Fa pocs dies es coneixia la decisió de posar fi a les emissions d’El Punt Avui TV, un projecte de televisió privada que, gràcies a la cobertura que ofereixen la xarxa d’emissores territorials de l’extint Canal Català, arriba potencialment a un 80% de la població. Una televisió que amb programes com L’Illa de Robinson, d’Igor Llongueras, ha expressat l’ambició nacional d’aquest projecte que abaixarà persianes després de quasi sis anys de funcionament.

Més enllà del debat, dins i fora del CAC, sobre els límits de les emissions en cadena de canals previstos per a la TV local que El Punt Avui TV ha protagonitzat, la futura desaparició d’aquest canal torna a posar sobre la taula el model de la televisió de proximitat catalana que tenim i de com es pot ajudar a garantir la seva pervivència –una pervivència que no sigui testimonial– en un entorn audiovisual més i més agressivament competitiu i que està restant progressivament audiència a la TDT.

L’amenaça dels canvis de canals de la TDT

Si el dia a dia de les televisions de proximitat és complicat, a moltes d’elles els hi vindrà un nou maldecap: l’anomenat segon dividend digital, que comporta tot un seguit de canvis de freqüències de canals televisius que el Govern espanyol ha programat, després de molt de temps sense prendre decisions, que finalitzin abans de juliol de l’any vinent. Unes reubicacions de canals de la TDT que suposaran, com ara fa uns cinc anys, una resintonització dels aparells de televisió domèstics –cosa ben senzilla– però també una adaptació de les antenes col·lectives. I aquí hi ha el risc que molts veïns deixin de veure la seva o seves televisions locals, més enllà de l’esforç informatiu de comunicar el canvi de canal que hauran de fer.

Ho explico aquí i espero no avorrir-vos amb qüestions tècniques: en el cas d’edificis amb pocs habitatges, no hi ha problema amb els canvis, ja que normalment les antenes col·lectives estan dotades de centraletes multicanal, que amplifiquen alhora totes les freqüències de la TDT. Aquí només cal reprogramar els nous canals, i aquesta senzilla actuació que hauran de fer les empreses instal·ladores de telecomunicacions està subvencionada via normativa estatal. El problema, i gros, és amb els habitatges col·lectius de molts veïns, ja que les seves antenes normalment estan connectades a amplificadors monocanals (un per cada freqüència) i, per tant, caldrà substituir cadascun dels canals que migrin. I aquí tenim la dificultat, ja que el decret aprovat pel Govern del PSOE té unes taules amb el nombre de canals afectats subvencionables… que a Catalunya només sumen els estatals i els de la CCMA. Els números no quadren.

I quins canals locals tindran problemes? Doncs bona part dels de les demarcacions de Tarragona, Lleida i Girona, des d’Empordà TV, a Pirineus TV o Olot TV, passant per TAC 12 de Tarragona o Canal Reus TV, entre d’altres, i als quals caldrà afegir-hi alguns MUX del Grupo Godó (8tv i Barça TV). Però a més d’aquests, n’hi ha d’altres que resten “invisibles”, pel fet que les informacions que s’han difós fins ara situen la demarcació barcelonina fora de les zones afectades. I això és una veritat a mitges, o una mitja mentida. Si bé és cert que no hi ha cap dels grans canals que estigui afectat per un canvi de freqüència, sí que els hi tocarà de ple a tres canals de proximitat del centre del país: Canal Taronja Bages, El 9 Nou TV i TV del Berguedà. I ningú no en parla, ni al portal sobre el segon dividend digital del Govern espanyol, on les televisions locals ni se les esmenta en cap de les infografies informatives ni al web de la Generalitat, que es limita a redirigir-te cap a les normatives estatals.

Prendre decisions

Aquestes i altres qüestions aconsellen –o millor dit, exigeixen– prendre i aviat decisions estratègiques que garanteixin el futur del model català de televisions de proximitat. Un model que va ser fermament preservat i defensat pel CAC i pel Govern durant el complex procés de la transició de la TV analògica a la TDT, malgrat un disseny legislatiu estatal aliè a la realitat de la majoria de televisions locals catalanes nascudes a finals del segle XX, i que va ser el protagonista de moltes decisions normatives, pressupostàries i polítiques de les nostres institucions durant la segona meitat de la passada dècada.

Un futur que requerirà la implicació de totes les parts implicades: des de les mateixes televisions locals públiques i privades, la XAL de la Diputació de Barcelona, el CAC i el Govern, sense oblidar l’operador de la xarxa de transmissions de la TDT, Cellnex. Un futur que haurà de contemplar totes les vies de difusió de l’oferta televisiva, a les quals caldrà donar suport específic pel que fa a la televisió de proximitat, tot prenent bona nota d’iniciatives exitoses que han pres altres països, com seria el cas de la plataforma conjunta de les televisions locals alemanyes a l’HbbTV o TDT híbrida.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.