La intel·ligència artificial ha arribat al periodisme per oferir solucions ràpides i potents; encara que, alhora, planteja nous desafiaments per a la professió. Com ens pot ajudar la IA a millorar des de la recol·lecció de dades fins a la difusió de les nostres històries? Quins són els límits i les consideracions ètiques a tenir en compte? I, sobretot, quins passos s’haurien de seguir per implementar la IA a les redaccions dels mitjans?
Segons l’enquesta més recent de JournalismAI, els i les periodistes tenen una necessitat d’entendre millor la IA. El primer pas per a això és informar-se sobre aquesta tecnologia. Ana Paula Valacco, gerent de comunitats de JournalismAI (un projecte de Polis, de la London Schools of Economics and Political Science) explica a Vergara Mutimedia (V 240) que la IA no és una tecnologia nova, però que avui ha demostrat una accelerada millora en la quantitat i qualitat en el processament de dades. I, per tant, cal estar atents als biaixos que arrossega cada IA de les dades amb què van ser entrenades. “Quan estem treballant amb aquestes eines, hem d’avaluar com a periodistes quins discursos estem replicant”.
L’avaluació que predica Paula Valacco és necessària per quant la IA està redefinint el futur del periodisme. I, enmig d’aquest escenari, són molts els que tenen por que la seva integració en aquesta professió pugui substituir, en comptes de complementar, la tasca essencial dels periodistes.
Segons el Digital News Report (2024), un informe anual elaborat per l’Institut Reuters sobre el consum digital informatiu, el 36% dels enquestats se senten còmodes consumint notícies parcialment produïdes amb IA, però només el 19% acceptaria que fossin creades completament amb aquesta tecnologia. En general, la majoria exigeix la presència d’algú que verifiqui els continguts automatitzats.
Actualment, els mitjans de comunicació es troben en una etapa definitòria. La introducció de la intel·ligència artificial ha modificat substancialment l’elaboració, la divulgació i la recepció de la informació, la qual cosa comporta oportunitats i desafiaments als mitjans d’aquesta tecnologia que ha transformat el sector de la comunicació i exigeix, per part dels periodistes i les empreses, un treball professional i un ús adequat i correcte de les possibilitats que ofereix.
Les segones Jornades sobre Intel·ligència Artificial fetes a Santander el passat 27 de març van ser tota una crida sobre la IA en mitjans: “Aprèn, connecta i transforma la teva carrera”, ens deia la convocatòria destinada a discutir aquests reptes i descobrir les possibilitats que brinda la nova tecnologia. Luis Collado (senior manager news partnership de Google) va al·ludir al factor humà com a part important en la presència de la IA als mitjans. És l’ésser humà qui té la capacitat de fer “coses noves i creatives cada dia” i, en aquest sentit, va instar els professionals a agafar les regnes i no tenir por d’una tecnologia que es pot fer servir per millorar el rendiment i el treball.
Les jornades a Santander van recordar als assistents que, després d’una primera fase d’incertesa, els mitjans van començar a entendre el comportament dels usuaris i a identificar la dinàmica de les xarxes. Malgrat l’auge de les fake news, els ponents van percebre-hi una oportunitat per arribar a nous lectors i contrarestar el pes de la desinformació, deixant clar a l’auditori que avui les xarxes socials constitueixen una llera freqüent per al consum de notícies, però que ja hi ha una consciència més gran dels riscos que suposen per al seu ús informatiu, i que es disposa d’alguns mecanismes per identificar notícies falses.
“Que la IA mai no pugui arribar a substituir el treball professional d’un periodista no impedeix necessàriament que pugui ser una eina molt útil per complementar la seva feina”
Les conclusions reflecteixen que, ara mateix, la IA és el principal repte a què s’enfronta la indústria de la informació. Una tecnologia les capacitats de la qual encara es desconeixen, però que ha vingut per quedar-se amb les seves virtuts i defectes.
Hamilton Nolan, en un article publicat a In These Times, ens diu: “Les institucions periodístiques viuen de la credibilitat, i aquesta credibilitat s’atorga com a resultat directe de la responsabilitat que acompanya cada història”. Per a Nolan, la IA mai no serà capaç de desenvolupar arguments per justificar com, per què i amb quines fonts s’ha redactat una notícia: “Aquest procés de rendició de comptes és la base del periodisme. Sense ell, pots estar fent alguna cosa, però no estàs fent periodisme”.
Ara bé, que la IA mai no pugui arribar a substituir el treball professional d’un periodista no impedeix necessàriament que pugui ser una eina molt útil per complementar la seva feina. El seu ús pot aportar un valor afegit al rendiment del professional, però perquè sigui efectiu cal utilitzar-lo adequadament.
Ara com ara, no és senzill aventurar l’abast que pugui tenir la IA. Si bé és cert que pot millorar qualitativament algunes tasques, com ara la transcripció d’entrevistes o l’agrupació de dades, hi ha nombroses parcel·les que exigeixen la presència continuada d’un professional, com ara el periodisme d’anàlisi i de recerca, l’opinió, les entrevistes o el reporterisme.
En qualsevol cas, l’aparició de la IA a les redaccions és un procés inevitable i cada cop més accelerat, fins i tot en els petits editors de mitjans de proximitat. La veritable qüestió rau en la capacitat per aprofitar el seu potencial de manera efectiva i ètica, sense disminuir el valor individual del periodista. En aquest sentit, caldria aplicar al periodisme les paraules del sant pare Francesc sobre l’ús d’aquesta tecnologia: “El seu impacte (…) no només depèn del projecte, sinó també dels objectius i dels interessos de qui els posseeix i de qui els desenvolupa (…). Si som capaços d’actuar de manera responsable i de respectar els valors humans fonamentals”.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
Google contribueix o no directament al declivi dels mitjans tradicionals? – Estanis Alcover i Martí
