Amb aquesta descripció, que pretenia ser desqualificadora, Manuel Valls va voler sortir al pas de la repercussió a França del gag de Polònia que reversionava la cançó Moi… Lolita de la cantant Alizée. La sàtira política va creuar fronteres i li va esclatar a la cara. Però no és d’ell de qui volia parlar, sinó d’una cosa molt més seriosa i infinitament més important.

El concepte màquina, com a sinònim d’eina poderosa, s’adiu i molt amb una funció clau i inseparable de TV3 i per extensió de tota la CCMA: difondre i promoure el català dins l’espai de la comunicació audiovisual, que vol dir difondre’l i promoure’l arreu i a tothom. El que fins fa menys de 20 anys volia dir només televisió, cinema i cintes de VHS o DVD (disculpeu-me els ortodoxos en la matèria) ara és un complex ecosistema digital on el català corre el risc d’esdevenir quasi residual, fet que arrossegaria l’ús i projecció social d’aquesta llengua, la nostra llengua, a un punt de no retorn.

Des d’aquest espai he analitzat en més d’una ocasió les cròniques mancances que pateix la ‘Corpo’, la principal de les quals és la financera. En tot cas, aquestes mancances es fan més i més paralitzants per aquesta “màquina” del català, en tant que vivim una època de canvis profunds del sector audiovisual, que posen en qüestió el paper de les que havien estat les seves grans protagonistes durant dècades: les corporacions televisives. A tot Europa s’està reflexionant com els mitjans televisius continuaran tenint un paper rellevant en les properes dècades, perquè la situació és molt seriosa. Reflexionant i prenent decisions.

A la Gran Bretanya, l’autoritat convergent dels sectors de l’audiovisual i les telecomunicacions, l’Ofcom, va llançar a finals d’any un dur advertiment: sense un canvi normatiu i de model en profunditat, el servei públic audiovisual “és poc probable que sobrevisqui”. I parlem de la poderosa BBC, que porta anys desplegant-se en l’entorn digital!

A França s’està tramitant una proposició de llei que posaria en marxa la transició tecnològica de la TDT, per poder emetre una àmplia oferta de canals en 4K (UHD) i oferir així una experiència audiovisual idèntica als continguts prèmium de les grans plataformes OTT. Una evolució que comportaria també un pas endavant en els continguts híbrids TDT-IP que facilita l’estàndard europeu HbbTV, que ja va ser proposat per l’autoritat audiovisual francesa, el CSA, l’any passat. Una evolució que, si hem de fer cas de les previsions existents, no arribarà pas a l’Estat espanyol en aquesta dècada.

Audiència infantil i juvenil: primer gran objectiu

A l’acord de govern que ha posat en marxa la nova legislatura, s’afirma que la CCMA farà “una aposta decidida pels continguts adreçats al públic infantil i juvenil”. Doncs feina a fer n’hi ha molta. L’audiència del Super3/33 porta massa temps amb unes xifres lamentables i clarament per darrere dels canals temàtics en castellà presents a la graella de la TDT. Però no ens oblidem que el consum audiovisual en aquestes edats està orientat més i més cap a les plataformes, amb Disney+ com a gran exemple, tot i que no pas únic.

Directament relacionat amb aquesta qüestió, hi ha un altre punt d’aquest acord de govern que és també estratègic: “promoure la coordinació del sector audiovisual de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears”. Ja hem comentat positivament en anteriors ocasions la creixent dinàmica d’intercanvis i coproduccions que estan protagonitzant Vicent Sanchis, Alfred Costa i Andreu Manresa. Més enllà d’aprofundir en aquesta línia fructífera, seria molt oportú estudiar una presència digital conjunta, si més no tecnològicament.

Del que no hi ha cap dubte és de la necessitat d’impulsar una oferta infantil i juvenil que arribi a tota l’àrea lingüística catalana, on el canal de la TDT deixés de ser la finestra protagonista –sense menystenir-la pas– per apostar per l’oferta digital en qualsevol pantalla connectada: una OTT sumada a una decidida política de producció de continguts a les plataformes i xarxes socials on el vídeo és el contingut preeminent; des dels nous Twitch i TikTok o l’Spotlight d’Snapchat, fins a Instagram (IGTV) o la veterana YouTube, sense oblidar pas els videojocs! Una estratègia que ja ha estat analitzada per la mateixa Generalitat de Catalunya. Ara caldria passar dels papers als fets… com en altres àmbits de l’audiovisual.

La proposta és molt més fàcil plantejar-la que no pas fer-la, però apunto dues raons objectives que haurien de servir per vèncer possibles resistències. Primer, que si parlem de compres (drets d’emissió televisiva més difusió en línia) o de coproduccions, el volum financer podria ser sensiblement superior si sumem les tres corporacions i els suports dels respectius departaments de cultura. I fins i tot podria sumar-s’hi des de fora RTVG que, des de fa unes setmanes, té el mandat parlamentari de posar en marxa un canal específic infantil i juvenil, promogut per A Mesa pola Normalización Lingüística. Per tant, a banda de beneficiar el sector de les empreses d’animació balears, catalanes i valencianes –cosa ja de per si ben positiva– aquesta futurible OTT+ canal TV podria comptar amb continguts altament atractius, com havien tingut fa anys el Super3 i el 3XL.

I segona, les dues altres corporacions en català fan un esforç pressupostari i de programació per encabir continguts infantils al seu (únic) canal generalista que, tot i respondre a la seva missió de servei públic, en general acaba penalitzant el seu share mensual. Una dada que preocupa sempre a qualsevol directiu d’una cadena de televisió, encara que sigui pública.

L’època de les mesures defensives, d’intentar mantenir posicions sense fer canvis importants, ja ha passat i no té cap sentit continuar aplicant receptes del passat amanides amb retocs. Només, només, apostes ofensives –assumint que no totes sortiran bé– poden garantir una oferta audiovisual en català que sigui molt atractiva per a les noves generacions. Tenim talent(s) per fer-ho. Calen uns recursos que ara no hi són, obrir una nova etapa a la CCMA… i aconseguir que la futura Llei general de l’audiovisual (sense oblidar pas la de telecomunicacions) estigui compromesa amb la pluralitat lingüística i cultural de l’Estat espanyol, a diferència de la avui vigent.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.