Sí, a tu t’agrada la semàntica, el joc de paraules, les figures retòriques, sobretot les paradoxes lingüístiques, però reconeixes –en la intimitat– que moltes vegades, la majoria de les vegades, és un divertimento que no et porta enlloc. Sigui com sigui hi ha expressions com “pessimista actiu” que t’encanten. Des del primer dia que la vas escoltar, la vas fer teva. No saps on vas llegir que en Ramon Margalef es definia així, ell que era un home compromès i sabia d’ecologia… motius tenia.
El teu “entorn” ja ha assimilat l’expressió quan parla de tu, fins al punt que ja no pots sortir del “paper”. T’han arribar a dir, com en alguna ocasió ha fet el Paulí, que tens “entusiasme de pessimista actiu”.
–Crec que moltes vegades, però, es confon pessimista amb crític. Potser caldria dir “crític actiu”, no? –li preguntes al Lluís.
– Sia pessimista o crític actiu, tu et queixes molt i de tot! –et diu taxatiu el Lluís, aixecant la veu com massa sovint fa i esclatant a riure.
Tu el mires amb ulls d’assassí mentre ell va fent “tiretes de la pell”… de la teva pell, és clar!
–Et queixes de la mala qualitat del periodisme, de la formació del professorat, de la programació de TV3, del Departament d’Ensenyament, del temps que fa i… de les sabates perquè t’estrenyen! –riu.
Realment, no, no ho pots amagar, ets molt sensible a certs tics dels periodistes: a les rutines de producció en la que cauen molts, dels clacs lingüístics, de l’autocensura, i sobretot en la deformació –voluntària o involuntària– que fan de la realitat quan aquesta passa per les mans d’alguns.
Encara et preguntes com pot ser que aquell cormorà ple de quitrà aparegui encara en alguns reportatges, o en alguns informatius, quan es parla de la Guerra del Golf. La pregunta és: no hi ha ningú que esborri aquella imatge de l’arxiu de la Guerra del Golf Pèrsic? No hi ha ningú que etiqueti l’arxiu d’aquestes imatges amb alguna frase com: “Conseqüències del vessament de cru en l’accident del petroler Exxon Valdez a Alaska el 1989”?
–No és que vosaltres ho feu molt millor quant parleu dels mitjans, he! –exclama el Lluís, referint-se al professorat.
Sí, te raó el Lluís. Avui que “tot és informació” estàs convençut –no, convençudíssim!– que l’anàlisi i la reflexió sobre els mitjans és molt important en tots els àmbits, sobretot en l’educatiu. Però, sovint et queixes del simplisme del professorat quan parla dels mitjans d’informació a l’aula.
Reconeixes que una cosa que et fa molta ràbia és escoltar algun “professional de l’educació” de Secundària dir que l’esquema de la comunicació es compon d’emissor, missatge i receptor… i es queden tant amples! No, no és que estigui mal explicat, és que en el segle XXI aquest esquema està incomplet. Avui dia l’ecosistema comunicatiu és molt més complex que això. Va més enllà de l’esquema bàsic que Roman Jakobson va proposar fa més de 50 anys, va molt més enllà del simplisme.
–Realment ets un pessimista actiu! –conclou el Lluís mirant a terra i movent el cap de banda a banda, com dient “no tens remei”.
Francesc-Josep Deó. Director d’AulaMèdia.
