La crisi del coronavirus ha deixat la ràdio sense la segona onada de l’Estudi General de Mitjans (EGM) del 2020, de tal manera que mai no podrem saber quin impacte sobre el consum radiofònic haurà tingut aquesta situació excepcional en què vivim des de la declaració de l’estat d’alarma. La primera onada, que havia de sortir el primer d’abril i va acabar sortint el 6 del mateix mes, no va recollir el comportament de l’audiència a partir de l’esclat de la crisi sanitària a l’Estat espanyol. Serà el primer cop en la història de l’EGM que no es podran fer les entrevistes presencials que nodreixen, juntament amb enquestes telefòniques i algunes per internet, el treball de camp que dona peu als resultats d’audiència. Què hauria passat si el consum de ràdio actual s’hagués pogut computar amb els paràmetres i la metodologia habitual de l’EGM? Mai no ho sabrem.
Hi ha companys que consideren que la ràdio hauria caigut en audiències en la mesura que es perdien els oients que habitualment escoltaven la seva emissora quan anaven a treballar al matí, o hi tornaven a la tarda-vespre, mentre conduïen o utilitzaven el transport públic. La reducció dràstica de la mobilitat per raó laboral, almenys aquests dos primers mesos d’estat d’alarma, hauria perjudicat els resultats de la segona onada de l’EGM. Altres companys, en canvi, consideren que el consum s’ha incrementat i que l’EGM hauria estat espectacular, perquè l’únic impacte objectivable de la crisi és que el prime time de ràdio s’hauria desplaçat i que les 10 del matí hauria estat l’hora de major consum. Posar la mà al foc per una o altra teoria és agosarat, i l’únic que podem fer durant aquests mesos sense EGM és mirar els consums digitals de les emissores i, especialment en el cas dels mitjans públics, atendre els estudis i les dades que van apareixent sobre la credibilitat que acumula la ràdio com a mitjà de comunicació en aquestes circumstàncies inèdites.
Segons dades de l’European Broadcasting Union, la ràdio és el mitjà que genera major confiança en el conjunt de la ciutadania europea, amb un 57%, mentre que la televisió –que ha crescut en consum– hi va per darrere amb un 49%. Internet i les xarxes socials també han crescut, però l’estudi de l’EBU sosté que van a la cua quant a credibilitat. Només cal observar la proliferació de fake news i la infoxicació d’aquestes setmanes per entendre la prudència amb què la ciutadania valora, en el seu conjunt, allò que anomenem ‘la xarxa’. La convicció dels col·legues de les ràdios públiques autonòmiques de l’Estat, que ens vam reunir telemàticament la setmana passada, és que aquesta crisi ha suposat un increment de la rellevància i també de l’audiència precisament perquè els oients han necessitat informació puntual, veraç i contrastada. La ràdio pública, doncs, ha jugat un paper determinant, essencial, en la crisi de la Covid-19, i en això coincidíem directors d’emissores autonòmiques aplegades a l’entorn de FORTA.
A Catalunya, les dades digitals són positives per a la ràdio pública. Catalunya Ràdio ha aconseguit la segona millor xifra des de l’octubre del 2017 –aquella tardor va ser un context brutal pel camp de batalla en què es va convertir internet i els continguts de determinats mitjans de comunicació viralitzats– i el creixement dels comptes de la ràdio pública a xarxes socials, Telegram, la web i les aplicacions mòbils certifiquen que l’audiència confinada ha recorregut als nostres serveis i continguts. Hi ha hagut també un parell d’enquestes –no comparables, en cap cas, amb l’EGM– que han indicat el lideratge de Catalunya Ràdio i un fortíssim creixement de la ràdio nacional arran de la crisi del coronavirus. Fer-ne proclames, amb la que està caient i sense la referència de l’EGM, seria precipitat. Amagar aquestes dades, amb el valor que tenen, seria contrari a la transparència exigible a un mitjà de comunicació públic.
Crec que Catalunya Ràdio ha excel·lit en aquesta crisi sanitària donant el millor de si mateixa i garantint el servei públic en hores, dies i setmanes decisives per al present i futur de la nostra societat. Ha estat un autèntic miracle i una heroïcitat el que han fet els professionals de la ràdio pública catalana, la major part dels quals segueixen treballant i fent ràdio des de casa, gràcies a un desplegament tècnic inimaginable abans del març. La ràdio no només no ha parat, sinó que ha ocupat un espai vital i ha sabut trobar l’equilibri entre servei públic –monotemàtic els primers dies i setmanes– i fer companyia –amb entreteniment des del confinament dels nostres professionals i col·laboradors–, i anar modulant una cosa i l’altra a mesura que la crisi anava evolucionant –que va evolucionant, perquè encara hi som de ple– i la necessitat de la ciutadania era una o una altra. S’han mantingut programes vitals, se n’han creat de nous expressament per donar resposta al servei públic en un sentit ampli –atendre els escolars confinats i la comunitat educativa, adreçar-se al sector cultural i ajudar-lo enfront de l’emergència cultural– i se n’han ajornat d’altres perquè la prevenció i la seguretat interna han manat sempre en les nostres decisions, i perquè la temàtica podia esperar a més endavant, ja que això anirà per llarg i cal dosificar els recursos de la ràdio pública.
Dos mesos després, el balanç és satisfactori perquè ha sortit el millor de tothom, especialment de la nostra audiència i dels professionals i col·laboradors de la casa. Cada dia que passa traiem lliçons i l’aprenentatge ens permetrà afrontar els mesos difícils que vindran posant l’oient i el servei públic en el centre de les decisions a l’antena, i una nova manera de treballar internament que garanteixi seguretat sanitària i permeti readaptar-se a un entorn que ha canviat de cop.
Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio i dels Mitjans Digitals de la CCMA.
