A la capital de Baviera, Munic, al maig s’hi celebra el Dia del Periodisme Local, una jornada pensada per posar al centre del debat públic el valor del periodisme de proximitat. Lluny de ser un simple esdeveniment institucional, es converteix en un espai de reconeixement, reflexió i innovació per a un sector que sovint queda relegat a un segon pla dins del panorama comunicatiu. Si una regió tan rica i estructurada com Baviera considera prioritari impulsar la premsa local, potser és hora que Catalunya es miri al mirall i segueixi l’exemple.
En un context de crisi dels mitjans tradicionals, fragmentació de l’audiència i erosió de la confiança ciutadana en la informació, el periodisme local representa un antídot eficaç. No només perquè apropa les notícies als ciutadans amb un nivell de detall i coneixement que cap gran mitjà pot igualar, sinó perquè contribueix decisivament des de la més absoluta confiança a la cohesió social i a l’exercici d’una ciutadania activa.
El periodisme local posa noms i cognoms a les notícies. És el que explica com afecta una llei estatal a una petita cooperativa agrícola del Baix Camp, qui denuncia la manca de metges a l’ambulatori de l’Alt Urgell, o què suposa el tancament d’una línia de tren a l’Ebre. Són informacions que rarament apareixen als grans titulars, però que incideixen directament en la vida quotidiana de la gent.
Adoptar el Dia del Periodisme Local a Catalunya no seria només un gest simbòlic. Significaria reconèixer el paper fonamental que fan centenars de periodistes en ràdios municipals, capçaleres comarcals i digitals de barri, molts dels quals treballen amb recursos escassos i en condicions laborals precàries. Celebrar-los és també apostar per la pluralitat, la proximitat i la democràcia.
“Si a Baviera han sabut posar en valor el periodisme local com un actiu estratègic per al país, Catalunya no pot quedar al marge”
Aquesta jornada podria ser una oportunitat per promoure el debat sobre nous models de finançament, impulsar iniciatives de formació compartida, fomentar la col·laboració entre mitjans locals i facultats de comunicació, i establir aliances amb el món educatiu i associatiu per aprofundir (i recuperar, si cal) la connexió entre els mitjans i el seu entorn.
A més, amb una estructura territorial tan diversa com la catalana –amb municipis petits i mitjans amb identitats ben definides–, la informació local esdevé essencial per entendre el país en la seva complexitat. Un periodisme centralitzat o purament metropolità no pot donar resposta a aquesta realitat.
Per tot això, importar el model bavarès no només és possible, sinó urgent. No es tracta d’imitar-lo literalment, sinó de fer-lo nostre, amb l’accent català, amb el teixit periodístic propi i amb la voluntat d’enfortir el dret a una informació veraç, de confiança, arrelada i útil per a la ciutadania.
Si a Baviera han sabut posar en valor el periodisme local com un actiu estratègic per al país, Catalunya no pot quedar al marge. Tenim una tradició periodística potent i bicentenaria, un teixit local viu i una societat que reclama informació de qualitat i amb crèdit. Potser és hora que també nosaltres reservem un dia per celebrar-ho, repensar-ho i reivindicar-ho.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
Demanar perdó - Mireia Domènech
