Acabo de llegir el darrer Premi de recerca en nous models de negoci per a empreses de periodisme de proximitat. Sota el títol Nous formats informatius per al periodisme de proximitat a les xarxes socials, l’edició ha anat a càrrec de l’associació AMIC, essent els seu autor el doctor Andreu Casero Ripollés (de la Universitat Jaume I), amb Laura Alonso Muñoz, Amparo López Meri i Silvia Marcos García com a equip de recerca. La contracoberta ens recorda que el patrocinador del premi és Banc de Sabadell.
El text m’ha sorprès gratament, és tota una aportació al món del periodisme local. L’autor ofereix una tipologia i una classificació dels nous formats vinculats a les xarxes socials, els quals poden ser utilitzats i aplicats pel periodisme local en la producció de notícies. El mateix director de l’estudi escriu que pretén “oferir un diagnòstic de les principals característiques, potencialitats i limitacions de cadascun d’aquests formats per tal de servir com a propostes d’actuació per a les empreses periodístiques de proximitat a l’hora de redefinir o introduir novetats, tant en els seus continguts informatius com en les seves rutines d’emissió i difusió d’informació”.
Sorprèn l’ampli catàleg de formats periodístics que poden servir als mitjans de comunicació, especialment a aquells d’àmbit de proximitat, per redefinir els seus models de negoci per adaptar-se al nou entorn digital. L’informe és exhaustiu, en aquest aspecte, de manera molt meritòria. Andreu Casero escriu que “la incorporació d’internet i de les xarxes socials en les rutines periodístiques els permet apropar-se als nous interessos i formes de consum de la seva audiència”. I el mateix director del treball el presenta com “una via cap a la redefinició del periodisme local”.
L’informe presenta sis grans categories per al periodisme de proximitat a les xarxes socials:
Storytelling, que proposa set formats: revista de piulades; missatges curts publicats pel periodista; resum informatiu mitjançant Instagram Stories; resum informatiu mitjançant WhatsApp; cobertura informativa a través de WhatsApp i Telegram; teaser (informació fragmentada), i vídeos mitjançant IGTV d’Instagram.
Interactivitat. Amb sis formats: reportatge interactiu; trobades xat; notes de veu mitjançant WhatsApp; enquestes, preguntes i qüestionaris mitjançant Instagram; newsletter o butlletí de notícies, i fact-checking (verificació de dades).
Multimèdia, amb cinc formats: reportatge multimèdia; the expander; atmosphere; Instant Articles de Facebook, i podcast.
Imatge, que recull dos formats: fotografies i vídeos 360º, i infografia.
Streaming, també amb dos formats: retransmissió en directe mitjançant xarxes socials, i live blogging (similar a la ràdio o televisió en directe).
Transmèdia: cobertura transmèdia i reportatge col·laboratiu.
No cal dir que aquest premi de recerca desenvolupa aquest ampli catàleg de formats periodístics que poden servir als mitjans de comunicació en general, però apropiats igualment per als de proximitat. Tots ells ajuden a redefinir els models de negoci dels mitjans per adaptar-se al nou entorn digital, com bé diu el llibre: “La incorporació d’internet i de les xarxes socials en les rutines periodístiques els permet apropar-se als nous interessos i formes de consum de la seva audiència”. Per la qual cosa, no és exagerat dir que el treball dirigit pel doctor Andreu Casero és una via cap a la redefinició del periodisme de proximitat, o local, com vulguem dir-li.
La lectura d’aquest llibre, de 140 pàgines, ens reafirma que el periodisme local s’enfronta a nombrosos reptes de futur a causa de l’impacte de les tecnologies digitals que estan transformant estructuralment el sector. Per a l’autor, “l’aposta per la innovació s’ha convertit en una necessitat per aconseguir reconnectar amb el públic i oferir continguts atractius i dotats d’un caràcter cívic que aportin valor afegit”. I, certament, hem d’estar d’acord en el fet que només d’aquesta manera els mitjans de proximitat poden ser capaços de redefinir els models de negoci, fortament afeblits per la conjunció de la crisi econòmica i la digitalització.
L’autor ens diu que, amb la incorporació dels nous formats –que hem apuntat més amunt– a la informació d’actualitat, “el periodisme local té al davant una oportunitat per innovar el seu producte i redefinir els seus models de negoci”. És evident que molts d’aquests formats poden millorar el potencial del periodisme “de casa” a l’hora de recopilar, tractar, analitzar, confeccionar i difondre la informació, enfortint –com diu Andreu Casero– el seu producte.
En les conclusions, l’autor de l’estudi ens diu que l’inventari de formats del seu treball de recerca “és una invitació a l’experimentació que pot permetre al periodisme de proximitat submergir-se en l’escenari digital i tractar d’aprofitar al màxim els seus nous llenguatges i les seves característiques específiques”.
Es tracta, doncs, que la premsa local renovi el seu compromís de servei a la seva comunitat, sense abandonar –com diu l’autor del llibre– “el rigor, la qualitat, la responsabilitat ètica i la professionalitat en la producció d’informació que ha distingit els mitjans locals fins ara”. Cal sumar innovació amb els valors tradicionals, aquesta és la fórmula que ens ofereix el segon Premi de recerca per a nous models de periodisme de proximitat perquè els mitjans locals es reforcin i garanteixin el seu futur en l’entorn digital. Un gran desafiament!
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
