Els llargs mesos de la pandèmia han recordat a editors i periodistes la seva missió periodística. Proporcionar notícies i informació amb urgència, visió i profunditat perquè els ciutadans siguin informats, es pugui fer justícia, es puguin prendre decisions encertades i es puguin resoldre problemes. S’exigeix integritat i rendició de comptes a les institucions, a les empreses i al govern. En temps de crisi, certament, els nostres mitjans proporcionen informació essencial per protegir la seva audiència.
Aquesta situació ha inspirat alguns canvis importants als mitjans. Els hem notat, tant els que apareixen als periòdics com als sites. I els periodistes, com tants de vostès, lectors, han hagut de canviar la seva manera de treballar. Estic segur que tots hem copsat els esforços professionals per actualitzar constantment el web de cada capçalera amb les darreres novetats i per proporcionar actualitzacions dues vegades o més al dia sobre l’estat del coronavirus a cada comunitat del país.
També s’ha ofert accés gratuït a les versions PDF interactives de les publicacions i també en l’entrada articles i estudis des dels sites. Durant aquest temps, la majoria de les publicacions de proximitat s’han compromès a què els seus informes estiguin disponibles per a tothom qui se’n pugui beneficiar. I esperem que aquest fet inspiri el suport al periodisme local. He constatat que en les publicacions impreses s’han destacat les notícies i la informació útil, desglossant qüestions complexes perquè fossin més fàcils d’entendre.
La pandèmia també ha canviat la manera de cobrir les notícies, ja que els periodistes treballen fora de casa. Els periodistes visuals, però, han d’estar al lloc per capturar fotografies i vídeos. S’està fent de manera exemplar. Passejar per aeroports, informar des d’un hospital, cobrir concentracions al carrer, té certes probabilitats de trobar-se molt a prop de persones infectades, en comparació amb altres entorns. És tot un perill. Però aquests periodistes no pensen en això, i allà hi són. Per a ells només cal mantenir la distància i prendre decisions intel·ligents sobre des d’on es dispara l’objectiu, es posa el micròfon o s’acosta l’smartphone.
Destaco la cobertura de les protestes contra el tancament de la Nissan, tot i que n’hi ha d’altres. En un moment com aquest, els periodistes saben que es necessita informació fiable i contrastada. Els periodistes, com els de la premsa local, busquen proporcionar-la cada dia des d’on sigui.
El que s’ha fet i s’està fent des dels mitjans de proximitat catalans mereixerà un llibre. Dedicació, esforç, vocació (i en força ocasions, una minsa remuneració) és el fruit de l’immens treball que es fa, en ocasions des de l’anonimat. Fins a l’esgotament físic i el col·lapse mental.
Els periodistes “de casa” ajuden a posar un enfocament positiu a la comunitat en moments tan delicats, amb consciència del que viuen els ciutadans. Alguns reben molèsties considerables, mentre que d’altres experimenten dificultats importants amb la pèrdua d’ingressos i la infinitat de problemes associats a aquesta pèrdua. Molts altres experimenten problemes de salut i incertesa. Els mitjans locals compleixen amb escreix la seva missió social.
Com a lector de la premsa local estimo just expressar el meu agraïment pels esforços de tots els implicats en la producció de les prop de 500 capçaleres del país, tant de paper com digitals. Gràcies a tots per mantenir informada la ciutadania de manera puntual i des de qualsevol racó de la vila, de la comarca, del país. L’audiència dels mitjans de proximitat pot conèixer el que passa realment, la qual cosa redueix les incerteses de la situació amb què ens trobem amb la màxima transparència i de tota confiança.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
