Productores, mitjans públics i administracions hem de seguir treballant per a promoure un marc comunicatiu comú entre Balears, Catalunya i el País Valencià. Un espai de producció i de distribució més gran que la suma dels tres territoris, més connectat amb la nostra realitat social, econòmica i cultural. Un punt de partida, com a mínim, per on començar a construir l’estructura de les nostres produccions.

Em semblaria lògic trobar crides de projectes conjuntes per part de les tres corporacions de mitjans de comunicació. Veure a les xarxes socials com unes teles fan difusió dels treballs, els aniversaris i els èxits de les altres. En la convocatòria de producció de l’Institut Valencià de Cultura –és la que conec– hi ha una modalitat per a pel·lícules “valencianes”: per què no una modalitat que fomenti la col·laboració amb els tres territoris, en les temàtiques i les formes de producció?

Hi ha exemples recents que donen arguments a favor de l’èxit de la col·laboració, al meu parer. Un cas que em sembla revelador és la coproducció i l’emissió simultània de La mort de Guillem. Era una qüestió de lògica i de justícia que, a més, ha tingut una repercussió enorme i dades d’audiència molt bones.

Una altra qüestió és la reciprocitat en les emissions de TDT d’À Punt, IB3 i TV3. Que a hores d’ara açò no estigui resolt és lamentable.

Com a productores, hauríem de poder comptar, sempre i de forma orgànica, amb aquesta estructura. Estimularia la nostra ambició i la nostra responsabilitat a l’hora de dissenyar les produccions. Per una qüestió de finançament però, sobretot, perquè quan imaginem un projecte –tant és si és més o menys local, o si té aspiracions de projecció mundial–, ens puguem situar en la certesa de comptar amb un públic potencial de més de 10 milions de persones.

Àlex Badia i Tamarit, productor de Barret Cooperativa.

Article publicat a Infoproa, el butlletí de PROA.