Quan parlem de premsa comarcal parlem, òbviament, de la premsa que es fa des de i per les comarques. Aquest és, potser, l’únic però significatiu denominador comú entre les moltes publicacions que aplega l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal.
M’agradaria parlar de les més petites de l’ACPC, de les revistes mensuals, les trimestrals o les que surten dos cops l’any. Són revistes de pobles o ciutats petites. Són publicacions que tiren endavant gràcies als subscriptors, a la publicitat altruista, a les subvencions i sobretot, sobretot, a la incansable feina de molts voluntaris. Sense aquests voluntaris seria impossible sortir. El tiratges curts no donen per pagar sous.
Petites però eixerides. En el nostre radi som les més llegides. La nostra publicació, la revista La Segarra de Santa Coloma de Queralt (Baixa Segarra), població que no arriba als 3.000 habitants, té un tiratge de 650 exemplars dels quals més de 500 son subscripcions. Feu números.
Petites però eixerides. Som les més compromeses amb els nostre entorn, les que més continguts oferim i les més fiables. No pot ser de cap altra manera. Tenim l’objectiu clar i el nostre camp de treball és reduït. Tenim poc marge per a l’error, perquè quan ens equivoquem, que alguna vegada passa, no podem sortir de casa ni mirar el WhatsApp sense que la víctima ens interpel.li directament i sense escrúpols.
Petites però eixerides. Sense nosaltres la historia d’aquest país seria incomplerta. Sense la nostra aportació el que passa a la majoria de pobles o comarques catalanes quedaria en no res. Expliquem el present i en deixem constància perquè som molt conscients que, quan oblidem el passat, el nostre futur se’n ressent.
“Som les més compromeses amb els nostre entorn, les que més continguts oferim i les més fiables”
Petites però eixerides. Parlem, pensem i escrivim en català. La nostra és, en molts casos, l’única publicació escrita exclusivament en català que arriba a moltes llars.
I sí, sabem que el nostre és un món que canvia a una velocitat de vertigen. La modificació dels hàbits provocat per les noves tecnologies i la intel·ligència artificial afecta tothom i d’una manera molt especial la comunicació. I per nosaltres, les publicacions més petites, és tot un repte l’adaptació a aquest nou paradigma. És en repte difícil perquè disposem de pocs mitjans econòmics, tècnics i de personal, però que hem assumit perquè és l’única opció viable i recomanable per la gran quantitat d’avantatges que comporta. Adaptar-se o morir.
Ens adaptarem, evidentment, però sense renunciar en cap cas als principis que donen sentit a la nostra existència: informar del que passa als nostres pobles i comarques des de la proximitat, el rigor i en català.
Petites però eixerides… i necessàries.
Anna Albareda Lliró, de la revista La Segarra i vocal de la junta de l’ACPC.
