Les periodistes Alicia G. Montano i Paloma Zamorano són, des de l’octubre, editores d’igualtat a Televisió Espanyola i Ràdio Nacional d’Espanya, respectivament. Entre les seves funcions destaca visibilitzar la igualtat entre homes i dones als informatius, tant en continguts com en presència, o eliminar males pràctiques. Veient això, seria interessant preguntar-nos si la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la CCMA, necessitaria una mesura similar per garantir la perspectiva de gènere en els seus continguts.

Segons l’informe de control de les missions de la CCMA de 2017 elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el 31,5% de talls de veu als informatius de TV3 eren de dones, un 27,8% en el cas de Catalunya Ràdio. L’esport femení ocupa el 3,9% del temps dels Telenotícies de TV3 i el 5,3% d’Esport3, malgrat que les dones tenim una quarta part de les llicències esportives. Els recomptes d’#OnSónLesDones mostren que, si bé els espais d’opinió tant de la ràdio com de la televisió públiques catalanes són els més paritaris en nombre de tertulianes, tan sols el Més 3/24 frega una representació del 50%. Un informe de Mèdia.cat del 2014 mostrava que els informatius de TV3 no s’escapaven de les dinàmiques de gènere i edat entre parelles de presentadors, on elles solien ser força més joves que ells.

La perspectiva de gènere també s’aplica a l’hora de marcar agenda mediàtica. Obrir un telenotícies o un butlletí radiofònic amb casos de violència masclista col·labora a situar aquesta xacra com un problema prioritari a abordar. Les conseqüències de tenir una pensió baixa, una feina precària o pertànyer a una família monoparental no s’entenen sense la perspectiva de gènere, perquè les dones pateixen més aquestes situacions.

La Llei d’igualtat efectiva de dones i homes insta els mitjans catalans, sobretot els públics, al compliment d’una sèrie de mesures per fomentar la igualtat de gènere, així que, per llei, els mitjans s’han de posar les piles. Més enllà d’això, els professionals de la informació han de començar a entendre que la promoció de la igualtat entre homes i dones i la informació amb perspectiva de gènere són inherents al compromís de la CCMA d’oferir un servei públic de qualitat. Veient la invisibilitat de les realitats que afecten en major mesura les dones, així com els biaixos masclistes presents als mitjans que ajuden a perpetuar desigualtats de gènere, ja és hora que tota la professió, treballi en mitjans públics o no, consideri el masclisme com una ideologia que perjudica la praxi periodística i vulnera el dret a la informació de la ciutadania.

Marta Roqueta, periodista especialitzada en gènere.

Article publicat en el número d’hivern 2019 de la revista Comunicació 21.