Desinformació i transparència són temàtiques de gran preocupació a les actuals institucions espanyoles de qualsevol rang. El desenvolupament de la comunicació per part de les entitats esmentades centra el treball d’un estudi a partir d’una metodologia qualitativa, de mostra homogènia, desenvolupada a través d’entrevistes a responsables de departaments de comunicació de governs autònoms i ajuntaments inclosos en la Llei de grans ciutats per part de l’empresa de demoscòpia Sigma Dos.
L’estudi, publicat a la Revista Española de la Transparencia del segon semestre del 2024, és obra de les professores titulars Montse Vázquez-Gestal i Ana-Belén Fernández-Souto, i del professor ajudant Iván Puentes-Rivera, tots ells docents de la Universitat de Vigo.
Segons confessen els mateixos autors, amb la investigació que ha esdevingut necessària per redactar l’estudi La desinformació i la transparència de les institucions públiques espanyoles a través de les estructures dels seus gabinets de comunicació, “s’inicia una aproximació als departaments de comunicació d’institucions públiques autonòmiques i locals espanyoles, en un primer intent de conèixer el seu treball a l’hora de gestionar la desinformació amb la finalitat d’una major transparència institucional, comptant amb la participació de prop del 50% dels actors contactats”.
Per als professors viguesos és fonamental conèixer les estructures existents per a la gestió de la comunicació i, dins d’elles, la formació del seu personal i les tècniques i eines amb què compten per combatre la desinformació, eines limitades avui dia a la Llei 9/2013 de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTBG) de la Prefectura de l’Estat, i la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern de la Comunitat Autònoma de Catalunya.
Vázquez-Gestal, Fernández-Souto i Puentes-Rivera entenen que només amb activitats de transparència “els ciutadans poden saber com es gasten els diners públics, quins són els criteris d’acompliment de les institucions o com es prenen les decisions… per així poder parlar d’una societat crítica i exigent que demana una implicació més gran dels poders públics”. És a dir, els autors de l’estudi pretenen demostrar que, com més gran és la transparència, més informats estan els ciutadans, cosa que proporciona més elements per examinar i monitorar les accions dels governs i, en conseqüència, condueix a institucions més fortes que permeten un major desenvolupament econòmic i social.
Per elaborar el seu treball de recerca, els docents de la Universitat de Vigo han recollit informació d’altres estudis universitaris publicats en els darrers dos anys. Però també han recollit dades interessants recollides des del món professional, com el IV Informe sobre la Claredat de les Administracions Espanyoles, desenvolupat per la consultora Prodigioso Volcán.
L’informe de la consultora analitza els webs institucionals de l’administració local per respondre qüestions sobre si els ciutadans entenen el seu ajuntament, si els tràmits digitals són clars, si es parla clarament als públics vulnerables o si, en definitiva, l’administració, sigui quina sigui, parla d’una manera transparent als ciutadans. L’informe, datat del 2023 i publicat l’any passat, se centra en els webs de les 50 capitals de província espanyoles i les dues ciutats autònomes, i analitza quatre factors: llenguatge, usabilitat, accessibilitat i dissenys d’interacció. L’estudi viguès ressalta dades d’aquest treball de la consultora: la majoria dels ajuntaments no són clars, “i això que parlem d’una institució molt important en el nostre dia a dia (gestionar l’IBI, l’empadronament per accedir a la sanitat, el vot…)”.
“Les institucions han entès que la comunicació és imprescindible per arribar als seus públics, però encara no han assimilat que la seva principal missió és fer transparents les institucions i els seus titulars”
Les conclusions de l’informe desenvolupat per Prodigioso Volcán són inapel·lables: el 73% dels ajuntaments seleccionats no són clars en l’anàlisi dels seus webs, però, a més, el 48% usen un llenguatge fosc. Cap ajuntament no té bons resultats en usabilitat, el 34,6% té uns webs no accessibles i el 29% té un disseny fosc i poc llegible.
Tenint en compte el context resumit anteriorment i la percepció ciutadana que les institucions cada vegada són més opaques i menys transparents, Vázquez-Gestal, Fernández-Souto i Puentes-Rivera identifiquen en el seu treball una sèrie d’objectius de les institucions seleccionades per analitzar-les des de dins i des del punt de vista comunicatiu, naturalment. I, a la vista de les dades recollides, confirmen que “la formació contra la desinformació i per a la verificació d’informació serà crucial en els anys vinents per a l’exercici professional dels seus responsables de comunicació i que en un futur immediat serà molt valorat pels CEO de tota mena d’organitzacions”.
També a les conclusions es constata que “hi ha una preocupació important entre els responsables de comunicació de les institucions públiques espanyoles quant a l’afecció que la desinformació pugui tenir per a la seva organització, ja parlem de reputació, corrupció, confiança en la institució o el polític i es corrobora que la majoria dels experts continuen formant-se i aprenent per millorar en transparència i verificació de la informació”.
Els autors detecten fins a quin punt és preocupant per a aquestes organitzacions l’apogeu de la desinformació i els perills potencials que pot suposar, tot i haver conclòs que els gabinets de comunicació de les administracions públiques regionals i locals (ciutats) no disposen d’unitats específiques, protocols o accions per fer front a aquest tipus d’activitats que provenen de diverses fonts.
D’altra banda, i al contrari del que es podria deduir per la preocupació expressada a través de les entrevistes, l’estudi afirma que les institucions estudiades no tenen unitats específiques destinades a verificar informació ni tampoc amb protocols establerts per fer front a la desinformació. Aquesta tendència no l’observen, en canvi, en els responsables de les administracions públiques més petites, fonamentalment ajuntaments de ciutats incloses en la Llei de grans ciutats que han participat en aquest treball.
Els autors també destaquen en les seves conclusions que “des dels gabinets de les institucions consultades es percep una feina més enfocada a netejar la imatge dels seus polítics que en la transparència de la institució, qüestió que permetria al contribuent entendre què és el que està passant en realitat, cosa que constitueix una paradoxa: estan més preocupats per la gestió d’aspectes interns i d’imatge dels seus líders que per la transparència i la millora de la reputació de cara als ciutadans, cada cop més desaferrats de la política i les seves institucions. És a dir, les qüestions derivades de la transparència són importants cap a ells i no cap a fora”.
El resultat de l’estudi recull que entre els responsables dels gabinets de comunicació hi ha una preocupació a netejar “la seva” imatge després de ser “atacats”, “però no sembla existir una preocupació per ser transparents de cara al ciutadà per afavorir-los quant a la informació que necessiten i els tràmits que realitzen, és com si la desinformació només afectés de portes endins”. No es percep, però, que els gabinets analitzats siguin “emissors” de desinformació i, conseqüentment, causants de la manca de transparència, sinó que aquestes qüestions –segons els autors del treball– sempre són provocades per opositors, mitjans de comunicació i ciutadans, principalment.
Finalment, els professors-autors posen damunt la taula que “les institucions han entès que la comunicació és imprescindible per arribar als seus públics, han entès que ha de ser desenvolupada per professionals, però encara no han assimilat que la seva principal missió és fer transparents les institucions i els seus titulars, ja que es deuen als ciutadans, no són un mer defensor del polític, sigui quin sigui el problema que es plantegi”.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
Petites, grans històries - Anna Berent
