Aquesta temporada televisiva ha tingut una novetat que mereix quelcom més que un comentari: TVE Catalunya ha estrenat una sèrie, Bany compartit. Aquesta sèrie produïda per Visiona TV té un doble mèrit: trencar la molt llarga etapa d’anys i anys en què Sant Cugat no posava a la graella cap sèrie ficció, i haver apostat per la proposta feta per la productora Visiona TV de normalitzar el talent femení davant les càmeres (les actrius Núria Montes, Paula del Río, Laura Porta i Sofia Coll ) i darrere d’elles (les directores Carol Rodríguez i Àurea Martínez). Una sèrie a la qual agafarà el relleu Drama, produïda per El Terrat, però que no tindrà espai a cap canal de TVE, sinó directament a la plataforma digital Playz, inaugurada per RTVE fa just dos anys.

I diem una llarga etapa perquè queden ja molt lluny, no només sitcoms com Doctor Caparrós o Mare i fill. Societat limitada, sinó apostes de ficció dramàtica com Recordar, perill de mort, amb un jove Josep M. Benet i Jornet al guió, deu anys abans de les primeres emissions diàries de Poblenou a TV3. Després, ja a la dècada dels 90, molt poca cosa… fins ara.

Com ja és prou conegut, TVE Catalunya commemora enguany el 60è d’aniversari de l’inici de les seves emissions, el que ha significat un augment significatiu de la producció pròpia de Sant Cugat en català. Certament, abans de l’estiu TVE Catalunya ja havia produït més hores en català que l’any passat, però també és cert que el 2018 la mitjana es va situar per sota de les dues hores diàries…

Benvingudes i molt siguin iniciatives com les de recuperar la producció de ficció en català a TVE, juntament amb una major presència de programes informatius, culturals i d’entreteniment als distints canals de TVE… i de retransmissions esportives plurilingües. Però convé subratllar que això no pot considerar-se com un gest de la direcció de torn de RTVE cap a Catalunya, sinó com una obligació, bàsica, de la ràdio i televisions públiques de l’Estat espanyol, que els catalanoparlants financem –de forma directa o indirecta– en prop d’una tercera part dels seus pressupostos. Una obligació que va ser vulnerada impunement per les televisions privades durant anys, fins que el darrer Govern Zapatero va eliminar-ne definitivament qualsevol referència, dins del paquet de canvis legislatius redactat a quatre mans amb Mediaset i Atresmedia.

Parlem d’un 60è aniversari que, lògicament, coincideix amb les primeres emissions televisives de producció catalana… Encara que, si no hagués estat per l’aixecament del feixisme espanyol amb Franco al capdavant, amb tota seguretat tindríem ara tot un equip de gent dissenyant la celebració del 85è aniversari de la primera emissió televisiva al nostre país, com ve ens ho explicava Francesc Canosa al llibre República TV: la Catalunya de la primera televisió.

De Sant Cugat a Sant Joan Despí

Escric aquest article pocs dies després que tant la direcció de TV3 com de la presidència de la CCMA hagin tornat a alertar, amb més dramatisme si cap, de la manca de combustible financer per fer rutllar els canals de Televisió de Catalunya, especialment pel que fa a la producció de programes i sèries per a TV3 i per al Super3.

És evident que l’enèsim capítol de l’escanyament financer de la Generalitat –ara amb la fórmula filibustera d’endarrerir el pagament de les bestretes pendents com afegitó– afecta de ple el funcionament de la nostra televisió nacional; cosa que més d’un i de dos a Madrid aplaudeixen amb les orelles. Però no entendre que si no reforcem la ficció en català amb bones produccions durant el prime time de tota la temporada, amb sèries que agradin també i molt especialment el públic jove, i de pas que puguin interessar alguna de les plataformes; i no fem de l’oferta multiplataforma del Super3 una opció guanyadora entre el públic infantil, haurem comès un error de conseqüències gravíssimes.

Implicar-se en nyaps com La Sala, perquè surt baratet… o omplir amb “el que es trobi a l’armari” la graella del Super3 és anar en direcció contrària al que dic.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.