En les últimes setmanes hem assistit a l’espectacularització que televisions i altres mitjans de comunicació han fet del cas de ciberviolència sexual patit per una treballadora d’Iveco que va acabar amb el suïcidi d’aquesta.
Des de l’Observatori considerem que el tractament de les comunicacions al voltant d’esdeveniments tan greus com els presents es faci des del rigor més curós. Els fets: assetjament en el lloc de treball i vulneració de la privacitat d’una treballadora a través de les xarxes socials. Davant d’això, la intervenció de l’empresa no ha estat a l’altura dels seus protocols i la víctima, privada d’un marc de protecció, ha pres la decisió de posar fi a la seva vida.
L’enfocament que es doni a la notícia alimentarà la morbositat o aguditzarà l’esperit crític del públic consumidor de mitjans. Per això, qüestions tangencials com les cerques del vídeo que la notícia ha provocat o les declaracions desafortunades de figures públiques que res tenen a veure amb la notícia, no haurien de tenir cabuda. El mitjà i els i les periodistes que l’integren tenen en les seves mans la capacitat d’orientar el debat que traslladen a l’opinió pública des del moment en què escullen un titular, plantegen una sèrie de preguntes en una entrevista o taula de debat, i fan ús d’un vocabulari o un altre per referir-se als fets en qüestió.
Per això, des de l’Observatori volem posar èmfasi en la importància d’anomenar les coses pel seu nom: parlar d’actes delictius, i no minimitzar la seva gravetat parlant de difusió d’un vídeo; parlar d’assetjament i ciberviolència sexual, i no de “porno de venjança”; analitzar el perquè i el com de les negligències comeses per l’empresa…
Posem èmfasi, al cap i a la fi, en la responsabilitat que tenen els mitjans, per la seva posició privilegiada d’altaveus i configuradors d’opinió, a l’hora de visibilitzar problemàtiques socials tan serioses com aquestes. Ho fem amb l’esperança que aquest fet desafortunat serveixi de revulsiu també pel tractament informatiu que alguns mitjans li han dedicat, i posar en el centre i exigir el compliment de criteris ètics clars que evitin qualsevol gest que acabi sent revictimitzador.
