La febre de la IA

Sembla que l’any 2025 ha començat escampant una grip tecnològica que, si bé ja arrossegàvem des de feia mesos, ara ha multiplicat els seus símptomes de forma exponencial, perquè també hi ha més actors que se sumen a trobar un antiviral. El que està clar és que la febre per la intel·ligència artificial encara trigarà a baixar i aquest 2025 pot arribar a marcar un abans i un després, sobretot perquè s’espera que –aquest any sí– hi hagi un avenç en la regulació europea després de l’activació l’agost del 2024 de la IA Act, la llei de la intel·ligència artificial de la Unió Europea. Aquesta norma, però, va aplicant-se per fases. En paral·lel, s’està desenvolupant un codi de pràctiques per tractar els riscos sistèmics i la mitigació d’aquests, la governança, la transparència o els drets de propietat intel·lectual.

Precisament, aquest darrer punt és el que ens està generant més incertesa als professionals dels mitjans. Com queda regulat l’ús del contingut creat pels periodistes per part de les gran empreses tecnològiques que entrenen així els seus motors conversacionals? De moment, no hi ha resposta per aquesta pregunta i és una decisió de cada mitjà decidir si bloqueja els robots per prohibir-ne l’accés. Ara bé, fer-ho tampoc dona la seguretat que això es complirà. I és que, precisament, al gener va començar el judici entre el The New York Times i OpenAI per citar ressenyes del seu vertical de productes Wirecutter que realment no existien, malgrat bloquejar l’accés als seus continguts. Aquesta cita judicial por marcar un precedent, i és que la premsa s’ha dividit entre aquells qui abracen la IA i els qui prefereixen que no accedeixi al seu contingut.

“Com queda regulat l’ús del contingut creat pels periodistes per part de les gran empreses tecnològiques que entrenen així els seus motors conversacionals? De moment, no hi ha resposta per aquesta pregunta i és una decisió de cada mitjà decidir si bloqueja els robots per prohibir-ne l’accés”

Grans grups editors han tancat acords amb OpenAI, com Associated Press, Financial Times, The Guardian, Axel Springer, Le Monde o Prisa, l’únic grup mediàtic de l’Estat espanyol. Són contractes privats per col·laborar amb l’entrenament de ChatGPT. Perplexity i Google també ho estan fent. Ara bé, això ja fa temps que planteja un debat que afecta la feina de posicionament SEO dels professionals dels mitjans, i és la pèrdua d’oportunitats de clics i visites.

En aquests moments, Perplexity o ProRata.ai, un altre motor, ofereixen diferents programes de compensacions econòmiques a canvi del clic, però no és suficient. On queden els mitjans locals i el periodisme de proximitat? És que quan anem –o anàvem– al quiosc només ens venen un sol diari?

Queda, doncs, encara, molt camí per recórrer. I aquesta cursa pot tenir muntanyes empinades o baixades massa abruptes, perquè a l’horitzó veiem una IA de Google poc clara (AI Overviews), que no sabem com i quan acabarà d’aplicar-se del tot als països de la UE per temes legals. Mentrestant, Google ja ha anunciat l’AI Mode, una nova pestanya que trobarem quan accedim al buscador que ens ha d’ajudar a, precisament, quedar-nos encara més a la seva interfície per resoldre dubtes en forma de conversa.

És moment de conviure amb la febre, però també de posar tots els símptomes en quarantena per comprendre que, potser, no tots són conseqüència del mateix. Potser els mitjans haurien d’haver anat més a l’una? Potser la UE podria haver facilitat unes bases legals més ràpides per evitar aquesta desregulació? Potser les empreses tecnològiques haurien d’oferir una proposta coherent als mitjans? Potser el proper cop intentarem curar-nos millor del constipat abans de tornar a la feina.