Fa uns mesos la direcció de la CCMA ens sorprenia i alleujava retirant la privatització del departament comercial de TVC. Mai ho hauria hagut d’intentar, ja que mai hi ha hagut arguments a favor, excepte el benefici que n’hagués tret el grup privat que hi optava.
I just quan respiràvem va assaltar-nos un nou problema: el Govern espanyol pot treure a TVC el segon múltiplex per fer el desplegament del 4G en telefonia mòbil.
TVC necessita aquest múltiplex per no perdre presència en l’oferta televisiva massivament dominada per canals en castellà, emetre en HD la seva oferta i incloure-hi els Telenotícies comarques de Tarragona, Lleida i Girona.
L’emissió d’aquests telenotícies no es fa en alta definició i les llars amb aparells HD l’han de sintonitzar expressament si volen veure els desconnectats de cada territori. Això contribueix a la pèrdua d’audiència i genera insatisfacció entre una part importantíssima de la ciutadania.
Mantenir el segon MUX i invertir per emetre el TN comarques en HD a Lleida, Tarragona i Girona és prioritari per complir amb el mandat de donar un servei de qualitat i de proximitat.
La direcció, però, ha preferit invertir en un plató virtual, i ha generat rebuig i incomprensió entre els treballadors, no per la renovació en si del plató, sinó pel moment escollit. Des del 2010 TV3 suporta retallades i envestides de tota mena i estils que fins i tot han convençut els més escèptics que hi ha un pla del Govern català d’empetitir-la i privatitzar-la. A part de les ofensives calculades del Govern espanyol.
Totes i cadascuna de les retallades que han afectat el sector públic a Catalunya també s’han fet a TVC, on s’ha rebaixat més d’un 30% l’aportació pública mentre els ingressos per publicitat queien en picat per la crisi econòmica.
S’ha tancat el canal juvenil 3XL, s’ha reduït a la meitat el Canal 33 i el Súper 3, s’han tancat les corresponsalies territorials de TVC i de Catalunya Ràdio i s’ha retallat en la programació i la competitivitat de la graella.
Algú pot dir que l’objectiu d’una televisió pública no és tenir audiència. Error! Sí que l’és, en tant que compleix amb el servei públic que necessita la ciutadania, i en el cas de TV3 encara més! La televisió pública i nacional de Catalunya no pot ser residual, les conseqüències de la televisió autonòmica amb poca audiència les tenim clares en dos exemples recents i similars: Canal 9 i Telemadrid.
Les retallades han estat implacables. Més de 400 professionals han perdut el contracte temporal amb TVC. 270 companys, la majoria dels quals van començar fa 30 anys l’aventura de TV3 i Catalunya Ràdio, han estat acomiadats en un PAC. Els que queden estan sense conveni des del gener, treballen més i fan més hores amb un sou un 30% més baix i continuen pressionats per assumir encara més retallades salarials i laborals. I malintencionadament es repeteix la falsedat que estan sobredimensionats. Les televisions que tenen menys treballadors directes és perquè tenen molts serveis externalitzats.
A les empreses públiques hi ha, a més, l’efecte pervers de la confluència de dues situacions jurídiques, la reforma laboral i les retallades per decret. I és que els decrets suspenen la lliure negociació col·lectiva prevista a l’Estatut dels Treballadors a la vegada que la reforma laboral permet acabar amb la ultraactivitat del conveni.
Per tot plegat, una de les empreses més importants de Catalunya està immersa en una pressió contínua que pràcticament exigeix l’activisme permanent de la plantilla. L’enquistament d’aquest clima pot destruir una empresa.
Existeixen suficients atacs externs per no generar-ne més internament. Cal que el govern de Catalunya reconegui l’esforç de TVC, assumeixi la necessitat d’un pressupost suficient i d’un conveni que aportin l’estabilitat necessària per als pròxims anys i encomani a la direcció aquest objectiu.
Núria Amat. Presidenta del comitè d’empresa de TV3.
Columna publicada en el núm. 1 de la revista Comunicació 21 (juliol 2014, segona època).
