En els moments que estem vivint actualment, rebem una quantitat massiva d’informació provinent de diferents fonts –ja siguin fiables o no fiables–, que provoquen que acabem perdent de mica en mica el criteri per saber si allò que estem llegint es tracta d’una informació assertiva, vàlida i real, d’aquella que és falsa o, millor dit, poc fiable.
Potser en un altre moment podríem entrar en el debat sobre les estratègies que segueixen els grans mitjans per tal de poder atreure el lector o lectora. Alguns potser podrien pensar que a través d’informacions impactants i, en ocasions, populistes o macabres, s’aconsegueix ser un mitjà llegit, però a la vegada, aquest esdevé un mitjà ple de falses creences i d’informacions que costen de creure. Però això amb la premsa local i comarcal no passa.
“La premsa local i comarcal sempre està allà, al costat de les persones que té voltant”
Totes les persones que formem part d’una publicació de poble tenim com a objectiu principal tractar temes sobre el nostre municipi o comarca; és a dir, sobre allò que realment coneixem. Tot mitjà de comunicació petit l’únic que vol és parlar sobre el territori des del propi territori, aconseguint així que les històries que narra siguin reals, que els protagonistes siguin els propis veïns i veïnes que tots coneixem i que tenen una gran quantitat d’històries per explicar. És a través de la premsa local i comarcal que donem veu a aquestes històries que els gran mitjans no escriuen. Això ens fa ser diferents i ens dona, des del meu punt de vista, aquest plus de veritat.
Quan penso en premsa local i comarcal penso en històries reals, perquè parlen de les persones que viuen en un territori i que expliquen històries que han estat, que formen o que formaran part de nosaltres. Moltes de les publicacions de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) porten més de 40 anys escrivint històries. I és que la premsa local i comarcal sempre està allà, al costat de les persones que té voltant.
La premsa local i comarcal no busca entretenir, tenir una exclusiva, ser el mitjà més venut, perquè ja ho és; al seu territori aquella publicació serà la més venuda perquè parla dels seus habitants. La premsa de casa nostra busca que tothom se senti part d’una comunitat, partícip i protagonista del seu territori. La premsa local i comarcal busca informar, sí, però a la vegada també esdevenir un mitjà cultural, que promogui aquest sentiment de pertinença i que parli de nosaltres des de la nostra pròpia veu.
Anna Berent, directora de la Revista Fonoll i vicepresidenta de l’ACPC.
