Aquests dies són de visita a Barcelona una munió de periodistes i uns quants editors estrangers. En la cafeteria d’un cèntric hotel barceloní, vam fer una interessant tertúlia un editor, un periodista estranger i jo mateix. Per deformació, la conversa ens va portar cap al futur dels periòdics impresos. Em va sorprendre el seu optimisme i la seva visió de futur.

Tots tres estem d’acord en com és necessari, en la construcció del futur dels diaris, que tothom se senti com a actors i no extres, cadascun per la part i la responsabilitat que li pertoca. L’objectiu principal és invertir en el factor humà, periodistes, dissenyadors gràfics, informàtics i promotors; i en termes econòmics, tecnologia, plataformes, reformes gràfiques sempre amb un control constant i precís de costos i ingressos; a punt per revertir el curs, si cal. Paraules clau: confiança en els lectors, el públic necessari per sobreviure (lleialtat, subscripcions, etc.) i qualitat de la producció de notícies, comentaris, informació, i… impressió.

Vam coincidir fàcilment en el fet que, amb l’arribada de la tecnologia digital, la impressió encara pot ser competitiva gràcies a dos factors imprescindibles que cal seguir: creativitat i tecnologia. El paper és un mitjà de comunicació que, per la seva naturalesa, està menys orientat; de fet, normalment no podem saber amb antelació qui llegirà què –diari o fulletó–, per la qual cosa és fonamental que el producte imprès expressi una forta creativitat i sigui capaç d’estimular la curiositat. Fins i tot la tècnica d’impressió té el seu pes específic en l’èxit de l’objectiu: atraure el consumidor i empènyer-lo a fer alguna cosa. L’entrada de noves tecnologies d’impressió, en aquest sentit, vam convenir els tres tertulians, ha permès el desenvolupament de nous sistemes de comunicació, definitivament més efectius i certament més personalitzables.

L’amic impressor (amb una planta magnífica al Sud del Tirol) explica que entre les noves tecnologies d’impressió destaca la tèrmica directa, que utilitza un procés de transferència de color sobre paper o film plàstic amb calor. Va mostrar un catàleg on s’explica que les etiquetes utilitzades en aquest tipus d’impressores es produeixen en paper químic que, reaccionant a la calor del cap, crea la imatge.

És la solució ideal per a aquells que volen una impressora senzilla d’utilitzar, ja que no cal una cinta, també és perfecte quan cal imprimir logotips i codis de barres simples: aquests productes estan disponibles en diverses mides estàndard i personalitzables. Es pot imprimir prèviament amb les dades sol·licitades.

Un aspecte molt important també es refereix a les eines d’assistència integrada, que permeten contenir problemes i reduir els seus temps de resolució. Alguns models tenen tutorials en format de vídeo i un suport vàlid accessible des del panell frontal, al qual també podeu connectar-vos de forma remota per fer els canvis sol·licitats.

Per descomptat, la inversió és forta. Coincidim en què, a més de la impressió tèrmica, actualment la innovació tecnològica comporta una difusió cada cop més àmplia de tècniques fins ara gairebé desconegudes, entre les quals es poden trobar: nanografia, impressió a base d’aigua i impressió de teixits. La nanografia? Per a aquells que busquen solucions més ecològiques, es veu que la impressió a base d’aigua és la millor solució. Llegeixo en el catàleg que és especialment indicada per imprimir en formats grans, fins i tot rígids com la fusta i els plàstics. Aquest tipus d’impressió millora el suport, però alhora garanteix colors brillants, amb un rendiment excepcional. La nanografia vinculada a l’estampació de la tela està dirigida a revolucionar el món de l’arquitectura, el disseny i la moda. Hi ha marques que ja l’han començat a utilitzar mitjançant la tecnologia de transferència (permet realitzar una imatge en paper, per aplicar-la sobre el teixit mitjançant una premsa de calor de 200 graus, amb una qualitat d’imatge excepcional).

Els editors d’avui arreu cerquen en les rotatives tots els requisits imprescindibles per tenir èxit: un alt nivell d’automatització, fiabilitat, flexibilitat excepcional i posada en marxa ràpida. Però cada vegada es mira més i més la qualitat de la impressió i el consum. Les noves rotatives incorporen una sèrie de funcions d’automatització inimaginables fa uns anys i que estalvien temps i operaris: canvis de paginació, unitats de rentada d’encintat i cilindre, ventiladors, sistemes de control i mesurament del color, control de registre de colors i marges, canvi automàtic de la placa. En suma, redueixen al mínim els temps de canvi de feina, els residus i el manteniment. Les rotatives estan controlades per  una simple consola per a la posta en marxa i la posada en funcionament de la màquina. Encara més, ens explica l’editor, un paquet de programari complet de manteniment i assistència simplifica la planificació del treball i admet la transparència en tots els processos tècnics.

L’editor ens parla de la seva nova rotativa, ufanós perquè pot imprimir fins a 100.000 còpies per hora, i impressionat per la poca quantitat de residus que produeix. Això és increïblement important perquè imprimeixen vuit edicions locals diferents.

Coincidim, però, que si bé és cert que el món digital ha suplantat la impressió de paper en molts camps, això no vol dir que el mercat i les empreses hagin deixat d’invertir en noves tecnologies. De fet, sembla que el 2019 i els anys següents seran especialment importants per determinar el futur de la impressió amb tècniques i tecnologies innovadores, que permetran una personalització i una creativitat cada cop més reduïdes que en el passat.

Després de repetir de cafè intentem consensuar conclusions a la nostra tertúlia. Convenim en fer nostre el futur dels diaris com a projecte, però sobretot en termes polítics, econòmics i culturals, en una nova perspectiva que s’ha de construir. I a partir de la tipografia de qualsevol mitjà imprès, els actors d’informació certificada de qualitat, atacats no només per la deriva de notícies falses, sinó per totes les noves formes, sovint poc professionals i poc fiables que la tecnologia i la xarxa han posat a disposició dels ciutadans per  informar-se, vam parlar d’un punt d’inflexió i d’una resposta valenta dels editors que hauran de poder reafirmar la necessitat de la professió periodista.

La creació d’un projecte sobre el futur dels diaris podria tenir com a protagonista l’associació MIDAS (diaris en llengües regionals, minoritzades o minoritàries) gestant una aliança amb més mitjans europeus per anar a la negociació i trobar un acord virtuós –no pas a la baixa– amb les grans companyies informàtiques, de Google a Apple i les xarxes socials.

D’acord que tot això per tenir un paper no secundari en una transició entre èpoques, en què la tradicional impressió en paper s’està traslladant al complex oceà de la realitat digital. Múltiples plataformes en què el paper i el paper digital es converteixen en un sol producte, desenvolupat i promogut per a lectors en diferents canals. No, doncs, mons separats i antitètics, sinó units en l’única realitat futura possible d’una dimensió de sinergia basada en la qualitat del producte, certificada per l’autoritat de les marques i impressors i diaris i periodistes, professionals de tot arreu i, per tant, en termes de competència i capacitat. Rematem: un pas per sobre d’altres productors d’informació.

El cambrer ens porta aigua fresqueta. Se n’adona que ens convé refrescar-nos. Reconeixem que ens hem eixelebrat. Ara anem cap al passeig de Gràcia. Des de lluny sentim i veiem l’ambient. Ens hi sumarem.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.