La publicitat moderna, com a professió i com a vertebradora d’un teixit sectorial potent i creatiu, va néixer a Catalunya a inicis del segle XX de la mà de pioners com Roldós i Prat Gaballí. Aquí es va crear una indústria capdavantera que ha anat organitzant-se i creixent al llarg dels anys amb l’ajuda de l’associacionisme. El fins ara Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya és hereu d’aquesta història i des del 1998 ha defensat i promogut els professionals del que es consideraven els dos vessants clàssics de la comunicació comercial persuasiva: la publicitat i les relacions públiques.

La irrupció i consolidació de les tecnologies de la informació i de la comunicació a principis del present segle va propiciar canvis estructurals profunds en la indústria, en els processos i en la mentalitat dels nostres professionals. Calia adaptar-se a l’entorn online, aprendre nous llenguatges, entendre l’aparició de nous actors, perfils i rols competencials.

Així doncs, la publicitat i les relacions públiques han deixat de fonamentar-se estrictament en missatges per a ser emesos per mitjans convencionals o no convencionals. Transcendeixen les seves pròpies fronteres, s’hibriden les tècniques i es dilueixen les barreres entre els mitjans fins a transitar pel transmèdia.

La publicitat i les relacions públiques ara són branded content, màrqueting de continguts, màrqueting d’influencers, advergaming, advertainment, màrqueting viral, neuromàrqueting, tryvertising, ambush marketing, growth hacking, comunicació cross-device

El sector segueix demandant professionals de la creativitat, la redacció, el disseny, la direcció d’art, l’estratègia, la planificació de mitjans o l’organització d’esdeveniments, però també demana social media managers, gestors de comunitats, especialistes en SEO/SEM, digital managers, transformation managers, analistes de bases de dades, programadors en VR/AI/IoT, experts en compra programàtica, etc.

No es tracta d’una situació passatgera ni local. Som davant d’una realitat global, on s’alcen veus que proposen deixar de parlar de campanyes de publicitat per anomenar-les seqüències narratives (Salmon, 2008) i prefereixen dirigir-se a audiències, abans que a consumidors. Si la publicitat, que ha estat sempre un relat, ara s’aixopluga en l’storytelling és perquè les categories se’ns estan quedant petites, símptoma d’un canvi real de paradigma.

Bauman parlava de la societat líquida i, en relació amb el nostre àmbit, som en un sector de professions líquides, on cal fugir d’etiquetes que encotillen i buscar paraigües conceptuals sota els quals puguem encabir-nos tots els professionals que treballem per a fer créixer les marques. I un paraigua prou gran, acollidor i versàtil és el del màrqueting.

El Col·legi té la responsabilitat i l’obligació de fer complir els seus Estatuts aprovats al Parlament de Catalunya, els quals detallen en alguns dels seus punts que el Col·legi té entre els seus fins essencials “assumir la representació dels interessos generals de la professió davant les administracions públiques, els organismes públics i privats i els particulars” i impulsar la “promoció, el foment i el desenvolupament de la professió”.

Per aquest motiu, el Col·legi ha fet un pas més per impulsar una professió que no només està en constant canvi, sinó que s’ha convertit en un sector important com a motor d’acceleració de l’economia a Catalunya. Ha evolucionat per adaptar-se a les noves realitats del sector i representar els professionals més tradicionals amb els nous perfils que han sorgit fruit d’aquesta evolució. Un nou Col·legi per un màrqueting i una comunicació innovadors, moderns i transgressors, el Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya.

Rosa Romà, degana del Col·legi del Màrqueting, la Comunicació, la Publicitat i les Relacions Públiques de Catalunya.

 

Article publicat en el número de primavera 2020 de la revista Comunicació 21.