Mitjançant el director del diari basc Berria, Martxelo Otamendi, he tingut ocasió de conèixer una mica més la premsa de proximitat en eusquera. És tota una sorpresa. Una magnífica realitat que gaudeix de bona salut i excel·lent audiència.

Fa temps vaig escriure sobre la premsa basca en eusquera. Era molt minsa. Deia que el primer diari editat íntegrament en eusquera va ser Uscal Herrico Gaseta, que es va publicar a Iparralde (País Basc del nord) a partir de 1848. Posteriorment, en plena Guerra Civil, el Govern Basc va editar el diari Eguna. Després de la mort de Francisco Franco hi va haver també diversos intents de publicar un diari en basc, encara que tots ells van fracassar. Deia i Egin van editar els setmanals Eguna i Hemen, respectivament, i el Govern Basc va tenir entre mans el projecte d’un diari, encara que no va fructificar.

Aquests són els predecessors d’Euskaldunon Egunkaria, primera publicació diària en llengua basca de l’època moderna, el primer número de la qual va sortir el 1990, editat per l’associació Egunkaria Sortzen. Van ser moltes les empreses privades, associacions i ciutadans anònims que van ajudar econòmicament amb aportacions desinteressades. Va haver d’esperar quatre anys per poder signar el seu primer acord amb el Govern Basc, i a partir de llavors les institucions van inserir publicitat en les seves pàgines. Després de 13 anys de trajectòria, el 2003, el jutge Juan del Olmo va ordenar la clausura temporal d’Euskaldunon Egunkaria i la detenció del seu director, Martxelo Otamendi, i nou persones més, a qui va acusar de col·laboració amb banda armada, quedant en llibertat al cap de pocs dies, havent passat indignes tortures. Catalunya es va posar al costat de la llibertat d’expressió i la capçalera i els detinguts van rebre un suport difícil d’oblidar.

Malgrat el tancament, els empleats van aconseguir treure el diari Egunero l’endemà, 21 de febrer. Van emprar el dipòsit legal, la manxeta i els tallers del diari Tolosaldean Egunero, i van començar a recaptar fons per publicar un nou projecte. Novament van comptar amb el suport econòmic de ciutadans anònims i, el 21 de juny de 2003, va arribar als quioscos el resultat del seu treball: el diari Berria. Molts catalans es van fer accionistes del nou diari en eusquera. Otamendi fou nomenat director de la nova publicació, que va donar feina a una gran part de la plantilla d’Euskaldunon Egunkaria.

La tragèdia de la gent d’Egunkaria va ser un revulsiu i van començar a editar-se petites publicacions en basc, que des del 1998 havien anat traient el cap. Val a dir que la premsa de proximitat escrita en basc, com a fenomen periodístic i social, va sorgir amb el naixement del setmanari Arrasate Press. Des d’aquesta data, aquest tipus de premsa es va anar estenent pels diferents territoris d’Euskal Herria i en els darrers deu anys està obtenint un enorme èxit.

De fet, les característiques principals de la premsa de proximitat que es publica a Euskal Herria no són pas diferents de les nostres: informació local i propera, en bona part gratuïta, escrita en eusquera, finançada amb la publicitat i les subvencions de les institucions, continguts amens i fàcils de llegir, així com continguts actuals i dirigits a tots els habitants de la localitat.

El director del Berria recorda que el primer diari local, Tolosaldeko Hitza, va veure la llum el 24 de juny de 2001 a Tolosa sota el nom Tolosaldean Egunero, però després del tancament del diari Egunkaria aquest va prendre la seva manxeta per un temps i Tolosaldean Egunero va passar a dir-se Tolosaldeko Hitza. Es tracta d’un dels projectes que més ha aportat en els darrers anys a la premsa en basc. Actualment l’edita Euskal Kultura (Berria) i es publica en set comarques: Tolosaldeko Hitza, Oarsoaldeko Hitza, Urola Kostako Hitza, Irutxuloko Hitza, Goierriko Hitza, Lea-Artibaialdeko Hitza i Busturialdeko Hitza, amb 60.000 exemplars de tiratge. Fa quatre anys es crea l’associació Hekimen que té com a objectiu aprofundir en la necessitat de potenciar la xarxa de mitjans en basc i donar a conèixer la posada en marxa de diferents equips de treball. Un dels seus objectius va ser la creació d’estratègies relacionades amb internet, la publicitat, les sinergies i l’obligatorietat que suposa renovar les infraestructures comunicatives en eusquera.

Avui dia Hekimen és un grup que inclou 60 empreses del País Basc i 130 projectes de comunicació. Premsa, ràdio, televisió i xarxa; nacionals, locals i temàtiques. El vincle entre ells: comunicació professional en basc. Com a resultat d’aquesta diversitat, la suma de totes les novetats publicades pels mitjans de comunicació d’Hekimen és una valuosa informació i han creat el projecte anomenat Dokusare-Hekimen, desenvolupat per Hekimen i Elhuyar, per posar-se en contacte entre ells. El projecte es basa a vincular i contactar les novetats produïdes en diferents mitjans en relació amb la similitud de temes, utilitzant les tecnologies de la llengua. D’aquesta manera, gràcies a aquest servei, es mostren notícies publicades a la pàgina web dels mitjans de comunicació d’Hekimen al costat de les notícies i altres temes relacionats publicats al mateix lloc web i en altres mitjans de comunicació bascos. Hi ha una tecnologia XDA desenvolupada per Elhuyar darrere d’aquest acord, que diuen que està donant excel·lents resultats.

Gràcies a aquesta tecnologia, els mitjans de comunicació d’Hekimen proporcionen una informació més àmplia i comprensiva i serveis tecnològics avançats als seus lectors, per tal d’augmentar el flux de navegació entre els mitjans de comunicació de proximitat en llengua basca. En total, l’eina –anomenada Xenda– relaciona notícies de 45 membres de mitjans digitals d’Hekimen, segons el tema. El motor de cerca descarrega totes les notícies als llocs web sis cops al dia i els processa automàticament per relacionar-los amb el tema. De mitjana, 45 diaris d’aquests mitjans processen 350 notícies cada dia. A lany, 130.000 notícies. A destacar que dins d’Hekimen hi ha també les publicacions de Navarra editades en l’idioma basc.

I encara més. Dins d’Hekimen treballa Tokikom, una xarxa de 60 mitjans locals exclusivament en eusquera i en tots els suports: paper, ràdio, televisió i digital. La majoria d’aquests mitjans es van crear a finals dels 80, en el context de la florida de les associacions locals d’eusquera, com a eina per a la difusió i normalització de l’idioma. Cal destacar que Tokikom no és una associació, sinó una societat limitada, amb tres objectius principals: 1) actuar com a interlocutor conjunt dels mitjans de comunicació locals davant altres agents públics i privats; 2) gestionar els àmbits d’activitat comuns a tots els mitjans associats (publicitat, presència digital, gestió, compres…); i 3) dissenyar estratègies de convergència que facilitin el desenvolupament i l’expansió del sector. Tokikom compta amb 26 entitats associades que gestionen un total de 60 mitjans locals.

Finalment, i ja molt recentment, l’associació Hekimen i la UPV/EHU, la Universitat de Deusto, la Universitat de Mondragón i la Universitat Estatal d’Estiu d’Euskadi uneixen esforços creant l’Observatori Basc de Mitjans (Behategia). Ells diuen que Behategia és una antena; una antena dirigida al món dels mitjans de comunicació; i una antena dirigida als mitjans bascos, per mesurar l’efecte quantitatiu i qualitatiu dels mitjans en basc.

Els fundadors ja treballen junts i han consensuat els reptes de Behategia: a) completar una base de dades per conèixer la realitat del sector; b) fer propostes per mesurar el públic, especialment per a les xarxes d’internet; c) reflexionar sobre l’aplicació de noves polítiques públiques perquè el sector de suport sigui eficaç per al seu desenvolupament; i d) treballar en ponts universitaris i empresarials, aprofitant les sinergies i explorant noves formes.

La darrera novetat de l’entitat basca és l’eina Hekimen Analytics, per aclarir la naturalesa de l’activitat d’internet als mitjans de comunicació bascos: sessions, profunditat de sessions, fonts de trànsit, comparació de dispositius, energia mòbil, etc. Realment exemplar. Fa enveja sana; l’amputada i devaluada Federació de Premsa de Proximitat catalana segurament hauria anat cap aquí. Ara com ara, fora bo que es gestés un treball en comú basco-català; si més no per fer boca. Un intercanvi genial.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.