La (no) presència del català als assistents de veu Alexa, Google Assistant, Bixby, Siri…, no és i serà només un nou capítol del majúscul esforç per anar garantint l’ús normal de la nostra llengua a l’entorn digital. Amb la tendència generalitzada de fer de la veu, de la parla, la via de comunicació amb els equips connectats –tot desplaçant el teclat de funcions que fins fa poc els hi eren reservades en exclusiva– i la creixent popularització dels altaveus intel·ligents a les llars, som davant d’una qüestió de màxima rellevància. Fa uns mesos, Àlex Hinojo, actualment coordinador digital de l’Institut Ramon Llull, va posar el tema sobre la taula al reportatge Llenguaferits de 30 minuts, amb una frase que va fer fortuna dins i fora: “Jo a la meva torradora li vull parlar en català”.

Fa pocs dies, CTecno organitzà la jornada La presència del català en el sector digital, en què juntament amb altres qüestions vinculades a les TIC, els assistents de veu van ser uns dels grans protagonistes del senyals d’alerta, amb expressions com les de situació “crítica” emprada per la directora general de Societat Digital de la Generalitat, Joana Barbany.

Certament hi ha iniciatives col·laboratives per ajudar aquests aparells a aprendre el català, com el Common Voice, però caldria poder prémer l’accelerador davant d’un procés de substitució del text per la veu en moltes activitats ordinàries a nivell de la vida quotidiana i professional de la majoria de la ciutadania que tenim en marxa. Prémer l’accelerador vol dir no haver d’esperar que la mobilització de la ciutadania a les xarxes aconsegueixi que el català esdevingui un idioma normalitzat en aquests equips, tal i com vol la immensa majoria dels consumidors, com es va haver de fer amb campanyes com #twitterencatalà de fa uns anys.

Els altaveus intel·ligents, a més d’altres funcions, van esdevenint l’equip d’accés domèstic als continguts radiofònics, i ja hi ha mitjans com Catalunya Ràdio que hi estan apostant de valent. Per tant, al conjunt de la ràdio en català, que lidera les audiències a Catalunya tant a nivell de l’oferta generalista com musical, li interessa i molt que els assistents de veu domèstics o personals funcionin en català.

És per això que seria més que oportú, necessari, que pensant en aquest futur escenari digital amb la veu com a vehicle de comunicació amb els equips a la llar i amb els mòbils, es pogués articular una aliança estratègica entre el sector TIC i els mitjans audiovisuals catalans –públics i privats– per aconseguir aquesta fita. Certament el Govern ha pres acords que van en aquesta línia, com la incorporació de noves clàusules lingüístiques a la contractació béns i serveis tecnològics, però caldria poder anar més enllà si volem resultats ràpids i generalitzats. Parlem d’un sector TIC que a Catalunya suma unes 16.000 empreses i factura prop de 20.000 milions d’euros anuals, i per tant, és un factor poderosíssim per aconseguir-ho. I que es veuria, de ben segur, beneficiat directament per totes les oportunitats de negoci que hi ha i haurà amb la veu com a eina.

Al món de la ràdio li convé i molt. I a la resta de mitjans audiovisuals, també, tot pensant en les televisions connectades i en la facilitat que, per exemple, amb una simple ordre verbal es pugui accedir als continguts en català o que tinguin versió en català disponible. Una qüestió aquesta que afecta especialment a l’oferta de les OTT, on el Parlament té l’oportunitat de legislar-hi positivament, com alguns hem reclamat en diverses ocasions amb la reforma de la Llei de l’audiovisual de Catalunya, que ja ha passat per consulta pública.

I, de retruc, que el mòbil et parli en català servirà per poder intervenir en tendències gens positives com el baix ús del català en els missatges entre les generacions més joves, assenyalat a la darrera enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat de Catalunya.

Qui en prendrà la iniciativa?

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.