Que quatre publicacions sobrevisquin a Badalona en format paper em sembla digne de destacar. I ja no només pel fet en si de complir números, sinó de ser rendible i donar menjar als que li donen forma darrere de l’escenari. Amb unes possibilitats molt limitades, tot s’ha de dir. Ho escric amb ple coneixement de causa perquè he estat durant 17 anys editor del bisetmanari Revista de Badalona, que posteriorment va donar pas a l’edició diària d’El Punt, amb el qual he estat 18 anys més. Modestament, doncs, sé de què parlo. Diuen que el present passa pel digital, per això crec que hem de celebrar que Badalona tingui el paper imprès en forma i amb una de les capçaleres setmanals de més difusió de Catalunya, Línia Nord, l’únic setmanari del Barcelonès Nord, editat pel Grup Comunicació 21, la primera xarxa de periòdics de proximitat del país.

Per a mi fer possible aquest miratge és tot un esdeveniment. No sé pas si el Consistori badaloní –els badalonins, sí, perquè fan possible la seva sortida– és conscient de què significa que Badalona pugui satisfer-se la necessitat de gaudir d’una publicació sòlida, professionalitzada, amb una base empresarial i amb un plantejament supramunicipal donades les lògiques urbanes. Línia Nord, a més, és l’únic mitjà de comunicació que cobreix tots els districtes de la ciutat de Badalona, la qual cosa permet potenciar i vertebrar la informació de proximitat en tots els barris de la capital del Barcelonès Nord, donant un clar missatge de què és el bon periodisme local, independent i democràtic. L’editor de Línia Nord aconsegueix donar als badalonins un finestral gegant per on visualitzar la vitalitat de la ciutat amb un periodisme modern, dinàmic i aclaridor. No hi ha embuts, ni per rebre ni per donar informació des d’aquestes pàgines.

Com a editor que he estat durant tres quartes parts de la meva vida, puc mirar enrere amb tanta nostàlgia com orgull, però honestament reconec que Línia Nord m’ofereix una lliçó d’optimisme que em serveix per patentitzar que es pot seguir fent bon periodisme local i a més essent referent informatiu dels badalonins, la qual cosa no s’havia aconseguit més des de la desaparició de Revista de Badalona a les portes del canvi de mil·lenni.

Constato que l’estat de salut dels mitjans locals és delicat arreu. Si ara celebrem la dimensió informativa de Línia Nord (sense oblidar les altres capçaleres locals: Badalona 2000, De Tot i més i Diari de Badalona) és gràcies al fet que els editors estan patint molt. L’Ajuntament, ho haig de dir, no acaba de creure’s que necessita una premsa local forta i un líder referent informatiu i estem davant un error gravíssim que cal corregir. Els editors locals, i de manera especial el referent, estan astorats de contemplar com darrere una cortina alguns regidors estan festejant amb una cooperativa barcelonina convidada a “exportar” el seu model a Badalona. Jo també em poso les mans al cap davant aquesta irresponsabilitat. En lloc de donar la mà a qui ja ha arrelat i és notari de la vida badalonina, que sobreviu amb les dificultats de tenir els canals de publicitat i ajuts pràcticament obstruïts, ara es pretén atraure un mitjà no només amb cants de sirena sinó amb promeses fermes que podrien allargar-se…

A tots ens interessa que el periodisme local segueixi viu, i com a lector em plau que les empreses de casa apostin per ell, com ho hauria de fer també l’Ajuntament, que sap molt bé –des de Badalona Comunicació, com a mínim– les dificultats que implica mantenir un mitjà d’informació i no cal dir implementar-ne un de nou, a més prenent-li oxigen als que ara tenim. Per què posar aquesta pressió ara als editors que estan fent un gran servei a la ciutat? No són moments per fer més aventures, sinó de consolidar!

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram