Després d’un seguit d’episodis altament complexos que ja hem comentat en un anterior article, Catalunya Ràdio comptarà amb una nova veu al capdavant. Laura Rosel no és pas nova a la casa, però sí que el seu salt al magazín matinal forma part d’una aposta decidida de l’emissora per mantenir i expandir la seva audiència a la ciutadania més jove, en uns moments de profunds canvis d’hàbits en el consum mediàtic.

A l’estratègia digital pels podcasts, l’oferta de ràdio a la carta o els nous formats que han acabat de donar forma i sentit a iCat, s’hi suma la graella de la propera temporada de Catalunya Ràdio, que profunditza un procés que vol –i està aconseguint– relligar el talent de grans professionals amb anys a la casa amb noves generacions que estan sabent connectar amb nous oients. I tot sense deixar abandonats els oients que han estat sintonitzant-la durant anys i panys. Un equilibri dinàmic i gens fàcil que requereix molta complicitat interna i habilitat directiva.

Durant molt de temps, massa, Catalunya Ràdio va patir les conseqüències d’haver quedat tocada per la marxa d’alguns puntals de la seva programació a RAC1, a conseqüència de greus desorientacions per part de la direcció d’aquell moment. Més enllà de la sana –i ens hem de felicitar que existeixi!– competència entre una i altra emissora, la ràdio pública ha sabut treure’s de sobre el complex de ser la segona en audiències. I això malgrat continuar patint una rèmora “cultural” de la CCMA: enlloc de tenir interioritzada una estratègia de suport estratègic mutu entre televisió i ràdio, es considera Catalunya Ràdio com una mena de mitjà secundari, gairebé accessori de la seva missió de servei públic. Una rèmora especialment constatable durant la dècada anterior i que té diverses motivacions, alguna ben allunyada de qualsevol criteri professional.

Superat aquest complex, en els darrers anys una i altra emissora estan protagonitzant una de les pàgines més extraordinàries de la ràdio al nostre país, amb un continu creixement de la ràdio en català. Un mèrit compartit per Catalunya Ràdio i RAC1 que cal saber reconèixer i felicitar les seves respectives direccions i grans professionals.

Ara, amb Rosel es dona un cas gairebé invers del que es va produir fa uns 15 anys. Tenim una persona que ha crescut professionalment dins el Grupo Godó i que ara serà la gran protagonista de la nova temporada de Catalunya Ràdio.

El matí de Catalunya Ràdio ha tingut al capdavant grans noms que han fet d’aquest programa una escola de ràdio amb majúscules. Dones i homes que –amb una solitària excepció– van excel·lir en la seva tasca i continuen sent, siguin on siguin ara, uns referents del que significa fer bon periodisme. Elles i ells han escrit els primers 35 anys d’història; els darrers set amb una Mònica Terribas que va saber arriscar a l’hora de normalitzar el tractament radiofònic de temes socials difícils, i no sempre agradables, davant d’una audiència tan nombrosa i d’allò més heterogènia. Ara, a Laura Rosel i Albert Segura els hi toca escriure les següents pàgines.

Èxits a tot l’equip. En moments complexes com els que vivim –i viurem– que la ràdio catalana excel·leixi i es projecti al futur és un gran què.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.