És obvi que la digitalització introdueix nombrosos canvis en el periodisme. Els riscos i les oportunitats que suposa van ser abordats per primera vegada amb rigor en l’onzè Congrés de Comunicació Local (ComLoc 2011) –congrés de reputació que organitza la Universitat Jaume I, de Castelló–, al qual vaig tenir l’honor de presentar-hi una comunicació. L’evolució d’aquell congrés ens va dur a reflexionar de cara al futur sobre quatre eixos temàtics: els canvis en els models de negoci de la premsa local; les oportunitats i tensions en els continguts locals davant el canvi digital; les noves eines per a la premsa local en aquesta nova era, i les experiències digitals en mitjans de proximitat. Des d’aleshores, com un coet que s’enlaira fulgurant cap amunt i deixant un estel, el model digital de la premsa s’ha fet imprescindible en els mitjans de proximitat. El 2011 vam parlar de quin seria l’efecte de les xarxes socials anys a venir. Ara podríem preguntar-nos què fora dels mitjans de proximitat sense les xarxes socials.

He repassat la magnífica ponència que el doctor Marçal Sintes va presentar sota el títol Xarxes socials, vies per a l’enfortiment de la premsa local. Donava testimoni que el 2011 (fa set anys!) hi havia una baixa utilització de les TIC en la premsa local i comarcal, que ell presentava com una correlació positiva respecte a la modèstia de la publicació amb aquest argument: “En general, com menys lectors, menor utilització de les TIC es produeix; de la mateixa manera, els diaris presenten major ocupació de les TIC que la premsa de major periodicitat”. I ens deia: “Per què aquest tipus de publicacions utilitzen tan poc les TIC? No és una qüestió purament retòrica ni tampoc fàcil de respondre, sobretot si compartim la idea que és justament la premsa local la que major rendiment, en termes d’interacció amb els lectors i la comunitat, fidelitat, influència i, finalment, de compte de resultats, podria obtenir d’una adequada incorporació i un bon ús de les possibilitats que la tecnologia ofereix en els nostres dies”.

I vet-ho aquí que encara no vuit anys després, un altre investigador, el doctor Joan Francesc Fondevila Gascón, professor de l’Escola Universitària Mediterrani (Universitat de Girona) i col·laborador habitual de les entitats que agrupen els mitjans de proximitat catalans, ha vist premiat el seu darrer treball de recerca dirigit als mitjans locals amb un títol suggerent, hereu del treball del professor Sintes: Les xarxes socials són una gran oportunitat per a les publicacions de proximitat.

En la investigació, Fondevila crea un model per puntuar els criteris de qualitat de l’ús de xarxes socials per part dels mitjans de comunicació locals. L’algoritme uneix popularitat, interactivitat, viralitat, sentiment i rendibilitat, el que permet a cada publicació una autodiagnosi i descobrir les seves fortaleses i les seves debilitats. “En el context de la Societat de la Banda Ampla, el cloud journalism i el social journalism commerce, establir una mètrica holística i alhora objectiva és necessari per optimitzar la creació i la divulgació dels continguts”, explica el professor Fondevila. “No tot es redueix a retorn en diners, sinó en influència i participació”, afegeix, tot remarcant el valor del ROi (return on influence) i el ROP (return on participation), al costat de l’habitual ROI (return on investment).

Inspirat en indicadors de Murdough, Lovett, Bonsón i Ratkai, i Barger i Labrecque, Fondevila crea un model que aplica quantitativament a una mostra estadística de publicacions catalanes, semblantment al que havia fet Marçal Sintes en la seva ponència, treballada sobre nou mitjans. El resultat és que el model de diagnosi d’ús de xarxes socials permet classificar els mitjans de comunicació mitjançant una puntuació final; que la popularitat dels mitjans comarcals i locals catalans és correcta; que la interactivitat i la viralitat són millorables, i que el sentiment dels lectors cap aquests mitjans és positiu. Fondevila explica que “la diferència d’ús de xarxes socials entre publicacions analògiques i digitals no és significativa; la presència i l’actuació dels mitjans de comunicació catalans en xarxes socials són especialment millorables en aquells mitjans amb menys periodicitat o amb recursos més escassos”.

A la part qualitativa de les entrevistes en profunditat es desprenen diverses percepcions i desitjos: “La presència en xarxes socials és gairebé una obligació; cal decidir a consciència la quantitat de xarxes socials en què estar presents, i si els continguts han de penjar-se de forma automatitzada; cal dialogar amb els lectors; les comparticions de contingut són un indicador de qualitat, tot i que remunerar aquest factor és discutible; cal monitorar el sentiment; cal unir continguts amb ingressos”.

En el focus group –riquíssim–, el treball de recerca diu que es va observar una correlació entre la popularitat d’una unitat de contingut i la probabilitat d’accedir-hi. Es va constatar, també, la necessitat de presència en xarxes socials, d’objectivar la popularitat i d’aplicar el social journalism commerce; es va associar emoció a fidelització; es va requerir més interacció amb el lector (mitjançant enquestes o concursos); es va assumir la necessitat d’un moderador en la interacció; i es va sol·licitar viralitzar els continguts atractius, detectar correlacions entre comentaris positius i més resultats publicitaris, tot controlant les freqüències en les publicacions. També es va plantejar que recompensar els periodistes segons els resultats és controvertit, que cal transformar el prestigi d’aparèixer en els mitjans en negoci, i que cal aplicar la indústria 4.0.

Un excel·lent treball que demostra que els mitjans de proximitat s’han posat les piles aprofitant tots els desavantatges de la recent crisi i han donat una lliçó de com aprofitar un sot de sis anys –i la sotragada consegüent– per erigir-se, un cop més, en el mèdia de més futur i el que ofereix més confiança als lectors. Aprofitar la gran oportunitat de les xarxes socials ha estat un encert i el treball del doctor Fondevila ens demostra que això només és el començament. Què escriurem d’aquí, posem-hi cinc o set anys? Que què fora dels mitjans de proximitat sense les xarxes socials?

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram