Daniel Condeminas 12Després de mesos i mesos d’anuncis sense data concreta, el Govern espanyol acaba de convocar un concurs per a la concessió de sis nous canals de TDT privada d’àmbit estatal. Com encertadament va manifestar fa pocs dies Jaume Roures, a l’Estat espanyol el procés de la TDT “ha tingut molt poc a veure amb la indústria i molt amb la política”. Si en els darrers anys del Govern del PSOE la Llei general de l’audiovisual es va redactar colze a colze amb UTECA (la patronal de les TV privades espanyoles) al marge de la resta d’actors de la indústria audiovisual, ara aquesta influent associació es queixa, no sense raó, que s’està afavorint l’oferta televisiva de pagament controlada per Telefónica.

D’aquest concurs, en destaquen dues característiques que situen l’Estat espanyol cada cop més lluny dels estàndards europeus de la governança audiovisual.

Per una banda, es continua sense fer una aposta en ferm per a la normalització de l’HD en les emissions. La meitat dels nous canals encara serien transmesos en qualitat estàndard (SD) i dels altres, no se sap si l’alta definició compromesa serà de veritat o aquest simulacre que ofereixen amb la ‘mosca’ HD en pantalla els canals privats.

I per l’altra banda, el tribunal que decidirà quins grups audiovisuals seran els beneficiaris no serà cap autoritat audiovisual més o menys independent, ni tan sols aquesta estranya institució que engloba de tot i més que és la CNMC. No, el tribunal estarà integrat totalment per alts càrrecs ministerials, que tindran a les seves mans una normativa que podran aplicar amb tota discrecionalitat, ja que la majoria de punts seran atorgats per valoracions subjectives sobre la programació presentada o el pluralisme… Un concepte ben noble que si el relacionem amb les pràctiques informatives dels governs espanyols, especialment del PP, genera una barreja d’hilaritat i enuig.

El despropòsit dels darrers canvis en el panorama de laTDT és més el resultat de l’ús i abús de les intervencions governamentals per tenir l’oferta privada en sintonia, que d’una reiterada incapacitat d’establir una estratègia de futur per al sector, en línia amb el que fan els estats europeus més desenvolupats, tot i que aquest segon factor també hi sigui. Si no, no s’entén com després de no haver impedit normativament que els tribunals fessin desaparèixer nou canals de la TDT l’any passat, ara es posin a concurs sis de nous, mentre no se sap si el gabinet Rajoy farà quelcom abans que el Tribunal Suprem decideixi el futur d’altres vuit que estan en funcionament. Un escenari on el Govern espanyol té un marge de decisió impressionant respecte els canals que acabarà tenint cada grup televisiu.

Els malpensats tindran arguments per afirmar que no és cap casualitat que aquests mesos de de rumors sobre el moment de l’aprovació d’aquest concurs i el seu calendari d’atorgament –just abans de les eleccions espanyoles–, així com de les reunions més o menys discretes entre el gabinet de Rajoy i els principals grups televisius privats, hagi coincidit amb al desfermament d’una explosiva campanya de promoció del partit d’Albert Rivera a les televisions. Una campanya gens innocent que s’iniciava just poques setmanes després que el PP assumís que necessitarà suports externs –i alhora prou còmode– per mantenir algunes places autonòmiques i municipals claus, així com la mateixa continuïtat a la Moncloa.

Una operació que voldria evitar que una part del seu electorat descontent es quedés a casa o votés opcions més o menys antagòniques. Il Gattopardo necessita suport mediàtic per mantenir les coses on són.

Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.