La tempesta política arran de l’entrevista de TVE a Arnaldo Otegui indigna tant com no sorprèn gens. El qüestionari i la formulació de bona part de les preguntes, i l’edició d’imatges històriques d’atemptats d’ETA com a fons de l’entrevista, no deixa de ser una mostra de com, fins i tot en mitjans públics, l’enfocament mediàtic de determinats temes va associat amb una profunda càrrega ideològica que desvirtua el que hauria de ser la pràctica periodística. Només hi faltava que s’hagués fet una petició pública de disculpes als televidents per haver-lo entrevistat! En tot cas, l’anomalia no va ser que se li fes una entrevista a un líder polític com Arnaldo Otegui, sinó que no li haguessin fet fa molt de temps.

En diverses ocasions he analitzat com la majoria de mitjans de comunicació espanyols tracten el procés polític català i tot allò que associen amb espais d’expressió de la nostra realitat nacional: l’escola, els mitjans de comunicació públics… Els discurs és gairebé únic, unívoc , desacomplexadament agressiu i molt sovint manipulador i tergiversador. Els exemples es van acumulant cada setmana.

La polseguera política i mediàtica d’aquesta entrevista m’ha fet recordar unes jornades celebrades –fa força anys– a la Universitat d’estiu Menéndez Pelayo de Santander, amb el títol de Medios de comunicación y terrorismo. En elles, els organitzadors van trobar-se amb la –per a ells– desagradable tessitura que el ponent convidat de la BBC defensés amb tota naturalitat que s’entrevistés, és donés la veu, al Sinn Féin en els seus mitjans, quan informativament es considerés oportú (en una època on l’IRA era ben actiu). El discurs que planava en aquelles jornades en favor de la censura pura i simple a les organitzacions que defensaven posicionaments polítics coincidents o similars a organitzacions armades es va estavellar davant el gran referent europeu dels mitjans públics de comunicació.

La contaminació ideològica que amarava en aquelles jornades, en les quals de forma implícita sempre, i en d’altres fins i tot explícitament, es justificava ignorar i amagar des dels mitjans de comunicació les arrels polítiques de doloroses realitats com ETA que s’expressaven en organitzacions com l’antiga Herri Batasuna, va presidir-ho tot. Va ser ben il·lustratiu el comentari d’un membre del consell d’administració de RTVE –i no pas nomenat a proposta del PP– quan, en resposta a la meva observació sobre la necessitat d’entendre i tractar amb normalitat informativa la plurinacionalitat de l’Estat , va exclamar un “ya empezamos…”.

Anys i anys més tard, el mainstream mediàtic espanyol continua així. I ara ja no hi ha “l’excusa” de la violència etarra que permetia anatemitzar tantes coses. Potser, potser per això també, és tan bel·ligerant amb el sobiranisme català.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram