El periodisme és un àmbit molt ampli pel que fa a tipus d’informacions o especialitzacions. Segur que tots coneixem els periodistes del cor, el periodisme polític o el periodisme d’investigació. També hi ha –i a la premsa de proximitat no hi pot faltar– el periodisme de successos, que en els grans mitjans és una especialització, com ho demostra la Universitat Privada Nebrija, de Madrid, oferint un postgrau que dona el títol d’expert universitari en Periodisme de Successos i Recerca, en col·laboració ni més ni menys que amb laSexta, amb aquest reclam: “Un curs indispensable per adquirir els coneixements i habilitats bàsiques per ser expert en periodisme de successos i investigació”.

Són precisament els mitjans audiovisuals els que més exploten successos, esdeveniments i casos. La premsa impresa i digital, però, de mica en mica, recupera aquest tipus de periodisme obviant, en la majoria de capçaleres, un títol de secció que porti el vell nom de successos. Fins i tot el diari digital El Nacional ha ressuscitat el vell El Caso en les seves pàgines blaves.

A la facultat s’explica als alumnes que el periodisme de successos és aquest gènere periodístic relacionat amb la secció específica dels mitjans de comunicació, i es recorda que, en general, aquestes seccions es relacionen històricament amb el periodisme sensacionalista que seguia tots els esdeveniments tràgics i grocs.

Actualment es consideren peces periodístiques de successos les cròniques o notícies que parlin sobre accidents, desastres naturals, robatoris, crims i altres tipus de desgràcies. Encara que va començar sent una especialització molt limitada, avui dia totes les capçaleres disposen de, almenys, la secció de societat en la qual s’inclouen aquestes notícies.

Quan els grans mitjans s’acosten més cap al periodisme local és, precisament, en les informacions de successos. Si decideixen agitar una bandera local, sigui en una relació entre ajuntaments o comunitats autònomes, es produeix qualsevol cosa menys un debat racional. Les banderes locals són un ham d’enganxament dels lectors per a les capçaleres de referència, de Barcelona o de Madrid, de manera que a vegades aquests mitjans no mostren els tons grisos dels debats i el resum tot en blanc i negre. I sovint sense contrastar. D’aquí la queixa general que una petita localitat només és notícia quan hi ha sang i fetge, corrupció o quelcom semblant.

La premsa de proximitat no ha abandonat mai la informació d’aquesta mena. En realitat, el periodisme local no abandona cap notícia que pugui ser d’interès dels seus subscriptors i lectors. Ara bé, també és cert que no és difícil trobar-se en un mitjà local una informació que no estigui esbiaixada per una preferència per la localitat. Pecat venial, qui no escombra cap a casa?

Tornant al fil d’aquest article, és ben veritat que, des de fa uns anys, els successos són un element essencial de la televisió, perquè es presten molt a l’espectacle i a l’especulació. També la fascinació del públic per qualsevol mena de succés es mostra quan, després d’un succés important, el periòdic local ven el doble que el de la setmana (o dia) anterior.

Hi ha qui considera que els successos són una de les temàtiques més difícils del bon periodisme. I l’encerta. El periodisme de successos és molt difícil fer-lo sense groguisme i sense sensacionalisme. Està molt lligat al periodisme de tribunals. D’aquí l’interès de laSexta per formar periodistes d’aquesta especialitat que parla de delinqüència, de robatoris, d’assassinats; d’accidents de trànsit, urbans; o de catàstrofes naturals, que també entren dins d’aquesta categoria.

Cal esquivar perills, però, per quan el vincle dels redactors de successos amb la policia local, els serveis d’emergència, els jutjats, etc., fa que a voltes aquests periodistes es converteixin en portaveus d’aquests cossos. I no oblidem el perill derivat de la corrupció política, integrada ja en la informació de successos, encara que vagi a les pàgines de política, doncs la manera d’operar amb ella és la mateixa que amb els successos.

A l’àrea de successos és molt rellevant la necessitat de traduir el llenguatge amb què narren les coses la policia i els jutges, fer que una decisió judicial s’entengui. Aquí es patina fàcilment, amb intenció o sense, perquè és veritat que alguns periodistes cedeixen a la temptació de posar-se al servei de policies o jutges per obtenir informació. Una conseqüència negativa d’això la veiem en la informació sobre trames de corrupció –posem per cas, quan un mitjà publica un informe de la policia. Si aquesta informació és real, cal donar-la, però tenint en compte que sempre que et filtren informació, ho fan per a benefici o perjudici d’algú. Ho veiem dia rere dia amb les filtracions interessades que intenten torpedinar l’independentisme i els polítics que li donen suport, per posar un exemple prou evident i de gran abast.

L’Institut Europeu de Periodisme i Comunicació també té entre les seves propostes acadèmiques la formació de periodistes de successos. La seva oferta respon a la pregunta de què és el periodisme d’aquesta especialitat. Diu: “Com tots els gèneres periodístics, el periodisme de successos té una sèrie de fonts d’informació sense les quals seria inviable. Com gairebé tota la resta de gèneres, aquest tipus de periodisme rep el suport de la tecnologia, una eina imprescindible per al sector avui dia. En la tecnologia, el periodista de successos troba informació actualitzada, innovadora i fils dels quals estirar per tenir noves dades”. La informació de l’Institut no obvia tampoc que els successos es relacionen històricament amb el periodisme sensacionalista, com escrivia abans.

A la redacció del bisetmanari Revista de Badalona –que l’any vinent faria 70 anys– s’insistia als joves aprenents de periodistes que s’iniciaven en les seves planes l’important que és no traspassar el llindar del groguisme en la informació de successos, sobretot si hi ha víctimes pel mig. S’ensenyava que l’obligació dels periodistes és protegir a les víctimes, i això requereix ser molt caut amb les fonts per ser molt rigorosos, contrastar i no cometre errors, que en la premsa local queden magnificats en la població.

Les fonts en el periodisme de successos no solen ser tan col·laboradores com en altres àrees informatives. És més difícil guanyar-se la confiança de les forces de seguretat, fiscals o jutges, perquè aquests són molt gelosos de les dades que manegen, ja que la publicació d’aquesta informació pot fer que perillin les operacions d’aquests cossos.

Determinats mitjans i una bona colla de periodistes, prioritàriament de Madrid, cedeixen a la temptació de posar-se al servei de les forces de l’ordre públic, o de fiscals i jutges per obtenir informació. Una conseqüència negativa d’això la veiem en les informacions sobre el procés independentista i les trames de corrupció. El periodista sap que si et filtren informació, ho fan per a benefici o perjudici d’algú, com ha quedat dit.

Els mitjans de proximitat tenen molts avantatges per conèixer si una informació ve desviada o no. En una ciutat petita tothom es coneix, però així i tot els mitjans locals necessiten persones especialitzades que coneguin els temes tractats, que no necessàriament han de ser els informadors de carrer, però sí com a mínim el cap de redacció o el director. En un mitjà local un error és difícil d’oblidar.

Els successos a la premsa de proximitat, darrer capítol: la pandèmia de la Covid-19 ha enfortit la relació ciutadà-mitjà. Tot el que anem dient aquí sobre el periodisme local de successos i incidents ho podem resumir en el seguiment del terrorífic virus que ens tenalla. Sabem que, durant una pandèmia, la informació precisa pot ser una qüestió de vida o mort. La ciutadania necessita informes fiables sobre l’impacte de la malaltia i l’amenaça que representa per a la seva ciutat, comunitat o veïnat. La preocupació immediata de la majoria dels ciutadans fidels als mitjans locals no és si el seu país està en la macro trajectòria correcta, sinó si el seu supermercat de costum està practicant una higiene adequada i aplicant mesures de distanciament social.

La serenor, la multiplicació d’esforços i la sintonia amb el seu públic han fet que el periodisme local sigui aplaudit a tot el país i que els mitjans hagin revalorat les seves capçaleres malgrat el greu cop de la caiguda de les vendes a quiosc, per raons òbvies, i per la pràctica desaparició de la publicitat. A ben segur, la Covid-19 ha donat valor a la crònica de successos, fidelment servida i argumentada des dels mitjans “de casa”. Transparent. Conseqüent. Contrastada. Al servei de la població. Es veurà més i s’aplaudirà passat un temps.

La crisi del supervirus ens ha recordat que els periodistes locals són treballadors essencials. Molts mitjans de comunicació nacionals probablement sobreviuran (de fet, alguns ja s’estan beneficiant de la despesa dels governs de Madrid i Catalunya en ajuda d’emergència i publicitat). Però el periodisme local en surt molt tocat econòmicament quan tot just estava superant la darrera crisi econòmica, i el bé públic que proporciona tendeix a ser menys apreciat per aquests governs que allarguen la mà als mitjans de referència de la nació i de l’Estat.

Ho hem dit en altres ocasions, pel bé de la nostra salut cívica i la de la nostra democràcia, hem de donar-hi suport amb urgència, no sigui cas que les cròniques de successos acabin narrant la defunció d’una colla de mitjans locals. Volem seguir durant molts anys el periodisme local de successos i forats negres.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.