Va passar ja fa temps. Els responsables de comunicació i de premsa d’àmbit metropolità d’un partit polític de pes a Barcelona ens havien demanat una trobada per comentar el nou cicle que s’obria després de les últimes eleccions municipals. L’alcaldia de la capital havia canviat de mans i tothom s’afanyava a ressituar-se en un escenari que, hores abans d’aquell ple d’infart, ningú havia pronosticat. La política –i la vida– ja ho té, això. Cada cop més. D’un dia per l’altre tot canvia i cal adaptar-s’hi de pressa. O ho fas o et quedes fora de joc. Així de clar, així de dur.
Entre cafès a l’Espai Línia, comentàvem la jugada fins que un d’ells va obrir la capsa de Pandora. No recordo les paraules exactes –el temps no perdona–, i per això evitaré les cometes de declaració. Però va venir a dir que no ens sabien ubicar políticament, cosa que a ulls de qui treballa per a un partit polític vol dir partidistament. Fent una enumeració ràpida de diversos mitjans, sobretot digitals, els va anar citant acompanyats del partit al qual els adscrivia amb una facilitat evident. Aquest, de Junts. Aquest, d’ERC. Aquest, dels comuns. Aquest, del PSC. I el Línia? De qui?
De seguida ens vam prendre aquella interpel·lació com un elogi a la nostra feina periodística, volgudament allunyada de les trinxeres. En terra de ningú tot és més difícil, especialment en temps de guerra. Una trinxera t’assegura audiència militant i l’ajuda dels teus des de les institucions. Què us he d’explicar… Però nosaltres hem procurat sempre, amb més o menys encert, fugir d’aquesta dinàmica i apostar per la transversalitat. El Línia, de ningú, recordo que vam afirmar entre somriures. O de tots, millor dit. De tots els que comparteixin la nostra mirada i el nostre compromís editorial amb els barris, la seva gent, les seves problemàtiques i les seves esperances, és clar.
“Defensar un periodisme honest, rigorós i plural no és naïf, sinó absolutament pragmàtic si es vol aspirar a tenir recorregut”
La conversa ens va portar a desgranar com entenem nosaltres el periodisme. A parlar d’honestedat, de rigor, de riquesa de veus… De no deixar-se instrumentalitzar –pels partits polítics i les institucions, però tampoc per les plataformes i els grupuscles veïnals. A fer valdre que un diari s’ha de voler assemblar a la comunitat de lectors a la qual s’adreça, que en el nostre cas és àmplia i diversa. I que defensar tot això no és naïf, sinó absolutament pragmàtic si es vol aspirar a tenir recorregut. Si es vol aconseguir un tiquet per al futur –això últim no és meu, sinó del nostre editor.
Al Línia ens podreu ubicar sempre en el periodisme honest, rigorós i plural. En aquell que no vol ser el pamflet de ningú, sinó l’altaveu de tothom (incís: de tothom que estigui al costat dels drets i del progrés social i que rebutgi els discursos d’odi –no caldria ni dir-ho, però corren els temps que corren). Aquí és on érem ahir, on som avui i on serem demà. Perquè continuem defensant l’únic periodisme que creiem que pot ser útil als lectors que decideixen fer-nos confiança. Que, per cert, cada cop són més.
Arnau Nadeu, director editorial de Línia.
Article publicat al número de primavera 2025 de la revista Comunicació 21.
