Claude Shannon i Warren Weaver són considerats els pares de la teoria de la informació. Van ser ells els qui van idear, el 1948, el conegut model basat en els elements emissor, missatge, canal, codi i receptor. Aquest esquema constitueix el pilar de la famosa teoria matemàtica de la comunicació, que ha fet fortuna en totes les facultats de comunicació del món durant els darrers 75 anys.
Aquest model, plenament vàlid durant el segle XX, ha quedat superat en l’actualitat. El receptor s’ha convertit en un agent proactiu, amb la llibertat de decidir què vol, com ho vol i quan ho vol. També l’emissor ha canviat. La tecnologia li permet crear els seus propis canals, de manera que ja no necessita els mitjans de comunicació tradicionals per donar-se a conèixer al món. A més, el desenvolupament tecnològic, combinat amb la liberalització del sector audiovisual, ha multiplicat exponencialment les possibilitats de consum i producció. Això ha tingut un efecte immediat: la segmentació. La democratització del consum ha comportat audiències cada cop més petites i públics més perfilats. Des de la perspectiva dels mitjans i els projectes audiovisuals, aquesta fragmentació ha deteriorat les xifres, reduint dràsticament les possibilitats de rendibilitat, independentment del model triat: subscripció de pagament o finançament a través de la publicitat.
Molts grans mitjans catalans, espanyols i europeus han hagut de rebaixar els preus de les subscripcions. L’escenari actual és radicalment diferent del final de la dècada dels 90. Avui dia, l’usuari paga entre 30 i 50 euros a l’any per tenir accés il·limitat a la web, llegir el diari en format digital i accedir a pòdcasts, hemeroteques i altres serveis. Aquestes xifres són fins a deu vegades més baixes que les subscripcions de paper de fa 30 anys. Les conseqüències són evidents: redaccions més petites, condicions laborals deteriorades i menys periodistes treballant sobre el terreny.
“La democratització del consum ha comportat audiències cada cop més petites i públics més perfilats”
L’alternativa ha estat oferir els mitjans de comunicació de forma gratuïta. Però la digitalització i la immediatesa en la recollida de dades d’audiència han donat als anunciants més informació que mai per decidir on invertir. La publicitat ja no es guia per intuïcions basades en informes periòdics com els de l’EGM o l’OJD; ara exigeix dades precises i verificables. A aquesta situació cal sumar-hi factors que dificulten encara més la subsistència dels mitjans tradicionals. El primer és la capacitat de l’audiència de mantenir-se informada a partir de les xarxes socials i els nous mitjans ‘nadius’ digitals. Un altre és la pirateria.
Segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, l’any 2023 es van gastar a Espanya 73.000 milions d’euros en compres per internet. Tanmateix, la comunicació queda molt lluny dels sectors que més van recaptar, com les agències de viatges, els operadors turístics, el transport aeri, la moda, els hotels i els jocs d’atzar.
La immensa oferta d’informació i entreteniment fa difícil captar l’atenció de l’audiència. Sovint, els usuaris opten per evitar pagar per continguts i busquen alternatives gratuïtes, amb la pirateria com a màxim exponent. Segons l’Observatori de la Pirateria i Hàbits de Consum Digital del 2023, la pirateria digital a Espanya va assolir els 34.000 milions d’euros, un 5% més que l’any anterior. Aquest fenomen va frenar la creació de 18.000 llocs de treball directes i 107.000 d’indirectes. Llibres i música són els sectors més afectats, però també un 26% dels ciutadans consumeix diaris, i un 22% revistes, de forma fraudulenta. Només entre el 4% i el 5% paga per accedir-hi, fet que ha provocat una pèrdua de 628 milions d’euros per a les empreses editores.
“És una paradoxa que en la societat de la informació, els mitjans de comunicació estiguin més en entredit que mai”
“L’accés il·legal a continguts editorials segueix sent una amenaça seriosa per a la sostenibilitat de la feina d’autors i editors”, diu Carme Riera. Ella és escriptora, catedràtica de la Universitat de Barcelona i presidenta del Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO). “Aquesta pràctica no només posa en risc la publicació de llibres, diaris i revistes, sinó que també dificulta que els ciutadans disposin d’uns continguts veraços i de qualitat”.
La ficció audiovisual tampoc escapa de la pirateria. Segons Estela Artacho, presidenta de la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics (FEDICINE), “una de cada cinc persones consumeix pel·lícules i sèries de manera il·legal”. Aquest fenomen genera pèrdues de 330 milions d’euros anuals i posa en risc milers de llocs de treball. Avui, la pirateria se centra especialment en les OTT, les IPTV il·legals i les xarxes socials.
Aquest és el panorama. Un escenari que encara no incorpora els efectes de la intel·ligència artificial i el seu impacte potencial en els llocs de treball. Resulta paradoxal que, en plena era de la comunicació i la digitalització, la sostenibilitat dels mitjans estigui més en entredit que mai.
Marc Mundet, periodista.
