Decepció entre els editors de premsa de proximitat després de conèixer la remodelació de les bases reguladores de les subvencions als mitjans impresos. Els lleus retocs havien estat anunciats, però s’obvien els estralls causats per la pandèmia de la Covid-19. És més, no només no se’n fa cap menció, sinó que el mateix Govern, després de manifestar públicament la seva preocupació pels mitjans locals i comarcals i el seu desig de ser al seu costat, no mostra cap indici de si es farà efectiu un ajut puntual o si es prepara un pla especial de suport per aquests mitjans i per a les associacions que els aixopluguen, més o menys com va insinuar la consellera de Presidència en funcions.
En El Butlletí de l’AMIC hem llegit en els darrers mesos els ajuts econòmics o suports indirectes que una munió de governs d’arreu estan fent per evitar una tragèdia en els mitjans de proximitat. S’ha constatat a França, Itàlia, Canadà, Regne Unit, Suècia, etc., sense oblidar el suport econòmic del Centre Europeu de Periodisme (ECJ) i el Projecte de Periodisme de Facebook (FJP), que han posat en marxa un fons de tres milions d’euros destinats a mitjans de comunicació europeus locals i regionals, a fons perdut, diners dels quals a Catalunya no hi ha qui els promogui ni se’n faci càrrec ni els publiciti.
Els ajuts han estat programats davant la consciència que les conseqüències més greus de la pandèmia les pateixen les empreses petites i mitjanes, editores en la seva majoria de mitjans de proximitat.
Cal preguntar-se, doncs, què es fa perquè els mitjans catalans tinguin accés als tres tipus d’ajuts:
Fons de compromís – Subvencions dirigides a mitjans locals, els treballadors autònoms o grups de freelance per un import de 5.000 euros. Té com a objectiu treballar amb iniciatives a curt termini durant la Covid-19.
Fons d’emergència – Aquestes subvencions tenen un valor d’entre 10.000 i 25.000 euros. L’objectiu principal d’aquest tipus de fons és proporcionar suport financer per abordar les necessitats immediates, com pot ser reemplaçar els ingressos per vendes perdudes, finançar la distribució alternativa de l’edició impresa, cobrir els costos organitzacionals clau i contractar personal per reemplaçar als empleats absents.
Fons d’innovació – Aquestes subvencions tenen un valor de 50.000 euros i estan orientades a facilitar la cobertura tecnològica, donar suport al periodisme que necessiti dades en profunditat, desenvolupar aplicacions, etc.
Pel que fa específicament a Espanya, és sabut que mitjans de comunicació, agències de publicitat i altres actors de la indústria cultural han sol·licitat al Govern espanyol que aprovi mesures per incentivar la inversió en mitjans. A Catalunya, aquestes propostes també s’han dirigit a la Generalitat. Els editors són conscients que no només han de parar la mà per si cau una subvenció, hi ha altres mesures, que són les posades en marxa pels països esmentats: desgravacions fiscals que fomentin la inversió en publicitat en mitjans de comunicació i beneficiïn els subscriptors de premsa, foment de campanyes institucionals, i altres.
El Butlletí de l’AMIC publica en la seva edició del divendres 14 de maig que ha entrat en vigor a França la mesura de facilitació fiscal per als subscriptors, segons un recent decret publicat al Diari Oficial del Govern francès. El text anuncia un crèdit fiscal per a l’abonament d’una primera subscripció a un títol de premsa, reconeixent que el sector està debilitat per la pandèmia del Coronavirus. Aquest 30% de crèdit fiscal correspon a periòdics d’informació política i general, nacional, regional i local. El seu cost s’estima en uns 60 milions d’euros per a l’Estat.
El setembre de l’any passat, el president espanyol, Pedro Sánchez, va obrir les portes del fons de recuperació europeu a la premsa i va demanar que es presentessin projectes de reconversió enfocats a la digitalització i la sostenibilitat. Curiosament, aquests ajuts anaven dirigits a la premsa generalista, estatal i nacional.
La Secretaria de Comunicació de la Generalitat sap fefaentment que, a més de la crisi derivada de la Covid-19, el sector dels mitjans comarcals i locals està patint l’increment dels costos de producció i el desenvolupament de les plataformes digitals, que obliguen a diversificar les fonts d’ingressos.
També sap que els editors estan en mode de transformació i que no poden esperar a què s’ajusti la crisi. Però tot i això, la seva evolució és real i palpable per a molts d’ells, el que confirma que els mitjans de proximitat a Catalunya encara tenen el seu lloc.
L’editor és responsable de la planificació estratègica, producció, gestió de continguts i direcció administrativa i financera. Ha de respectar diversos paràmetres editorials per garantir el lliurament del producte a temps, respectant totes les etapes de publicació de capçaleres. Comunicador autònom majoritàriament, excel·lent, visionari i hàbil a l’hora de dirigir un equip, l’editor és peça central al tauler d’escacs d’una publicació de proximitat.
Després de les reunions amb les associacions del sector, el Govern de la Generalitat sap de les noves realitats que sacsegen la indústria: la pèrdua d’ingressos publicitaris, combinada amb la disminució de les vendes de quiosc durant la Covid-19, van comprometre greument la rendibilitat de les editorials.
La nova situació, exposada també als governants, obliga molts editors a replantejar-se el model de negoci. N’hi ha una colla que ja estan en mode de còpia de seguretat, reduint els costos operatius, que provoquen diverses pèrdues de llocs de treball i en últim terme el tancament de determinades publicacions periòdiques.
Els editors treballen molt per trobar solucions, però aquest treball no es pot consolidar sense l’aportació excepcional del Govern. D’aquí que les associacions del sector vulguin treballar conjuntament amb l’Executiu per trobar solucions i garantir la supervivència de la seva indústria. Paren orella esperant accions atentes i concretes per creuar la tempesta plegats. No només amb bones paraules, sinó passant de la intenció a la resolució sense embuts.
Finalment, una advertència; per compensar aquest mal moment, els editors tenen l’obligació durant els anys vinents de: 1. Continuar transformant el model de negoci diversificant les seves fonts d’ingressos. 2. Accelerar les inversions en el desenvolupament de plataformes digitals i en el seu màrqueting des de les últimes tendències de màrqueting. 3. Transformar i formar una plantilla creixent i versàtil. 4. Atraure el millor talent i ser capaç de retenir-lo. 5. Desenvolupar noves agrupacions professionals d’editors i professionalitzar al màxim les associacions del sector dels mitjans de proximitat, local i comarcal.
És una evidència que, si volem donar una empenta al sector, calen fons públics regulats per a la indústria de la premsa de proximitat i les revistes en català. Els mesos han passat molt de pressa, i si tot queda amb aquesta remodelació de les bases reguladores de les subvencions als mitjans impresos, fora un cop baix comparat amb allò que els periòdics de proximitat i les revistes aporten a la ciutadania catalana. Tot el que la premsa local i comarcal fa per Catalunya no és pagat amb diners. Però ajudarien més que les bones intencions.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
