“Quin temps fa a Girona?”, “com anar a l’estació de Sants?”, “vols barats a Londres”, “millor cafetera opinions”, “tipus interès hipoteca”, “dimissió de…”. Et són familiars aquests conjunts de paraules? Són algunes de les preguntes més habituals que, probablement, tots hem fet alguna vegada a Google, el cercador per excel·lència amb més d’un 90% de la quota de mercat a tot el món (dades d’Statcounter a setembre de 2024). Però esteu segurs que les heu fet així, en català? I si la vostra resposta és un “sí”, pregunteu-vos si els resultats que us ha retornat el motor de cerca han estat en aquesta llengua.

El català és la 132a llengua més parlada del món, segons les darreres dades d’Ethnologue del 2024, la publicació de referència que realitza aquest rànquing. Compta amb aproximadament 10 milions de parlants. Ara bé, sabíeu que es troba dins del Top 35 de les llengües més utilitzades a internet? Són dades de W3Techs de l’octubre del 2024. Totes aquestes dades ens fan obrir els ulls per creure i confiar en les oportunitats que tenen els creadors de continguts en català a la xarxa. El munt de cerques diàries que es fan a Google continua creixent malgrat l’aparició de les solucions conversacionals, que encara tenen un percentatge ínfim d’ús per part de la població. I el cert és que aquí entra en joc un sector professional que ja fa temps que està en auge i que cada vegada necessita de més experts i entesos que ajudin empreses, agències, mitjans de comunicació o qualsevol persona a fer créixer i fer més visible el seu negoci. És el que s’anomena SEO (search engine optimization) o posicionament orgànic als cercadors.

“Sabies que el català és la 35a llengua més utilitzada a internet? Hem de creure i confiar en les oportunitats que tenen els creadors de continguts en català a la xarxa”

Ja fa temps que el gegant tecnològic Google afirma estar treballant per donar visibilitat a “tot allò local”; és a dir, donant prioritat en els resultats als comerços propers sempre i quan responguin a la intenció de l’usuari. Això també ho vol fer amb els mitjans locals i amb els negocis que millor segueixin les seves directius i s’adeqüin més al que s’espera trobar l’usuari, dotant-lo d’una millor experiència. I aquí, llengües no majoritàries com el català poden ser diferencials. Això sí, cal que els qui es dirigeixen a l’audiència de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra, la Franja o l’Alguer, entre altres zones del món on hi ha parlants catalans, hi apostin creant i oferint contingut i la informació dels seus productes i serveis en aquesta llengua.

La crisi (algorítmica) del català a internet

El camí el van obrir ara farà tres anys la Fundació .cat, amb Roger Serra al capdavant, i l’Aliança per la presència digital del català, liderada per Albert Cuesta, fent saber precisament a Google que havien detectat un problema de visibilitat del català al cercador, que va resultar que també afectava altres llengües no majoritàries. Les converses van ser fructíferes i van generar gran rebombori dels parlants a la xarxa, que de seguida van començar a compartir resultats estranys a cerques fetes en català. Des d’aleshores ençà, les entitats han posat en marxa una xarxa de monitoratge, però faltava un petit pas més, fer partícips els entesos del sector per potenciar aquesta feina. Per això, aquest mes d’octubre ha nascut l’Associació de SEO en Català, conformada per diversos professionals SEO i que ja es troba al voltant del centenar de socis després de presentar-se en societat a la Catosfera 2024.

“El nostre objectiu és doble. Per una banda, volem donar suport a tots aquests professionals, empreses i organitzacions interessats a treballar el SEO en català. Per altra banda, ens agradaria mostrar que el català a internet està viu i és útil. Molts es pregunten: haig de crear la meva web en català? Val la pena? Volem demostrar-te que sí i ensenyar-te com”, afirma el president de l’associació, David Carrasco.

Doncs això. Som-hi?

Clara Soteras, experta i consultora de SEO per a mitjans i estratègia digital.

Article publicat al número de tardor 2024 de la revista Comunicació 21.

 

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram