Comunicació 21 ha tret a la llum un més que interessant article del secretari general de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació de Catalunya, Josep Ritort, en el qual rebla un dels claus que jo tinc per costum tenir sempre al costat del martell: “Per als propers anys, les noves tecnologies, les xarxes socials, les aplicacions i el que vindrà, oferiran una gran oportunitat per als mitjans de proximitat i per als seus lectors residents, ja que permetrà als editors cada cop més mantenir al seu lector, sigui on sigui, ben informat, al moment i de manera personalitzada. Els mitjans seran un canal bàsic per connectar, explicar i trobar-se els joves, els diferents talents, les iniciatives diverses…, que s’impulsen arreu del territori i esdevenir una plataforma que contribueixi a generar sinèrgies i compartir experiències que millorin el potencial, econòmic, professional, social…, de tots ells”. Doncs, sí senyor. Una visió encertada i possibilista. Bravo!
No hi ha dubte que ara com ara la comunicació en la nova societat digital és clau per fusionar el millor periodisme amb la tecnologia: un híbrid interconnectat de lector-audiència per a més lectors-audiències. Malgrat que les activitats econòmiques de la premsa es diferenciïn en la mutabilitat de produir des dels nous metamitjans, es té clar que les diversitats d’empreses periodístiques s’acosten a la tecnologia cognitiva i aposten el futur en les audiències a través de la missatgeria, el xat, els bots i la interacció de múltiples interfícies en les xarxes. Els dispositius tecnològics sense fils, les plataformes virtuals i els esforços per endossar models de negoci de la premsa digital podran arribar lluny si es concep que la informació és subjacent en cada procés que es veu en la mateixa naturalesa de les coses, sent el coneixement el seu portal, com ja definia Vlatko Vedral fa vuit o nou anys, tot escrivint que “crear amb les noves lleis d’informació en l’economia digital és una tasca llarga i complexa si es considera el coneixement com el valor més elevat de generar riquesa i benestar social”.
Són inevitables els canvis en la vida de les persones per la disrupció tecnològica, la realitat virtual, la intel·ligència artificial, la internet de les coses, la digitalització, la reticularitat, l’hipertextualitat, la interactivitat i la convergència. No són més que dimensions de mons paral·lels en dinàmiques generades per la transformació de les infraestructures en comunicació que donen peu a les dotze regles inevitables com a tendència que marcarà la premsa digital. Però, què és exactament el que vol la premsa digital? “El futur no està en el paper, la batalla es guanyarà al mòbil. Tant és quants diners guanyis amb el teu diari en paper, no és el futur”, deia fa un parell d’anys Emilio García-Ruiz, managing editor del diari The Washington Post, al diari El Economista. García-Ruiz fou, per cert, l’encarregat d’impulsar el desenvolupament tecnològic de la redacció del Post, que ara és capaç d’elaborar notícies i continguts de qualitat que poden rendir i influir en qualsevol plataforma digital.
Som en la societat de la comunicació vertiginosa. Les notícies arriben a la safata d’entrada com pa calent acabat de fer. La premsa global busca més lectors pagant menys i la premsa de proximitat busca engrandir el forat per on ensenya les orelles i va deglutint lectors dels grans diaris. Fa dos anys, els diaris necessitaven superar-se a si mateixos i demostrar-se com a competidors ferris entre ells; desmantellar amb cops durs al seu contrincant i desvelar que l’adaptació era cosa de rutina d’un periodisme de registre, embarcant-se en la distribució d’exemplars únics, màrqueting i audiència digital. Han fet aquest camí de 24 mesos i encara no han trobat l’autopista de sortida del seu model.
La premsa local també ha patit la metamorfosi, però des d’un laboratori diferent, el “de casa”, el de la proximitat. I aquests editors que fan arribar les notícies més properes als seus lectors van fer passos de reinvenció per anar continuant dins el seu peculiar laboratori d’experimentació en l’ecosistema mediàtic de l’emergent entorn digital amb un èxit que ha sorprès l’entorn i que encara no han assumit ni les agències de publicitat ni les centrals de mitjans, descol·locades i encara aferrades a una premsa diària que es veu superada pels mitjans fins fa poc menyspreats.
Us convido, lectors, a seguir el compte-lectors digital; veure com sense pausa pugen els lectors digitals dels mitjans locals en un pols amb el tràfic de visites que si més no resulta significatiu. La fórmula aplicada per les associacions de mitjans locals als seus associats, basada en l’orgull i la formació, esdevé exemplar. L’acostament d’aquestes associacions al món universitari i als observatoris de la comunicació ve essent la clau per fusionar el millor periodisme amb la tecnologia: un híbrid interconnectat de lector-audiència per a més lectors-audiències. Cal fixar-nos que, fins al moment, “la premsa a internet entén únicament el seu futur per mitjà de la seva transformació tecnològica ajudada també pels canvis fugaços de transmetre els missatges informatius, la força de la interconnexió global i la intangibilitat” (OCDE, 2015).
És cert, clar, tot reconeixent que la premsa de proximitat està afrontant amb nota dos reptes més. El primer, la transformació dels continguts periodístics: la difusió de notícies digitals permet utilitzar un llenguatge multimèdia a l’hora d’informar i els editors catalans estan aprenent que, al costat del text, els seus periòdics també poden emprar recursos audiovisuals, com vídeos o so, per enriquir els seus productes i fer-los més atractius per al públic. D’altra banda, la possibilitat de crear continguts personalitzats i rellevants per a la vida dels ciutadans està essent perfectament recollida per una colla de capçaleres professionals, senzillament perquè ara és més fàcil que mai. A més, específicament en el periodisme local, internet ha obert la porta a la creació de micromitjans, de molt petita dimensió i molt vinculats a comunitats específiques, com barris o pobles de mida reduïda. L’aprofundiment en la informació local, a partir de continguts hiperlocals, es configura, d’aquesta manera, com una alternativa de futur d’altíssim interès. Com la nova economia digital, el camí inevitable dels mitjans de proximitat.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
