Hi ha un fals dilema implícit en la polèmica que està afectant els mitjans públics locals de Badalona. El govern del PP a la ciutat ha decidit retallar més de la meitat de la durada del magazín de tarda, el referent BDN360º, i deixar-lo sense una de les seves característiques més rellevants: l’efervescent directe. Tot plegat per substituir-lo per una cara franquícia especialitzada en el debat crispat (ells en diuen divers) i sense un arrelament a la ciutat (ni pel que fa als professionals ni pel que fa a la temàtica). Estem parlant d’OpinaCat, amb Carlos Fuentes, precisament l’espai en què Xavier García Albiol tant es va foguejar dialècticament abans de ser alcalde i que ell mateix va premiar en el seu primer període a l’alcaldia (quines casualitats!). L’espai que, sembla, ara també el tindrà d’alcalde-tertulià. L’argument esgrimit pel govern conservador actual és que és una qüestió d’audiència i que, és clar, qui pot dir que no a tenir més audiència?
Però és un fals dilema, com deia al principi de l’article. Per començar, BDN360º tenia en la seva franja i en la repetició una audiència estimable, molt per sobre d’altres produccions de televisions locals equivalents a Catalunya, i un impacte molt destacat en les desconnexions i el material produït per a la Xarxa Audiovisual Local i que assegurava la projecció de la ciutat més enllà del terme municipal. I ho feia amb continguts periodístics, elaborats amb agilitat i traient tot el partit a les motxilles del directe, així com amb una vocació ben refrescant per les històries en positiu. Tot un oasi. Tot un cas d’èxit.
El problema de BDN360º, com també és el cas de les altres grans produccions de Badalona Comunicació (Badalona matí i els informatius), no és la falta d’audiència (aquí és on ens volen arrossegar, cosa que les dades desmenteixen), sinó la diversitat que representa i, especialment, la seva tossuda professionalitat i compromís cívic de prendre el pols d’una ciutat que és molt més que una majoria absoluta en un saló de plens.
“El cas de la greu marginació del principal programa dels mitjans públics de Badalona és, segurament, el primer capítol d’un desmantellament més global: el del debat ciutadà”
BDN360º és altaveu del que passa a la ciutat, amb tota la complexitat, i és també una aposta intel·ligent per l’entreteniment i l’humor. I per un compromís que, si em permeteu, diria que encara té més valor. És l’aparador de la gent que fa coses al municipi; dels veïns i veïnes que, des de l’activisme, l’art, la ciència, la tecnologia, la innovació o l’economia, fan i construeixen projectes i solucions. És el lloc on, per uns minuts, Badalona es mostra com una realitat rica en matisos, molt més que els crits i l’estèril sarcasme propi dels formats ja caducs de les tertúlies de l’i tu més que ara sembla que seran habituals en la seva franja.
Una televisió local pública és molt més que una graella en què s’han d’omplir unes hores o que un full d’Excel en què s’acumulen unes dades d’audiència. L’objectiu principal d’un mitjà finançat amb els impostos de tots és un altre: és el de complir un servei públic. I en això BDN360º regala una lliçó diària. I potser per això ara el retallen i el desvirtuen. Per cert, a un cost econòmic i d’oportunitat molt important.
Tota una lliçó d’un govern que, amb fals somriure (cada vegada menys creïble, per cert) i sense cap contrapès, va desplegant l’agenda dels seus interessos polítics, els quals ben poc tenen a veure amb els de la ciutat. No és ni por (tanta és la suficiència del govern actual…), sinó una indiferència monocromàtica pels colors que formen Badalona i que viu còmodament de la nostra apatia.
El cas de la greu marginació del principal programa dels mitjans públics de Badalona és, segurament, el primer capítol d’un desmantellament més global: el del debat ciutadà. Tant de bo m’equivoqui.
Oriol Lladó, periodista.
Article publicat a Línia.
