Sembla que d’una manera definitiva s’acaben els entrebancs i s’enfila la recta final que condueix cap a una federació de les associacions de la premsa en català que, en un llunyà mes de maig del 2006, vaig explicar que era imprescindible si la premsa no diària volia encarar el futur que ja intuíem difícil, per quan s’endevinava que el món digital obligaria a una reinvenció del periodisme escrit.

En el discurs que vaig llegir en l’acte inaugural de l’efemèride del 25è aniversari de la Premsa Comarcal (ACPC) i de la I Convenció de l’entitat, explicava que era necessari que acollíssim la premsa comarcal i local de tots els territoris de parla catalana: havíem de fer una federació dels Països Catalans, per molts motius, però un dels destacats era –i és– el de poder donar suport a les publicacions valencianes i balears, sobretot, que vivien –i tornen a viure, lamentablement– a anys lluny de les nostres; és a dir, aquestes publicacions estaven –i ara hi estan– en els temps de la resistència que aquí vam fer a finals de la dictadura i durant la transició. És d’esperar que qui ara impedeix fer aquest pas es faci enrere el més aviat possible.

Durant un llarg temps, els presidents de totes les associacions implicades vam treballar en silenci. No és fàcil un pas com aquest, però tots enteníem que calia fer-lo. Finalment, el mes de maig del 2010, a Les Borges Blanques, es va presentar públicament el projecte amb el nom Presentació del projecte de la federació d’associacions d’editors de premsa en català a l’assemblea d’associats de l’ACPC. Després, al final de la convenció que va seguir a l’assemblea, es va tornar a llegir, sencera, amb la presència a l’escenari de tots els presidents de les entitats que es comprometien, públicament, a fer la federació d’associacions.

Aquest és el document que vaig llegir personalment, acompanyat davant l’auditori de tots els presidents:

Presentació del projecte de la federació d’associacions d’editors de premsa en català a l’assemblea d’associats de l’ACPC

Des del moment en què vaig accedir a la presidència de l’ACPC em vaig interessar per la unió de les associacions d’editors de premsa de Catalunya i de tot l’àmbit dels Països Catalans en una federació. No és ara el moment de fer la història del procés. Avui aquella il·lusió ja te uns fonaments on aixecar l’estructura de la unió.

L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC); l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals (ACPG); l’Associació de Premsa Forana, de Mallorca; l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes i l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal i Local (ACPC), amb l’adhesió de Coneqtia i Escacc, fem pública avui la nostra voluntat de federar-nos i de treballar junts per a sumar més.

Dels antecedents de les associacions es desprèn que totes tenim com a objectiu la promoció de la premsa en català. Aquest és un principi bàsic que ens uneix. Totes tenim en comú el respecte als lectors i als anunciants i un afany de mirar endavant en la carrera pels nous models de comunicació. I totes hem decidit d’aprofitar sinergies i energies que ens permetin constituir ben aviat la nova federació, que ara anunciem com a bona nova en un parèntesi de crisi profunda del sector.

Estem convençuts que la Federació serà necessària també per raons d’eficàcia i perquè té un valor simbòlic important. Inicialment la nova entitat desplegaria la seva actuació en els següents àmbits:

Organització conjunta de serveis, com els digitals i de noves tecnologies.

1. Sessions de formació i innovació.

2. Creació d’una central de serveis editorials de nova generació (entorn audiovisual, telefonia mòbil, digitalització, etc.).

3. Optimitzar recursos de manera comuna.

La constitució de la Federació comportarà que cadascuna de les associacions que la formarem ens comprometem a sumar esforços per aixecar el llistó de la premsa a Catalunya i a la resta de terres de parla catalana, sempre amb el respecte a la independència de cada entitat. Ben aviat iniciarem aquesta nova etapa amb el convenciment que aquesta experiència ha de ser positiva i permetrà l’afermament de la Federació en poc temps.

Les entitats que donem aquest pas endavant tenim la plena seguretat que enfilem un llarg camí i que l’esforç i l’entusiasme que necessitarem per tirar endavant s’ho mereix. Llarga vida!

Assemblea de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Les Borges Blanques. Maig del 2010.

Ara cal, realment, que el desig es faci realitat. Ha calgut una empenteta de la Secretaria de Comunicació del Govern, cosa que havia d’haver estat absolutament innecessària. I, sobretot, que no es deixin de la mà els companys editors del País Valencià, Mallorca i Menorca. Van apostar per estar amb nosaltres i els presidents de les seves associacions, igual que les catalanes, varen firmar el document que obria el camí. El document de Les Borges.

Un altre dia parlarem de les dificultats d’aquest camí que estan a punt d’emprendre. Ara no és el moment, però anticipo que no serà senzill.

Estanis Alcover i Martí. Estanis.cat

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram