El conseller delegat de Prisa, Juan Luis Cebrián, té un sou de 8 milions d’euros anuals. A les portes d’un ERO que El País veu inevitable i que afectarà a una gran part de la plantilla, la xifra no deixa de ser un disbarat. Més encara si es tenen en compte els catastròfics resultats del grup espanyol: totes les magnituds econòmiques, sense excepció, estan en números vermells. Una xifra que –si m’ho permeten i crec que sí– es podria qualificar d’indecent si la comparem amb el tracte que el propi rotatiu dispensa a la seva legió de becaris, amb una recent sanció inclosa de la Inspecció de Treball per pràctiques –mai millor dit– abusives.
La xifra i el tradicional abús als becaris no és res de nou. L’escenari, sí. Així doncs, la crisi al sector de la premsa de paper dóna pas a una refundació improvisada i caòtica on s’intenta posar ordre dins la tempesta perfecta. La prioritat? Salvar els comptes d’explotació o els mobles, depèn dels casos. Però reestructurar un sector a cop d’ERO reiterat només demostra desesperació, idees poc clares i alternatives nul·les. Fer-ho de forma improvisada afegeix un grau d’imprevisibilitat que provoca encara més precarietat i incertesa. La sensació al sector passa d’angoixant a pura i dura desesperació. Suma i segueix.
Una dada: en cinc anys la premsa a tot l’Estat ha passat de facturar 1.900 milions a 800. Pel mig, una desordenada migració cap al model digital, primer cap a internet i ara cap als nous dispositius. Tot, of course, sense retorn econòmic i amb un model de negoci poc clarificat.
Un altra dada: ElPais.com va facturar 1,3 milions en publicitat el passat mes de març, un 20% més que en el mateix període de l’any passat. Notícia positiva però insuficient si el comparem amb els 6,6 milions que va facturar l’edició en paper, precisament un 20% menys que al març de l’any passat. El transvasament de recursos sembla clar, però les magnituds no. El digital no és solvent per si sol i necessita succionar recursos del paper, un canal que va quedant obsolet i que ja no permet absorbir els costos d’unes estructures de personal sobredimensionades. Les retallades continuaran.
Més dades: El Punt Avui acaba de fer públics que ha de reduir un 30% els seus costos: no fa ni tres mesos que ha superat un conflicte laboral que per poc no acaba amb la pròpia capçalera. I ara, tornen a la trinxera del conflicte i la negociació forçada. Més precarietat. La refundació del sector avança, però no hi ha full de ruta ni guia, només indicis per seguir un camí tortuós que ningú sap on ens portarà.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
