El periodista Quim Torra ens recorda des del diari Ara de dimarts 16, que periodisme i patriotisme van ser els dos ideals amb què Eugeni Xammar va donar resposta a la constant lluita per una identitat. Torra recull un desig del gran periodista, absolutament vigent: “Tots els catalans tenen el deure d’oposar-se a l’enviliment; és a dir, a la descatalanització de la terra. De la manera de complir aquest deure amb la màxima efectivitat, cada català es jutjarà per ell mateix, segons els seus mitjans i el seu temperament”.
La de Xammar és la història d’un periodista compromès amb el seu país i amb el seu temps. Quelcom semblant succeeix amb la premsa local i cal considerar-ho i desconsiderar-ho ara que ha passat una nova i històrica Diada i ens apropem a un 9-N històric. Els editors i els periodistes de la premsa local i comarcal ens ofereixen aquests mesos una lliçó de periodisme compromès amb el país i esdevenen punta de llança dels anhels de bona part de la societat catalana, donan-li veu, suport, ajut… obrint les seves planes, tradicionals o digitals, a aquest moment històric.
La immensa majoria de les publicacions catalanes de proximitat escriuen i divulguen que el moment actual és “clau” pel futur de Catalunya, i no s’estan de recordar que, com a poble, Catalunya ha de poder manifestar-se i votar pel futur. Al costat dels seus lectors, la premsa de casa palesa que el dret a decidir és inalienable i que poder votar és un dret.
La pràctica unanimitat de la premsa de comarques contrasta amb les posicions dels dos grans diaris de referència a Barcelona, La Vanguardia i El Periódico, que defensen una tercera via no pressupostada encara per Foment. I és a anys llum de la postura de la totalitat de la premsa estatal, que menysprea tot un poble per raons imperials i econòmiques.
És l’hora que les entitats que promouen el moviment cívic del sí-sí, o simplement que estan pel dret a decidir, s’adonin de qui tenen al seu costat i es recolzin en aquesta premsa que demostra abastament com estima el país i com aposta pel seu futur lliure sense embuts. Des de Barcelona estan constatant una vegada més el poder que irradien les comarques, aparell circulatori del missatge que pregona que els catalans volen votar llibertat el proper 9 de novembre.
El pes de la premsa local en un tema d’abast nacional està essent transcendent. Hi contribueix el fet que aquests periòdics ja no són només aquelles publicacions de paper editades per un grup de voluntaristes, sinó que avui la premsa de proximitat és en la seva majoria una premsa professional amb tots els ets i uts que demana el segle XXI. Ja no només són pàgines impreses amb una difusió limitada, avui estan també a internet i treballen amb continguts pensats per al món digital.
I no només són a l’aparador d’un poble sinó que són a l’aparador del món. Així com la majoria de la premsa de l’Estat aposta pels models Orbyt o Kiosko y Más, aquí s’ha fet una pinya més i l’aposta es consolida amb l’iQuiosc.cat, on hi tenen cabuda totes les publicacions de proximitat i temàtiques editades en català. D’aquesta manera, el lector en línia rep una sèrie de continguts, majoritàriament informació i opinió, per un preu determinat o senzillament de forma gratuïta en tots els periòdics de l’AMIC, l’associació de premsa gratuïta i mitjans digitals.
L’editor local i els seus periodistes ja entenen que també cal canviar la manera de presentar el contingut. I per això s’aposta cada vegada més per tenir unes redaccions digitals, que poden ser diferents a les convencionals. En aquest moviment de fitxa, l’editor català de proximitat no dubta en invertir, convençut que fins i tot en els temps més durs, les inversions sàvies i no les retallades són la resposta a llarg termini dels problemes de la premsa. I el moment històric que els catalans estem vivint bé s’ho mereix.
Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.
