Em fa saber un lector seguidor d’aquesta columna que, malgrat trobar sempre interessants les temàtiques que tracto, sovint té la impressió de que “destil·len un to negatiu i fins i tot catastrofista sobre la situació del sector de la comunicació”. Em demana “una mica més de ponderació i confiança”, tot i que admet que ”la situació no és bona”. Procuro respirar uns segons abans d’escriure una resposta coherent, però decideixo esperar i respondre finalment a través d’un nou article que, com cada dilluns, reflexiona sobre un sector especialment estratègic.
Gener. Què ha passat al gener? Fer ús de l’adjectiu nefast seria no acceptar la crítica del meu lector però, amb franquesa, com es pot titular o definir el mes de gener evitant el to negatiu? Intentem-ho amb l’asèpsia de les dades i dels fets. Els gestors de Prisa anuncien l’acomiadament de 2.500 empleats, el que esdevé la major reducció de personal i de periodistes que mai s’ha produït en un grup de comunicació espanyol. Per la seva part, Telecinco ―ja propietària de Cuatro― decideix acomiadar 127 empleats més; i que consti que bona part de la plantilla del defenestrat canal CNN+ ja va ser “amortitzada” abans del 31 de desembre.
Seguim. Es fa públic un informe que diu que Catalunya ha perdut el 22% dels seus quioscos de premsa en quatre anys; les perspectives no són bones i es preveuen nous tancaments. Més apunts: Planeta decideix tancar la divisió de revistes per a la tercera edat. Telecinco (una altra vegada) ofereix baixes incentivades per evitar un ERO, oblidant la quantitat indecent de beneficis que ha obtingut en els últims anys.
També al gener es produeixen concentracions dels empleats de la ràdio i la televisió valencianes per evitar un ERO (oxímoron?). La brunete mediàtica del PP adoctrinada per la Sra. Cospedal aposta per “suprimir” les televisions autonòmiques; sense eufemismes, els populars de Balears afirmen que si guanyen les eleccions al maig “tancaran” Televisió de Mallorca i privatitzaran IB3.
Definir gener sense un to negatiu seria no informar de la veritat dels fets. Potser el lector espera llegir que tots els acomiadats de Prisa acabaran trobant feina a altres mitjans de comunicació que volen incrementar les plantilles de periodistes. Però dir això seria més que ingenu, fals. Confiança en el futur del sector? És clar que sí, tota, però estem parlant del present, i aquest no passa del negre. O del vermell.
Tant de bo el sector remunti i s’acabin els acomiadaments i els tancaments de mitjans, les penúries i la desorientació. Però un informador no pot escriure el que vol, sinó el que veu. I vet aquí, potser és això justament el que cal fer col·lectivament per posar la primera pedra de la remuntada: una enorme dosi de realisme.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
