La societat de la informació que comença a emergir, protagonitzada pels segments més joves de la població, té uns condicionants que la fan sensiblement diferent a totes les precedents. Des que la premsa impresa es va convertir en un mitjà de comunicació de masses, diferents tecnologies han anat canviant i evolucionant el que s’ha acabat coneixent com a “societat de la informació”. La idea principal era, d’una banda, el dret a la llibertat d’informació, i de l’altra, la democratització de l’accés a la informació. Sense deixar de ser un instrument del poder, la premsa de masses –i més tard la ràdio i la televisió– han contribuït a la revolució de la informació del darrer segle i mig.
Amb l’eclosió d’internet i sobretot amb les xarxes socials, la societat ha anat canviant hàbits i formats, però no ha deixat de perseguir el mateix objectiu original: democratització del dret a la informació i facilitat d’accés per a tothom. És a dir, que la informació deixés de ser el privilegi d’unes elits per esdevenir quelcom accessible per a qualsevol ciutadà del planeta. Però ara som davant d’un tall històric que pot trencar amb aquesta tradició.
“No és una plataforma qualsevol, sinó que premia un determinat tipus de contingut i una determinada actitud davant del canal i del fet informatiu, els efectes són sorprenents”
La irrupció de TikTok no és comparable amb els efectes que han causat plataformes com Twitter, Facebook, Instagram o WhatsApp. De fet, un ciutadà que s’informa per qualsevol d’aquestes plataformes és molt probable que sigui promiscu i que les consulti totes alhora, i al mateix temps escolti la ràdio o s’interessi per informacions de la televisió. Podríem dir que, fins i tot en els casos més extrems, el fil roig continuava essent el mateix de quan es va inventar el telègraf i el teletip. Amb TikTok la cosa canvia dràsticament, i veiem com accedeixen a la majoria d’edat les primeres generacions que només s’han informat a través d’aquesta plataforma. I com que no és una plataforma qualsevol, sinó que premia un determinat tipus de contingut i una determinada actitud davant del canal i del fet informatiu, els efectes són sorprenents. Ho veiem en l’actitud política, i també en l’escala de valors. O en els referents.
No és que hi hagi un nou llenguatge associat a uns nous formats i unes noves prioritats; això ha passat sempre que s’ha produït una revolució tecnològica en els mitjans de comunicació. Estem parlant d’un trencament abrupte, ràpid, on el ‘lector’ rep els impactes a través d’un únic canal, que sovint propaga la desinformació i les notícies falses a través del seu algoritme. Per això no és estrany que comenci a haver‐hi països que hagin començat a prohibir‐lo. Perquè és millor actuar ara que encara hi som a temps que no pas quan sigui massa tard.
Marcela Topor, directora de Catalonia Today i presentadora de The Weekly Mag a La Xarxa.
Article publicat al número de primavera 2025 de la revista Comunicació 21.
