estan d’acord?
Diguem que la desavinença ve de lluny. L’any passat, els editors europeus de premsa es van posar manifestament contra el cercador en un veritable moviment legal per protegir el sector dels mitjans de comunicació: 32 editors europeus van posar una demanda de 2.100 milions d’euros contra Google.
El despatx alemany Geradin Partners va presentar l’acció davant el Tribunal de Districte d’Amsterdam per protegir els editors de la falta de competitivitat en el mercat de la publicitat en línia. Google –afirmen– és el principal intermediari publicitari a la xarxa, superant amb escreix als seus competidors, que estan quasi totalment absents.
Les editores, que basen bona part del seu negoci en la publicitat, cada cop més en línia, denunciaven una posició dominant en el mercat que no permet alternatives. Les decisions preses per Google en matèria de publicitat tindrien, doncs, un gran impacte en l’edició, els exponents de la qual no tenen eines alternatives per moure’s.
La demanda presentada fa un any expressa les qüestions crítiques de tot un sector des que Google està present i que la informació s’ha mogut en gran part certament en línia. Els ingressos publicitaris, de fet, segons el que argumenten els advocats, serien més elevats per a les editorials si el gegant del web no tingués una posició dominant. A més, els editors podrien haver pagat tarifes més baixes per tot allò relacionat amb els serveis en línia.
Ja a la tardor, Google va moure fitxa. A mitjan novembre, l’empresa propietària del motor de cerca va anunciar la seva decisió de limitar els continguts dels editors de nou països de la UE: Espanya, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, França, Grècia, Itàlia, Països Baixos i Polònia. La mesura, de caràcter temporal, havia d’afectar un 1% dels usuaris d’aquests països. De seguida hi va haver resposta. L’espanyola va ser de l’AMI (l’Associació de Mitjans d’Informació): rebutjava la decisió del gegant tecnològic d’excloure els continguts de notícies dels editors de la Unió Europea al motor de cerca.
“És hora d’una distribució justa. Sense proveïdors de notícies locals independents, Google seria menys fiable, menys divers, menys rellevant i, per tant, menys valuós”
Els editors de premsa denunciants ho veuen clar: Google es beneficia del periodisme professional i no paga res per això. Ara, un estudi britànic estima el valor del contingut de notícies per a Google en 2.200 milions de lliures anuals (2.655.400 milions d’euros). L’estudi de la Public Interest News Foundation (PINF) demostra que el contingut de les notícies contribueix de manera significativa a l’atractiu del motor de cerca. Per quantificar el valor, l’estudi –publicat al febrer– va experimentar amb diferents simulacions de Google l’any 2024, una vegada amb contingut informatiu i una altra sense, i va fer que més de 1.400 participants britànics cerquessin informació. El resultat: dos terços dels enquestats (66%) van preferir Google amb contingut periodístic de mitjans locals i nacionals. A més, estarien disposats a pagar un 34% més per una versió del cercador amb aquests missatges que per una altra sense.
Els participants van afirmar que la confiança, la qualitat i la independència de les fonts d’informació eren especialment importants per a ells. Atribueixen aquestes característiques als continguts de notícies professionals i, per tant, valoren els resultats de la cerca significativament millor que la versió de Google sense mitjans periodístics. Així, s’afirma que, gràcies al treball dels editors, Google és capaç d’oferir als seus usuaris resultats més valuosos.
Això té un impacte econòmic directe: el gegant tecnològic va generar uns 20.156.900 milions d’euros a partir de la publicitat dels motors de cerca només al Regne Unit el 2023. D’aquests, uns 10.000 milions procedeixen de cerques de notícies i informació. Com que l’estudi va trobar que el contingut de notícies contribuïa significativament a la qualitat d’aquestes cerques en el 66 % dels casos, el seu valor financer es pot estimar en 6.759 milions d’euros.
Una distribució justa d’aquests ingressos podria aportar a les empreses de mitjans 2.655 milions d’euros anuals, calcula l’estudi, però Google no paga res fins ara. Tot i que els editors són responsables de crear i verificar notícies, contractar periodistes, investigar històries i assumir tots els riscos, Google és qui n’obté els beneficis.
Google argumenta que dona suport als proveïdors de notícies donant-los abast de manera gratuïta. Però la realitat és diferent: segons l’estudi, el 40% dels usuaris ni tan sols fan clic als enllaços externs; es mantenen en l’ecosistema de Google perquè els titulars i els textos breus dels resultats de la cerca els hi són suficients. Dels que fan clic en un enllaç extern, només el 15% condueixen cap als mitjans.
Això significa que el trànsit per als editors continua sent baix, mentre que Google es beneficia molt del contingut periodístic. Els resums generats per IA de les notícies directament al cosmos de Google agreugen encara més el problema. Els usuaris poden trobar tot el contingut rellevant a la plataforma sense haver de desplaçar-se o fer clic a un enllaç.
L’estudi britànic afirma que aquesta creació de valor unilateral és en part responsable de la crisi de moltes empreses de mitjans a Europa.
Resistència global a la posició de monopoli de Google
Google està sota una pressió creixent. Als Estats Units, l’empresa va ser condemnada per pràctiques anticompetitives el 2024, i hi ha més procediments en curs al Canadà i la UE. La demanda d’una part justa dels ingressos no és nova. Països com Austràlia i Canadà ja tenen lleis que obliguen Google i altres gegants tecnològics a pagar pel contingut periodístic. Però fins ara el grup s’ha resistit a qualsevol participació obligatòria i, en canvi, utilitza el seu poder de mercat per pressionar més les editores.
Clarament, és hora d’una distribució justa. Sense proveïdors de notícies locals independents, Google seria menys fiable, menys divers, menys rellevant i, per tant, menys valuós. Per això és hora que Google comparteixi una part justa dels seus beneficis, exigeix la investigació britànica i corroboren editors d’arreu del món, com AMI i CEDRO a l’Estat espanyol. Un repartiment del 60/40, tal com es proposa a l’estudi, garantiria una distribució més justa dels ingressos i ajudaria a garantir un periodisme de qualitat a llarg termini. Es demana als polítics que creïn condicions de competència justes, abans que més empreses de mitjans independents desapareguin de l’escena.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
