La lluitadora antifeixista i testimoni viu de la dignitat de les dones i homes que resistiren als camps d’extermini nazis, Neus Català, ens deixava el cap de setmana després d’una llarga vida de compromís i mestratge de valors democràtics. Com a personalitat amb “DNI espanyol” hauria d’haver estat protagonista de portades dels diaris i informatius diversos amb seu a Madrid. Aquesta seria una deducció lògica si això de l’Espanya plurinacional se la creguessin…
Però, ai las! la Neus no només en tenia el cognom, sinó que era d’aquí. I els d’allà tenen absolutament interioritzada una autèntica frontera mental –però gens virtual– que situa, automàticament, els esdeveniments que passen a Catalunya a un segon nivell, per no dir un de tercer. La mort de Neus Català era, com a catalana, una notícia “menor”. I així ha estat tractada.
Cap dels diaris en paper editats a Madrid va publicar la notícia de la seva mort en portada –i la Vanguardia tampoc, que tot s’ha de dir. Dels informatius televisius, només a TVE i laSexta en van parlar. Mentrestant, les dues principals cadenes ho van relegar als seus portals digitals; aquells que “s’omplen” amb les notícies que els hi arriben d’agències per cobrir l’expedient, amb tot allò que no es considera interessant per dir-ho des del plató.
No cal dir que la cerimònia del seu enterrament ha estat un fet pràcticament inexistent, invisible, allà. Fins i tot qui n’ha parlat, en aquest cas TVE, ho ha fet, només, als espais informatius realitzats des de Sant Cugat, destinat únicament a l’audiència catalana. Neus Català ha estat directament ignorada pels grans mitjans espanyols el dia del seu comiat, per vergonya de molts. Tot un missatge de moltes coses, que alguns d’aquí es neguen encara a reconèixer.
Perquè, de fet, les direccions d’aquests mitjans han actuat amb plena coherència amb el món institucional de la “Villa y Corte”: cap dirigent polític espanyol ni cap ministre va assistir a la cerimònia de l’enterrament de Neus Català. Si ella no era part dels seus –o gens o no prou–, per a nosaltres ella ho ha estat, i molt. Sentidament. Una gran entre els nostres.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
