Quan a en Jordi Basté li van dir que s’havia de posar en la pell de Freddie Mercury per ser el protagonista d’un somni casolà, desitjós de llibertat, d’entrada no ho va veure gens clar. Però, transmutat en el líder de Queen, salta del llit, s’enfunda els peus en unes plantofes d’animalons i passa l’aspiradora en pijama i barnús. S’atansa a la taula del menjador, on hi té el micro i la tablet, i es col·loca els auriculars. El periodista va passar la Covid-19 i “sol com un mussol” –com deia ell– dirigia des de casa el seu magazín radiofònic matinal. Queen va fer un vídeo simpàtic i provocador de la seva cançó I Want to Break Free, i va ser l’enginy del guionista Ernest Cauhé qui es va empescar el gag del millor moment de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio d’aquest any: Vull ser Covid-free.

De cop, la pandèmia, que ha omplert el món de por i tristesa, inspirava la lletra d’una cançó que és pur optimisme. Tots els presentadors de La Marató es lleven de matí i s’espolsen la mandra i la son de les orelles, mentre ballen lentament i arrenquen el dia amb esperança dins de casa; aquestes cases, on ara més que mai, hi passem totes les hores del món per no contagiar‑nos fora.

Mònica Terribas apareix enfundada en una granota-pijama movent els rínxols i fent bicicleta estàtica al ritme de la cançó versionada de Queen. Alhora remena la tassa de cafè i canta a un colador, a la manera d’un micròfon, com ho fan els nens. Raquel Sans, dins d’un batí de boatiné, mou el cap d’esquerra a dreta –la situació no és gens clara– i unta una llesca de pa amb mantega per esmorzar. Al sofà , la veurem després amb la sogra Núria Feliu –com una guest star de les sèries nord-americanes–, que fa d’àvia cansada de fer anar les peses amunt i avall per allò que l’exercici convé. Hi trobarem també Patry Jordan, reclamant que s’obri el seu gimnàs, i farà una entrada triomfal el cantant Arnau Tordera d’Obeses, un home amb una veu diàfana, ben especial, que alegra el dia a la Laura Rosel, amb els rul·los al cap ben alineats, mentre canvia compulsivament de canal de televisió, farta de tantes hores de sofà.

Però el que resulta brillant és que, al costat dels professionals de la tele –siguin periodistes o cantants, tots comediants al capdavall, membres del show-business– hi surtin els nostres metges, referents de la salut, que escoltem en silenci i atenció. Com diu el guionista Cauhé, l’star system de la pandèmia.

Ens quedem comprovant si l’Oriol Mitjà és ell de debò i no un imitador que feineja a la cuina pelant patates i, quan el Dr. Josep Maria Argimon surt tocant una guitarra elèctrica en bandolera, a la manera d’un progre prim i descabellat dels anys 70, el gag ja ens té atrapats. Veure ballant, rient i cantant amb la bata blanca posada els doctors Antoni Trilla i Jaume Padrós, com si fossin un duo de bessons rodonets, és simplement genial.

Tots els protagonistes del vídeo-cançó Vull ser Covid-free surten vestits d’estar per casa. A l’espectador se’l convida a riure-se’n innocentment, amb complicitat, i aquesta és la clau: utilitzar l’humor tendre com a eina poderosíssima de comunicació. Que els professionals de la salut siguin capaços de fondre’s en un mateix espai lineal amb els professionals dels mitjans de comunicació els iguala i uneix en un únic pla de lluita per erradicar la malaltia.

I és que La Marató, en el gag musical Vull ser Covid-free, trasllada al llenguatge televisiu la millor destil·lació de l’esperit d’un país: l’esforç i els anhels de tothom per deixar enrere la pandèmia i alliberar-nos del virus, cansats i poc conformats d’estar-nos a casa, com a la casa del gag. La identificació amb l’espectador és total.

Arrencar el bloc de nit de La Marató amb aquest vídeo musical ha estat un encert potent. Ens consta que la directora, Àngels Molina, va saber prescriure la dosi justa d’informació prèvia als metges. En acabar la gravació, després de tantes setmanes i mesos de patiment, els sanitaris-cantants li ho van agrair. Setmanes després el vídeo continua viralitzant‑se. Per cert, què fa en Basté dormint amb els mitjons posats?

Sílvia Cóppulo, periodista.