En els darrers temps del Govern Rajoy, el Consejo de Informativos de TVE va elaborar tot un seguit d’informes en els quals es denunciaven les pràctiques de manipulació i censura de la direcció de la casa, i on la desinformació sobre el que passava a Catalunya era tema protagonista. Més d’un i d’una es va pensar que amb l’entrada de Rosa María Mateo com a màxima responsable de la casa allò seria cosa del passat…
Fa pocs dies, la secció de CCOO de RTVE feia públic un duríssim informe sobre la cobertura informativa dels Telediarios dels primers dies posteriors a la venjativa sentència del Suprem. Un estudi que suposa una targeta vermella en tota regla a la nova direcció d’informatius, encapçalada per l’exdirector d’El Periódico: “distorsionar la realitat”; “TVE ha contribuït a la construcció d’una realitat que en res o molt poc tenia a veure amb la pròpia realitat del que succeïa”; “la visió dels fets aportada per TVE no ha estat neutra, ni en termes polítics ni en termes informatius”; “distorsionar la realitat del que ha passat, con han fet els Telediarios, suposa desvirtuar la principal responsabilitat que ens és delegada com a mitjà de comunicació públic”… En qualsevol societat de tradició democràtica, la direcció de la casa hauria dimitit o estat cessada després d’aquestes conclusions. Allà no passarà res de res.
Entre altres duríssimes crítiques, s’esmenta que, a més d’ignorar els posicionaments dels màxims representants del Govern, mentre es donaven minuts i minuts en directe de les compareixences de l’Executiu espanyol, no es va emetre “cap notícia ni entrevista en què especialistes en dret opinin sobre la sentència del TS”. Sorpresa? Cap ni una! Si han tingut dos anys per analitzar aquest injust procés judicial, per què ho haurien de fer després de la sentència? La decisió no és per cap descuit. Val la pena recordar que, la mateixa Rosa María Mateo, reconegué en pregunta parlamentària al diputat Joan Tardà, que ella personalment havia decidit no emetre dos dels documentals que haguessin servit i molt per informar la seva audiència del que havia passat a Catalunya, 20-S i 1-O, censurats també a la resta de televisions estatals. Per això dic que no passarà res. Tot en ordre.
L’informe destaca també, i en aquest cas positivament, que els programes de TVE Catalunya com Aquí parlem, El debat a La 1 o Vespre 24, van tenir un altre capteniment informatiu. No és el primer ni el segon cop que des de dins la casa es constata la diferència, gran, entre els continguts informatius que s’elaboren des de Sant Cugat o des de Madrid. Coincidint amb aquesta distinció, caldria fer dues anotacions, però. La primera a nivell de recordatori: per a la cobertura de la campanya del 21-D de 2017 s’envià un equip de Madrid a Sant Cugat –inclosos tècnics!– sense que aquest “155 intern”, amb l’únic objectiu de perpetrar una intervenció pura i dura sobre la informació electoral, generés gaire rebombori. I la segona, sobre el tema sempre delicat del pluralisme: a les taules d’anàlisi d’aquests programes, siguin de nombre parell o senar, mai, ni per casualitat, hi ha una majoria de participants que puguin ser identificats, proclius o propers a les tesis sobiranistes. És més, que hi hagi una majoria obertament contrària no és pas un fet anecdòtic.
I la manca absoluta de neutralitat informativa sobre el que passa a Catalunya no té premi per l’audiència, ben al contrari. Com destacava l’informe, els Telediarios del vespre d’aquells dies van quedar per darrere dels espais de Telecinco, Antena 3 i laSexta… Tant per tant, et quedes amb qui doni més “canya”, no?
El problema és greu perquè és estructural, o si voleu, cultural. Només així s’entén que novament periodistes esportius –subratllo, periodistes– increpin altres professionals per fer preguntes en català, tot i que estigui previst fer-ho així en acabar un partit de la Lliga de Futbol, i mai passi res si es fan les preguntes en altres idiomes. Però, clar, no li direm catalanofòbia! I continuarà sent del tot “normal” que al gran debat d’unes eleccions a les Corts espanyoles, organitzat conjuntament per TVE i Atresmedia, Catalunya sigui la protagonista –millor dit, l’ase dels cops– i es continuï barrant el pas al grup parlamentari català de torn a participar-hi. Un debat on, a més, el candidat a la reelecció dispara impunement contra TV3, tot anunciant que impulsarà una mesura “de control” a la CCMA… que ja va ser adoptada pel Parlament fa unes setmanes, amb el suport dels seus a la cambra catalana. Doncs bé, cap dels diaris editats a Madrid i que ho han destacat en portada ha advertit d’aquesta greu pífia. Que la veritat no t’espatlli un bon titular! Com dèiem en un anterior article, “més llenya que és la guerra!”.
Per tant, o molt i molt s’hi posen els professionals de dins RTVE que es creguin de veritat el servei públic, o quan els grans partits estatals pactin el nou consell d’administració de RTVE i aquest nomeni els nous responsables directius, continuarem patint nous episodis com el denunciat en aquest informe.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
