Com he intentat anar explicant en els articles que comparteixo a Comunicació 21, el model de redacció en el qual tots els periodistes fan de tot no serveix. Com diu Gastón Roitberg, hi va haver un moment en què la pedra filosofal periodística estava en els periodistes orquestra, ubicats en una redacció en la qual tots feien de tot. D’aquesta mentalitat transversal hem passat a una lògica horitzontal: cada plataforma ha de mantenir la seva identitat pròpia.
El repte professional d’aquesta integració horitzontal rau a conèixer com funcionen les plataformes emergents, detectar quines són les xarxes més populars, ser-hi i interactuar-hi. Pel que fa al contingut, cal saber com traslladar una història periodística a aquestes xarxes. Cal conèixer els elements propis de cadascuna: com encapçalar la informació, si porta vídeo, fotografia o quin format és més apropiat perquè l’usuari pugui rebre totes les dades. Però, a més, cal pensar en l’horari de publicació i adequar-hi el registre narratiu.
Perquè un periòdic estigui a internet ja no li serveix una simple rèplica de l’imprès al digital, o viceversa. I a la xarxa canvia segons el dispositiu de visionat, ara que sabem que la pantalla del mòbil guanya importància. Aquesta és una visió real del model periodístic del 2016 al qual, de manera natural i sense cap suport econòmic important s’hi ha acomodat la premsa catalana de proximitat. En aquest i en molts altres sentits, capdavantera; petita, però inusitadament valenta en aprendre i gestionar després degudament els nous coneixements.
Com Comunicació 21 va informar degudament, el 23 de novembre, la seu del Banc Sabadell va acollir un acte de referendament del treball dels editors catalans. La presentació de l’estudi Models de negoci de la premsa de proximitat: 10 claus per una fórmula més eficient a partir de l’anàlisi de la innovació digital internacional, de la doctora Carmina Crusafon, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i guanyadora amb aquest treball del primer premi de recerca de l’associació AMIC, patrocinat per l’entitat bancària esmentada, va servir per adonar-nos tots plegats que el camí emprès per la premsa local de casa nostra és l’adequat. Ara bé, el treball universitari té a bé mostrar dreceres i obrir possibilitats als editors per mantenir-se vius i arribar a l’excel·lència.
L’autora va presentar el treball guanyador del Premi de Recerca sobre Models de Negoci en Premsa de Proximitat, tot remarcant que “els editors estan buscant noves maneres de replantejar el negoci i s’han adonat que és necessari revisar el model de negoci en el seu conjunt. Les solucions i les fórmules d’èxit encara no es coneixen. Ens trobem en un escenari, on, d’una banda, els editors estan provant noves maneres d’oferir continguts i serveis; i de l’altra, els lectors estan experimentant i consumint de manera diferent”.
La recerca de la doctora Crusafon se centra en tres casos significatius de tres mercats internacionals (Estats Units, Gran Bretanya i França) per identificar els exemples d’èxit i les seves bones pràctiques. En els tres casos, la premsa està vivint moments de dificultats, com la catalana, però l’autora va observar una sèrie d’elements d’innovació que calia identificar, sistematitzar i oferir-los en el seu treball “per poder tenir l’oportunitat d’adaptar-los a l’escenari català”.
Els motius per escollir aquests tres mercats, segons l’autora del treball, són els següents. En el cas dels Estats Units, s’evidencia que es tracta del mercat comunicatiu més dinàmic del món. En l’ecosistema informatiu nord-americà hi conviuen una premsa tradicional que s’està adaptant al nou escenari periodístic digital amb estratègies d’innovació (New York Times, Washington Post, Los Angeles Times, Chicago Tribune, Texas Tribune, etc.) amb un conjunt de noves start-ups informatives o iniciatives periodisme emprenedor (Quartz, The Lens, Vice News, Vox Media, Circa, etc.) que ofereixen nous tipus de continguts i serveis i que transformen el model tradicional de negoci. A més, l’estudi verifica que el consum de notícies locals està en creixement, com ho indiquen estudis com l’State of the News 2015 i el Local News in a Digital Age del Pew Research Center. Igual que ens passa a Catalunya –i val la pena de destacar-ho– l’anàlisi de tres àrees metropolitanes dispars (Denver, Colorado; Macon, Geòrgia; i Sioux City, Iowa) posa de manifest que gairebé nou de cada deu residents segueixen de prop les notícies locals i la meitat en fan un seguiment molt proper. Per tant, els mercats locals catalans i nord-americans tenen en comú un interès especial tant per a les empreses com per la recerca acadèmica.
Pel que fa a la Gran Bretanya, l’estudi explica que estem davant un mercat madur i de llarga tradició, on la premsa regional i de proximitat juguen un paper molt important. El negoci dels diaris regionals del Regne Unit ha experimentat un canvi fonamental: la circulació es troba en un procés de descens sostingut des del 2009 i alhora el consum digital i el nombre de visitants únics als diaris digitals s’incrementa de manera notable i paral·lela. Els editors afronten alhora el repte d’equilibrar la inversió en el sector digital, que només incorpora una part dels usuaris i dels ingressos; i el manteniment de la força dels seus títols impresos, que segueixen portant la majoria de lectors i ingressos. L’anàlisi de la doctora Crusafon no ens diu l’estat real de la premsa de proximitat d’aquell país, però sí permet identificar com s’està adaptant i quines han estat les millors pràctiques en els diferents àmbits del model de negoci i sobre la cadena de valor.
I finalment, França: la premsa regional francesa domina el mercat, diu l’estudi, ja que està present a 22 regions metropolitanes i a 96 departaments regionals i té un volum notable de lectors (18,8 milions), amb una excel·lent difusió dels hebdomadaires (setmanaris, molt arrelats, singularment els gratuïts). L’anàlisi dels grans grups regionals francesos (Amaury, Centre France, EBRA, La Dépêche, Hersant Média, Nouvelle Republique du Centre-Ouest, SIPA Ouest France, Sud-Ouest) aporta elements de reflexió interessants per veure les similituds entre les dinàmiques del mercat francès i del català. També és rellevant destacar la política de suport a la premsa posada en marxa pels governs francesos per garantir la seva continuïtat i transformació davant els reptes del canvi digital.
La recerca guanyadora del premi de l’AMIC, amb el patrocini de Banc Sabadell, analitza, doncs, els tres mercats internacionals descrits amb la finalitat de trobar un exemple de cadascun d’ells per a cada un dels segments del model de negoci i de la innovació que en un nombre de deu casos es desenvolupen en el treball. D’aquesta manera, la recerca presenta evidències d’èxit per poder aconseguir una fórmula més eficient en el model de negoci de la premsa de proximitat catalana.
Un cop acabat l’acte, es comentava que aquesta recerca també pot servir com a base per una futura realització de seminaris o workshops per als associats de l’AMIC, on es podrien presentar de manera monogràfica un o dos exemples. També podria ser el punt de partida per desenvolupar un Laboratori AMIC de la innovació –ja parlat alguna vegada amb professors-investigadors de diferents universitats de la Xarxa Vives, que ho veurien bé–, on es podrien posar en marxa accions concretes a partir de les demandes i necessitats dels editors de premsa de proximitat. Una bona feina, doncs, aquesta de la doctora Carmina Crusafon, que a més de merèixer l’aplaudiment general, ara s’ha de veure com s’insereix en el dia a dia dels nostres editors.
Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.
