No m’he presentat mai a cap premi. Tot i amb això, m’han guardonat amb dos, la qual cosa em fa relativitzar molt la importància d’aquesta mena d’estímuls. L’Ajuntament de Palma ha anunciat la creació del Premi Miquel dels Sants Oliver de Periodisme. Sens dubte una bona iniciativa. Inexplicablement, hi ha hagut alguna persona i alguns col·lectius relacionats, d’una manera o altra amb el periodisme, que no ho han considerat una bona iniciativa i han volgut interpretar que es tracta d’una “exclusió” als periodistes que exerceixen la seva feina en castellà.
“Es muy difícil convencer al que está persuadido de que no se debe convencer”, va escriure Mariano José de Larra, un dels més grans periodistes de la història. I, sospit, que d’aquest mal plora la criatura.
El primer que cal destacar, és que a Palma i a Mallorca hi ha excel·lents professionals que exerceixen amb passió i brillantor el periodisme en català, en anglès, en alemany, en àrab… i en diverses modalitats de la llengua castellana.
En segon lloc, cal recordar que quan a Mallorca una institució pública fa una iniciativa per estimular l’ús de l’única llengua que té la condició de ‘llengua pròpia’, compleix amb el seu deure estatutari i, en cap cas, es pot entendre com una ‘exclusió’. En tot cas, és un convit a tots els amants de la pràctica periodística, perquè s’animin a fer qualque creació en català.
En tercer lloc, és bo recordar que, en l’època que vivim, en l’era de les hibridacions i de la desterritorialització de les cultures, les llengües esdevenen el territori referencial principal.
Dit d’una altra manera, qualsevol dels periodistes que exerceixen bàsicament en anglès (per exemple, els massa vegades oblidats companys del Majorca Daily Bulletin) tenen al seu abast una quantitat incalculable de guardons als quals es poden presentar si volen. Però de cap manera es poden sentir ‘exclosos’ d’una convocatòria a la qual, per altra banda, si volen, hi poden lliurar una proposta en una llengua que no és amb la que fan feina habitualment, però que coneixen perfectament.
“Sometimes it’s good to be an outsider, especially as a journalist”, escrivia el mestre del (nou) periodisme nord-americà Gay Talese, i la veritat és que ens aferram a aquesta lectura positiva del que significa intentar fer periodisme en català a Mallorca.
Si qualcú vol saber, de bon de veres, què se sent quan t’exclouen per intentar fer periodisme, no fa falta que cerqui gegants entre els molins dels Premis Ciutat de Palma, basta que vengui a dBalears i li explicarem com se fa periodisme quan des del Govern, el responsable de premsa de l’època de Jaume Matas (que ara, literalment, imparteix lliçons de periodisme) intenta tapar boques amb xantatge; o quan en l’època de José Ramon Bauzá t’intenten tancar el mitjà; o quan l’actual director de comunicació del Govern diu que et tractarà igual que Bauzá; o quan el Consell de Mallorca en l’època en que el presideix un sobiranista dedica un total de 0 (zero) euros a aquest mitjà; o quan TIRME et fa saber que si tornes a criticar la incineració de residus no et posarà més publicitat; o quan el responsable de comunicació d’El Corte Inglés informa el departament comercial que no posa publicitat perquè des d’aquest mitjà s’ha criticat un amic seu; o quan militants feixistes et fan arribar les seves amenaces…
Si qualcú té la temptació de sentir-se exclòs, que vengui i li explicarem més detalls… Només que aconseguesqui descriure’ls amb precisió, és igual l’idioma que triï per a publicar-ho, guanyarà el Pulitzer.
Tomeu Martí, director de dBalears.
