Els esdeveniments es precipiten. La fractura entre la redacció i la direcció d’El País ja és insalvable: l’empresa executa l’ERO i acomiada 129 treballadors del rotatiu amb indemnitzacions miserables (20 dies per any treballat). El comitè d’empresa respon portant l’empresa als tribunals. A El Mundo la situació és més pacífica, però surten 143 empleats més.
La cascada d’acomiadaments expeditius s’accelera i s’apropa el torn, organitzat i sistemàtic, de les televisions autonòmiques, especialment a Telemadrid i Radiotelevisió Valenciana. A la corporació catalana les coses no pinten bé (és impossible que ho facin) i a partir del proper 1 de gener la veda s’obrirà inevitablement.
Tot el sector està en pèrdues i el problema ja no són els balanços de final d’any (tothom dóna per perdut aquest 2012) sinó les perspectives per al proper exercici: el 2013 serà pitjor, sense pal·liatius. Per què amagar-ho? No hi ha marge per a l’optimisme i entrem en un territori desconegut. Mai el sector havia arribat a una situació tant extremadament dura i inconsistent.
L’editora del 20 Minutos, per exemple, perd un milió d’euros mensuals sostinguts i entra en barrina. El pitjor? Que ja ha aplicat un pla de reducció de costos, però la velocitat de la caiguda publicitària supera qualsevol correcció del seu pressupost. En els mentiders ja es dóna per fet que Barcelona perdrà un altre diari gratuït desprès del tancament de Qué!, ADN i Metro, i l’espai local del segment de publicacions gratuïtes tindrà només com a referent la xarxa Línia Barcelona.
Si fins ara la crisi s’ha emportat per endavant la feina de 8.000 periodistes a tot l’Estat no sembla una ximpleria que la xifra pugui augmentar de forma significativa el proper any. No hi ha massís per estabilitzar estructures ni plantilles. No es veu el final del pou. Elaborar un pressupost per al 2013 no deixa de ser un exercici literari d’intencions: amb els números a les mans, la realitat és massa dolorosa per afrontar-la només amb un full d’Excel. Però, en aquests moments, hi ha alguna cosa més?
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
