Cap a finals de la primavera passada, uns quants catalans ens trobàvem a la terrassa d’un hotel a Roma amb unes meravelloses vistes sobre la ciutat eterna, quan, de cop i volta, es va presentar un homenot, jove i fort, amb el qual ens hem fet amics de tant veure’ns cada setmana.

Qui érem i què hi fèiem allà? Érem una colla de catalans de l’Associació de Catalans a Roma i ell era en Max, el president de la Penya Blaugrana i conductor de Ràdio Barça Roma. Ens volia oficialitzar una proposta: fer una ràdio pels catalans d’Itàlia –que no som pas pocs– encara que no tants com els italians a Catalunya. La idea de fer una ràdio ens va semblar molt interessant, no cal dir-ho, i ens va deixar bocabadats, gairebé sense paraules. Sense adonar-me’n ja li estava preguntant a en Max la durada i els continguts del programa… M’hi vaig posar de peus a la galleda, jo que em considero un home de poques paraules.

Durant l’estiu, vaig anar una dia a la seu de la ràdio, i en Max i jo vàrem fer una primera prova, el que se’n diu tècnicament com a prova pilot. La posada en escena va ser engrescadora, no cal dir-ho. Però una hora de ràdio setmanal –tot i que a l’inici va ser quinzenal– semblava molt difícil d’omplir al principi. Us he de confessar que en cap ocasió hem encabit el programa en 60 minuts. Sempre acaben sent noranta o més. Des d’aleshores, el meu cap va començar a rumiar tota mena de continguts: des de triar les persones per entrevistar a la temàtica que fos més atractiva per als oients. Dit i fet.

L’estrena va ser un dia molt assenyalat: l’11 de setembre. I a partir d’aquí hem anat evolucionant el programa. La intenció inicial era apropar-nos a la comunitat catalana d’Itàlia i de Catalunya, a través d’internet. Per això, primer el programa era en català. Però vam adornar-nos que una prioritat havia de ser obrir la porta a la comunitat italiana, a aquells qui tan bé ens havien acollit a tants de nosaltres, i fer-los conèixer la nostra terra, els nostres costums, la llengua i la literatura, la cultura, les tradicions, tot allò que els que som lluny del nostre “país petit” ens estimem per molt que siguem lluny o passin els anys.

La nostra idea és que “qui coneix, estima o acaba estimant”. I això és el que volem per damunt de qualsevol altre cosa. Que ens estimin com a gent i com a país, que sàpiguen qui som, d’on venim i on anem, com hem viscut i com volem viure. Per això hem parlat de cuina, de llibres, de literatura, de música, de personalitats, de curiositats històriques, de tradicions, de llocs entranyables i, també, una mica de política. I de tot això n’hem parlat donant veu a molta gent, de moltes sensibilitats diferents. Perquè Ràdio Catalunya Itàlia segueixi sent una ràdio de tots i feta per moltes veus, plural, lliure i oberta.

Rafel Hidalgo, presentador de Ràdio Catalunya Itàlia a Roma.

 

Article publicat a Exterior.cat.