En plena efervescència del debat sobiranista, on totes les postures són legítimes i s’han de poder defensar democràticament, és molt interessant analitzar el to en que es formulen les diferents opinions. Fixeu-vos que en un procés similar al nostre, a Escòcia, tots els fets que ens arriben giren entorn de paraules com pacte, referèndum, cessió de competències, etc. Tant el Regne Unit com el Govern autònom d’Edimburg estan donant una lliçó de democràcia i, sigui quin sigui el resultat, el procés haurà estat exemplar.

A l’Estat espanyol, però, s’observa un fenomen particular. Mentre que des de les postures independentistes s’està plantejant el debat de forma serena, educada i madura (amb honroses excepcions, evidentment), des de Madrid i els seus altaveus mediàtics no s’han raonat en cap moment. L’única resposta ha estat l’amenaça, la coacció i l’espantall de l’ús de la força. Sobta aquesta agressivitat, quan de l’altra banda, a la manifestació independentista de l’11 de setembre, vaig ser incapaç d’escoltar cap crit insultant, negatiu o fins i tot a la contra.

Internacionalment la causa catalana no desperta gaires simpaties. Aquí a França, per exemple, no s’entén ni es tolera que una “regió” es consideri un subjecte polític diferenciat de l’Estat. Ara bé, si alguna cosa pot generar rebuig a l’estranger, i sobretot en el si de la Unió Europea, és la més mínima apel·lació a la intransigència o a la suspensió de drets. Europa, en casos com aquest, és una garantia i nosaltres hem d’apostar per la pulcritud democràtica.

David Abelló Bajós. Periodista establert a París.